El document del mes: La dona i el moviment associatiu pratenc

Actualment la participació de la dona en el teixit associatiu pratenc és força important, però no sempre ha estat així. El sistema familiar burgès que dominava la major part dels segles XIX i XX  relegava la dona a l’àmbit domèstic, exaltant la seva maternitat i els seu valors com a cuidadora de la llar i la família.

Algunes dones, en especial durant la República, es van iniciar en activitats que, en una societat com la pratenca, havien estat reservades al homes. Aquestes dones, malgrat les opinions contràries, van fer esport, es van dedicar a l’art i van participar en molt altres camps, tot i que finalment acabaven abandonant aquestes activitats un cop es casaven.  

Pel que fa al paper de la dona en el moviment associatiu pratenc, va ser gairebé inexistent. La seva participació acostumava a ser passiva i es limitava sovint a gaudir dels espectacles i dels actes que s'organitzen, com a mera espectadora.

Les corals van ser fonamentalment masculines i només l'Orfeó Pratenc es va formar com a grup mixt. Del conjunt del període republicà en destaca, com a fet més novedós la participació, per primer cop, de les dones a les juntes directives, encara que s'ha de dir que aquest fet només es va donar en dues associacions: l'Ateneo Cultural (1937) i els Amigos de México (1938).

Pel que fa al teatre, només a partir de la Segona República les dones pratenques s'incorporen als quadres escènics, perquè abans les actius es contractaven  fora i solien ser professionals. Amb alguna excepció, es trigarà a poder veure sobre l'escena homes i dones del poble actuant conjuntament en una obra.

El document que mostrem aquest mes pertany a una de les primeres associacions que va admetre dones: La Sociedad Cultural Recreativa Ibis (1934-1936). La societat Ibis va ser la primera societat pratenca que va admetre les dones com a socis de ple dret. Els homes hi podien formar part com a socis des dels divuit anys, mentre que les dones ho podien ser a partir dels quinze. Aquesta diferència d'edat podia estar justificada per les necessitats del grup teatral que pensava constituir l'entitat, ja que, com hem comentat anteriorment, un dels principals problemes dels quadres escènics locals era aconseguir actrius sense haver de contractar professionals. D'altra banda, encara costava molt aconseguir que les dones, marginades tradicionalment de la vida pública, accedissin a participar-hi activament, per reticències personals o del seu entorn.

Malgrat el fet d'admetre dones, els carrers de la Junta, amb alguna excepció, estaven reservats exclusivament als homes més grans de vint-i-tres anys. Aquesta discriminació es justificava tot dient que les dones:

"tendrán los mismos derechos y deberes que los hombres pero estarán relevadas de desempeñar los cargos de Presidente, Vicepresidente, Secretario y Contador, por las molestias que ocasionan y en atención a su sexo".

És a dir, podien accedir a les vocalies o als càrrecs relacionats amb la Biblioteca però quedaven excloses dels càrrecs de poder.

A la pràctica el número de dones sòcies de l'Ibis devia de ser molt baix, tal i com ho confirmarien algunes mesures que va prendre la societat: des d'un principi, les dones, encara que no fossin sòcies podien participar de les activitats si anàvem acompanyades d'un dels socis, i més tard,  l'agost de 1936, es va prendre la decisió que per temps il·limitat les dones no cotitzessin.

Les circumstàncies del moment van condicionar la curta vida de la societat Ibis, que va estar activa poc més de dos anys. Amb tot, representà una aportació qualitativa molt important a la societat pratenca. L'Ibis va tenir un caràcter mixt, incorporant per primer cop al Prat dones com a socis.

(Extret del llibre Associacionisme i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960, de Marga Gómez Inglada)

En el document del mes, el president de la Sociedad Cultural Recreativa Ibis, sol·licita autorització per a la celebració d'una junta general extraordinària. 

Forma part de la sèrie Associacions Culturals del fons documental municipal del Prat.