divendres, 23 de març del 2012

Club de lectura de novel·la històrica: "Pedra de tartera" de Maria Barbal


Pedra de tartera, probablement l’obra més coneguda de Maria Barbal, és un dels grans best-sellers de la literatura catalana de les darreres dècades. Publicada per primer cop l'any 1985, no ha deixat mai de reeditar-se, ha estat traduïda a diversos idiomes i s’ha adaptat amb gran èxit al teatre.
La novel·la explica la trajectòria vital d’una dona, la Conxa, que repassa en primera persona els estadis més importants de la seva vida des de la llunyania de la terra que la va veure néixer. Ambientada a la Vall d’Àssua -a la comarca del Pallars Sobirà- i en un període històric que abraça bona part del segle XX -de principis de segle fins als anys setanta-, la vida de Conxa està marcada pels grans esdeveniments històrics, d’una banda, i per les característiques pròpies i específiques del seu entorn rural més immediat, d’una altra.
Aquests dos plans en què transcorre la seva vida la porten a un desarrelament continuat i progressiu que mai no és per decisió pròpia: l’abandó de la casa dels pares per anar a viure a la dels oncles, la pèrdua del marit -assassinat a la Guerra Civil-, la deportació i posterior retorn al poble, i l’emigració a Barcelona de la mà del seu fill. Aquesta circumstància queda magníficament expressada en la frase següent que diu la Conxa i de la qual es deriva el títol de l'obra: Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s’atansa, m’estaré quieta dies i dies...   
Al llarg de la novel·la hi ha una superposició, continuada i indestriable, de grans esdeveniments històrics amb aspectes quotidians i domèstics. Així, l’autora combina referents generals amb referents locals, cosa que permet fer lectures històriques a escales diferents: d’una banda, l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, l’adveniment de la Segona República, la Guerra Civil, la repressió i els primers anys del franquisme o l’emigració camp-ciutat; i d’una altra, el paper de la dona, l’economia rural pirinenca, les relacions socials als pobles pallaresos, la influència de l’església catòlica o el cicle festiu.           
L’excel·lent narració, l’acurada ambientació i la minuciosa descripció dels espais interiors i exteriors que aconsegueix l’autora, no haurien estat possibles sense les seves vivències personals i familiars, que són presents també en llibres posteriors.
Maria Barbal va néixer a Tremp, capital del Pallars Jussà, l’any 1949. Ella mateixa es presenta de la manera següent: Sóc una dona. Nascuda a Tremp, i per tant trempolina. He viscut la infantesa i primera joventut al Pallars. Centenars de dies al Jussà i uns centenars d’hores al Sobirà. Barbal ha considerat sempre un privilegi haver tingut una infantesa que li permeté jugar al carrer en llibertat i en contacte amb el treball de la pagesia i amb la natura. Des de molt jove se sentí atreta per la literatura, influïda pel seu pare, que li transmeté l’amor per la terra, per les anècdotes i per les paraules. L’any 1964 es traslladà a Barcelona per estudiar el batxillerat i posteriorment la carrera de filosofia i lletres. Durant molts anys compaginà la docència i la literatura, fins que els èxits com a escriptora li han permès dedicar-se exclusivament a aquest ofici. Pedra de tartera fou la seva primera novel·la i esdevingué un gran èxit de públic i de crítica. Altres llibres de l’autora són La mort de Teresa, Mel i metzines, Ulleres de sol, Càmfora, Bari, Carrer Bolívia, Camins de quietud, País íntim o Emma. Amb el temps, Maria Barbal s’ha anat allunyant progressivament de la temàtica pallaresa per centrar-se en escenaris més urbans.
Pedra de tartera no és pot considerar una novel·la històrica, perquè el pes fonamental el tenen els sentiments, les emocions i les sensacions. Però sense el marc històric, sense la presència continuada dels referents de la vida quotidiana del Pallars i dels grans esdeveniments del país al llarg del segle XX, no hauria estat possible la seva creació.     

Xavier Tarraubella, arxiver i historiador
           

dilluns, 19 de març del 2012

Solidaritats. El Prat de Llobregat i la SEAT a l’antifranquisme


El 1953 es va inaugurar la fàbrica de SEAT a la Zona Franca de Barcelona. Estava ubicada en uns terrenys que fins al 1920 havien format part del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat. La seva ubicació geogràfica va afavorir que hi anessin a treballar nombroses persones que vivien al Baix Llobregat, entre les quals n'hi havia de residents al Prat. La relació entre el Prat de Llobregat, la SEAT i l’oposició a la dictadura franquista es pot copsar des dels anys cinquanta, ja que el 1958, després que es produís una de les primeres protestes a la factoria, van ser acomiadats els membres d’una cèl·lula comunista. Entre els afectats, un vivia al Prat.

La SEAT va ser concebuda com una empresa model del règim, a l’avantguarda tecnològica i amb una rígida disciplina laboral. Durant els anys cinquanta i seixanta, va ser una empresa on es van produir pocs conflictes, però a finals de la segona dècada els treballadors van començar a organitzar-se i les reduccions de rendiment i les vagues es van fer més habituals. A partir de 1971, amb l’ocupació de la fàbrica per part dels treballadors, l’entrada de la policia i la mort d’un treballador a causa dels trets dels agents, la SEAT va entrar en el que es denominà "conflicte permanent". Els treballadors de l'empresa, a partir de llavors, foren considerats la punta de llança del moviment obrer. Les seves protestes van comportar importants millores laborals, però també la repressió, en forma de detencions i acomiadaments. El 1975, 500 treballadors de la SEAT van ser acomiadats, entre aquests n'hi havia 14 que residien al Prat.


Alguns treballadors de la SEAT van tenir una important implicació a les protestes contra el franquisme . Des dels anys cinquanta, es pot constatar la presència de treballadors de la SEAT en partits polítics antifranquistes. Així mateix, el 1973 un treballador de l'empresa va presentar-se com a candidat d’oposició a les eleccions al terç familiar de l’Ajuntament franquista pratenc, i fou escollit. A més, diversos treballadors es van implicar en el moviment veïnal al barri de Sant Cosme vivien molts treballadors de l’empresa. El primer president de l'associació de veïns d'aquest barri fou Rafael Fusteros, treballador de la SEAT que fou escollit regidor al primer Ajuntament democràtic.
La relació entre la SEAT i el Prat de Llobregat durant el franquisme es va conformar a partir de diverses solidaritats: la solidaritat de pratencs que treballaven a la SEAT i que van implicar-se a les protestes laborals per millorar la seva situació i la dels companys; la solidaritat de diversos grups antifranquistes del Prat amb els treballadors de la SEAT, que van esdevenir un símbol del nou moviment obrer; i la solidaritat de treballadors de la SEAT que residien al Prat i que es van implicar en grups i activitats que qüestionaven el franquisme. L’exposició SEAT 1950-1977 i les activitats que hi estan vinculades permetran explorar aquesta xarxa de solidaritats.

Nàdia Varo. Historiadora

dimecres, 7 de març del 2012

Els arbres genealògics: la nostra memòria familiar


Al llarg de la història, les persones han mostrat un gran interès per la genealogia, i ho han fet per poder conèixer la història dels seus governants, del seu país, i com a mostra probatòria de l'origen d'alguns llinatges. A l'Enciclopèdia Catalana trobem definida la genealogia com "la ciència que estableix el parentiu entre persones i llinatges i n'estudia l'origen, la descendència i les aliances". És tracta, per tant, d'una ciència auxiliar de la història que ens permet estudiar l'origen i la història de les famílies, i per tant, dels pobles.
Arbre genealògic de Jaume I. http://www.editorialuoc.com/

La representació gràfica de la genealogia és l'arbre genealògic, que pot ser ascendent -mostra els avantpassats d'una persona- o descendent -mostra la descendència. Farem servir un tipus d'arbre genealògic o un altre depenent del nostre estudi o interès.
Dins dels diferents models d'arbres genealògics que es poden dibuixar (de ventall, lineal, etc.), un dels més utilitzats i pràctics quan s'està fent una recerca familiar, és el que presenta una estructura lineal d'avantpassats, en el qual es representen successivament els pares directes de cada membre. De cada persona sortiran dues branques, pare i mare, i així successivament.
Però, què pot portar-nos a decidir fer un arbre genealògic? A banda que hi pugui haver un interès històric sobre una branca familiar determinada, que hagi tingut una incidència important, tant social com política, durant un període determinat a la nostra localitat o país, no és estrany trobar als arxius persones amb un interès particular, familiar, que simplement volen conèixer la procedència dels seus avantpassats.
És important, i aconsellable, si finalment ens decidim a portar a terme aquesta recerca familiar, seguir una metodologia determinada:
El primer que hauríem de fer és obtenir la màxima informació dins del nostre nucli familiar, és a dir, informar-nos d'on van néixer, van viure i van morir els nostres parents i a què es dedicaven. D'aquesta manera veurem quina és la informació que tenim i la que ens falta, i quins altres fons necessitem consultar. És tracta d'una feina laboriosa, sobretot si els familiars que busquem no són de la mateixa localitat.
El següent pas seria cercar en les principals fonts documentals que ens han d'ajudar a aconseguir el nostre objectiu: crear el nostre arbre familiar. Existeixen arxius molt interessants per la seva riquesa documental i per la informació que ens podem proporcionar: parlem dels arxius eclesiàstics, dels arxius municipals i del Registre Civil. Els seus fons ens seran d'estimable ajuda a l'hora de continuar la nostra recerca.
 Els registres civils 

Document reproduït amb l'autorització de R. Pàmpols

A l'Estat espanyol disposem de censos civils a partir de la segona meitat del segle XIX, però és a partir de 1871 que el registre civil passa a ser obligatori. Els registres civils són fons molt importants a l'hora de fer una recerca genealògica, per la fiabilitat de les seves dades. Contenen registres sobre naixements, actes matrimonials i defuncions, en els quals apareixen dades significatives que ens permetran fer la recerca familiar: per exemple, en el cas dels naixements, podem trobar-hi el nom i cognoms del nadó, nom, cognoms, edat, domicili i lloc de naixement dels pares i dels avis; en el cas dels casaments, hi trobarem dades sobre el nom i cognoms, edat, professió i lloc de naixement del cònjuges i nom i cognoms dels pares, etc. El registre civil és públic i, per tant, aquests documents es poden consultar lliurement, llevat que hi hagi una anotació marginal que faci que ens puguin demanar tenir-hi un interès legítim.
Els fons parroquials
Contenen documentació molt valuosa i interessant sobre baptismes, matrimonis, defuncions i altres tipus de documents, com testaments, capítols matrimonials, etc. Són arxius importants per a la recerca històrica i genealògica, perquè ajuden a omplir el buit documental sobre població que existeix entre els segles XVI i XIX. A partir del Concili de Trento (s. XVI), les parròquies estaven obligades a portar un registre de tots els actes sacramentals que se celebraven. En alguns municipis, aquests fons s'han perdut o han estat cremats, com és el cas del Prat de Llobregat, on es va perdre la documentació parroquial en ser cremada l'església i la rectoria durant la Guerra Civil. Molta d'aquesta documentació que s'ha perdut es pot consultar als arxius diocesans, on es conserven els llibres sacramentals (duplicats de les actes sacramentals).
Els fons municipals

Padró d'habitants 1920. AMEP

Són arxius molt propers als ciutadans. Conserven sèries documentals molt interessants per fer una recerca familiar, en concret les referides a censos i padrons de població. A diferència dels padrons actuals, molt més simplificats, els padrons més antics contenen dades del lloc de naixement, noms, oficis i lloc de procedència dels pares. L'arxiu municipal del Prat conserva padrons i censos de població des de 1830 i l'accés i consulta són lliures per a aquella documentació que tingui més de 50 anys d'antiguitat.
I, finalment, sempre es podrien consultar altres arxius, com els notarials, alguns de privats, etc. Això dependrà de com volem que sigui, d'exhaustiva, la nostra recerca.

http://www.genoom.com/

A l'actualitat, podem trobar a Internet diversos programes que ens poden ajudar a fer el nostre arbre genealògic. Es tracta de xarxes tancades, per tant molt segures, a les quals només poden accedir aquelles persones que han estat convidades pel gestor. Un altre avantatge és que permeten afegir-hi fotos i avisen dels aniversaris i altres celebracions que hi ha incorporades a la informació. Alguns d'aquests programes són per exemple: http://www.genoom.com/; www.myheritage.es 

M. Pau Pàmpols
Tècnica de l'Arxiu Municipal
Llicenciada en Història