Club de lectura de novel•la històrica: “Capità de mar i guerra” de Patrick O’Brian

Capitán de navío y guerra (en castellà) o Capità de mar i guerra (en català) són els títols que s'han donat a la traducció de la novel·la escrita per Patrick O’Brian (1914-2000) Master & Commander (1970). Aquesta obra és la primera de la sèrie coneguda com a Aubrey-Maturin, un conjunt de vint novel·les protagonitzades pel capità Jack Aubrey i el metge Stephen Maturin, l'acció de les quals transcorre durant l’inici del segle XIX. Els afeccionats al cinema ja deuen haver endevinat que aquesta obra és la que ha donat nom a la pel·lícula homònima protagonitzada per Russell Crowe, en el paper de Jack Aubrey, l'any 2003. De fet, però, qui hagi estat lector de la novel·la i espectador de la pel·lícula es deu haver adonat que no expliquen la mateixa història, ja que la pel·lícula es basa principalment en la novel·la The Far Side of the World (1984), la número 10 de la sèrie.

Aquesta novel·la i, de fet, tota la sèrie de novel·les que l'acompanyen corresponen a un gènere literari que ha tingut èxit a la Gran Bretanya des de fa dècades: la novel·la històrica que narra els fets protagonitzats per la marina britànica durant el període en què la Royal Navy dominà tots els oceans i que  troba els seus orígens en altres escriptors com Jane Austen i C.S. Forester, aquest darrer conegut especialment per les gestes del capità Hornblower.

El lector d’aquest tipus d’obres pot tenir una certa dificultat a causa de la terminologia marítima, tant nàutica com naval, que el pot arribar a desorientar. Si bé no hi apareixen imatges que el podrien ajudar a situar ràpidament el lloc o la peça del vaixell que se cita, tenim la sort que la traducció incorpora un glossari al final. D’altra banda, l’autor utilitza la ignorància en el tema naval del metge Maturin, perquè sigui instruït per un dels sotsoficials; així, tant Maturin com el lector aprenen d’una manera ràpida i senzilla la terminologia específica dels vaixells emprada per la gent de mar.

L’obra no només pot seduir el lector anglès, interessat en les gestes de la Royal Navy, sinó que el lector català hi pot trobar tota una sèrie de detalls que l'acosten als fets que es relaten, no només pel fet que Maturin sigui mig català i per les explicacions que dóna a Aubrey sobre el català i Catalunya, sinó perquè els enemics d’Anglaterra en aquest moment i contra qui lluita Jack Aubrey, són Espanya i França. La seva missió és atacar i capturar els vaixells de guerra espanyols i les embarcacions mercants catalanes. Un altre aspecte que ajuda a augmentar el nostre interès és l’escenari del conflicte. En bona part, en aquesta primera obra, ens trobem navegant davant les costes de la Mediterrània occidental: el Cap de Creus, Palamós, Palafrugell, Barcelona, el Delta de l’Ebre, València, el Cap de la Nau, Moraira… i en el centre de tota aquesta activitat hi tenim Maó, la base naval de l'HMS Sophie.

Marcel Pujol i Hamelink

Arqueòleg i historiador

Cooperativa Obrera de Viviendas





Per al moviment cooperatiu català, Cooperativa Obrera de Viviendas és una de les cooperatives més singulars de Catalunya.

Orígens: Cooperativa Obrera de Viviendas (COV) es va fundar el 1962 a causa de la impossibilitat de moltes famílies d'accedir a un habitatge digne. L'any 1964 van finalitzar el primer bloc i el 1965 el següent, fins a arribar a construir més de 1.000 habitatges. Així solucionaren el greu problema d’habitatges de l’època. En les assemblees generals, van començar a sorgir necessitats noves, com per exemple en l'educació (en un temps en què mancaven places públiques). Es va aprovar, la creació d'un parvulari que va donar lloc a l'escola Ramón y Cajal, introductora de la pedagogia activa al Prat. A partir d'aquí, van desenvolupar un pla estratègic: van editar una revista de formació cooperativa, un esplai i una casa de colònies (que encara existeix), i una escola per a adults. Van ser tan importants les sinergies que van generar que van donar lloc a associacions polititzades de joves (Juventud Unida Pratense), escola de futurs polítics en democràcia.

Durant els anys 60 i 70, les persones amb alguna discapacitat psíquica i física vivien en total marginació socieconòmica. A petició d'alguns socis, es va crear una associació per a disminuïts psíquics que va arribar a ser el precedent de les posteriors polítiques socials de l'Ajuntament en democràcia. A més, es va crear una cooperativa industrial per a disminuïts físics que va generar diversos llocs de treball i que es va convertir en modèlica en l'àmbit estatal.

Des del punt de vista econòmic, el moment de major auge es va produir entre el final dels 60 i l'inici dels 70, en què la COV va arribar a ocupar més de 140 persones i va disposar d'una secció d'obres, un taller de fusteria,  a més de professors, administratius, etc. Es va crear un grup cooperatiu en el qual hi havia una mútua, una caixa de crèdit i diverses botigues de consum.

Present: després de detectar les necessitats de les generacions noves (de fills i de néts de socis), Cooperativa va tornar a la construcció i  va inaugurar un bloc nou el 2009. Aquest edifici disposa de totes les prestacions modernes i ambientals que es requereixen actualment. D'altra banda, Cooperativa està estudiant la possibilitat de dur a terme noves obres al Prat Sud i al Prat Nord. Des de fa dècades, la COV està oferint serveis de rehabilitació d’obres i neteja.

Un dels principis del cooperativisme és fomentar-lo; per a això, es va crear, el 2008, FestaFira, pionera en el món cooperativista, que serveix per dinamitzar noves possibilitats laborals. Aquestes activitats han conduït a fer que el Departament de Treball de la Generalitat nomenés el Prat de Llobregat com a Territori Excel·lent d'Economia Cooperativa, un pla pilot d’incentivació laboral per a les cooperatives. La COV ha rebut, també, el Premi Ciutat del Prat 2012.

Futur: Cooperativa Obrera de Viviendas vol dur a la pràctica el cooperativisme integral; és a dir, la possibilitat d'oferir diversos serveis comunitaris més enllà de l'habitatge,  però per a això cal la participació de tots els socis i sòcies i d'aquelles persones que estiguin interessades en el món cooperativista. Per aquesta raó, s’han obert diversos canals de participació  (Associació Coop de Cap) i grups de discussió, només així podrem decidir quina Cooperativa Obrera de Viviendas volem per al s. XXI.

Xavier Padullés

Cooperativa Obrera de Viviendas

Itineraris històrics

CICLE EL PRAT OCULT



El Prat nocturn. Setembre 2011



L'Arxiu municipal, des de l'any 2001, organitza activitats per divulgar la història i el patrimoni documental i material de la ciutat del Prat. La major part d'aquestes activitats estan adreçades a les escoles i centres de formació de persones adultes, i estan pensades per treballar-les en grup.

Les activitats són variades i van des de tallers (Conèixer la història del Prat, Vine a conèixer l'Arxiu, Anem a investigar, Juguem a investigar) fins a visites comentades a exposicions de temàtica històrica, que s'acompanyen de dossiers didàctics per treballar a la sala o a l'aula. Aquestes activitats s'han fet extensives a entitats i altres grups i col·lectius organitzats.



Juguem a investigar

Conèixer la història del Prat

Una de les activitats, que té una gran demanda i molta acceptació dels escolars i el professorat, és l'itinerari urbà.  Aquesta activitat, pensada especialment per als alumnes de primària però que s'adapta a qualsevol nivell formatiu, pretén donar a conèixer els orígens històrics del Prat i com es va formar el nucli urbà. L'itinerari comença a la plaça de la Vila, on es visita i s'explica l'interior de l'Ajuntament. Continua amb un breu recorregut per altres edificis i carrers emblemàtics de la ciutat. L'explicació es fa al carrer i s'aprofita cada edifici per explicar el creixement urbà de la ciutat, així com els aspectes històrics més rellevants.

Feia temps que hi havia la idea de fer un itinerari pensat expressament per a un públic jove i adult. Aquest projecte es va materialitzar coincidint amb la Festa Major de 2011. El reclam va ser fer una proposta centrada en aspectes més anecdòtics de la història del Prat, i fent èmfasi en aspectes "foscos", sense perdre el referent del rigor històric.

L'itinerari, amb el nom d'"El Prat ocult" s'inicià a la plaça de la Vila i s'acabà a Torre Balcells.

La gran acceptació que va tenir aquesta activitat ens va portar a plantejar la possibilitat d'ampliar la proposta. Així va néixer el cicle "El Prat ocult", amb la voluntat de donar a conèixer diferents aspectes de la història del Prat.

Aquest cicle està format per quatre itineraris monogràfics, la suma dels quals en dóna la visió de conjunt. Aquests itineraris estan pensats com una activitat lúdica, en horari festiu, i hi poden participar públics de totes les edats.  Els tres primers itineraris, que es fan tres diumenges al matí, tractaran els orígens del nucli urbà, la industrialització i l'obrerisme, i l'agricultura i el territori. El quart itinerari, que recull l'esperit de l'activitat de l'any passat, es farà en horari nocturn, abans de la Festa Major. El cicle, organitzat per l'Arxiu municipal, compta amb la col·laboració de l'arqueòleg Jordi Ramos, que difon el patrimoni a través de les xarxes socials i  el Prat Ràdio. No us perdeu el seu bloc, Lannarie.

Tot i que és interessant participar en tot el cicle, cada itinerari està pensant de manera individual, per tal que, si us en perdeu algun, pugueu seguir participant a la resta. Per a tots aquells que vàreu fer l'itinerari nocturn de l'any passat, sapigueu que, aquest any, la ruta serà diferent i carregada de sorpreses.

L'objectiu final és arribar a tenir uns coneixements bàsics sobre els aspectes més importants de la història del Prat en un ambient lúdic i participatiu. Com a recomanacions generals, només cal que hi poseu ganes, que porteu calçat còmode i, per al tercer itinerari, que hi vingueu amb bicicleta.

Us anirem recordant, puntualment, cada sortida i podeu tenir-ne més informació al web de patrimoni i a la resta de mitjans d'informació municipal.

Itineraris programats dins del Cicle "El Prat ocult":

§     22 d'abril: La Casa de la Vila i els orígens del Prat urbà

Coincidint amb la celebració del Dia del Municipi, aquest primer itinerari repassa els orígens del nucli urbà del Prat i fa un recorregut per alguns dels carrers i edificis més emblemàtics del Prat més antic. L'itinerari inclou una visita comentada a la Casa de la Vila.

§     6 de maig: El Prat obrer

Aquest itinerari fa un recorregut pels orígens industrials del Prat i les dues fàbriques més emblemàtiques: La Seda de Barcelona i La Papelera Española, així com pels polígons industrials; pels espais de memòria, el naixement de l'obrerisme i el moviment sindicalista; per la problemàtica de la ciutat per acollir nous habitants i les solucions per construir habitatges dignes, amb l'exemple de la Cooperativa Obrera de Viviendas i de les construccions vinculades a les fàbriques, com els pisos de La Papelera i les cases de La Seda.

§     27 de maig:  El territori i el Prat agrícola

Els eixos temàtics d'aquest itinerari són: la formació del territori i el protagonisme del riu, les dificultats per a l'establiment humà, la barca i els terraplens de defensa, l'agricultura tradicional i la transformació del s. XIX, i les masies com a model de producció i l'actual parc agrari. L'activitat es farà amb bicicleta i es recomana inscripció prèvia.

§     27 de setembre: El Prat nocturn

Segona trobada nocturna. Aquest itinerari se centra en un recorregut nocturn a l'entorn de la història del Prat i farà èmfasi en aspectes "foscos". Durant l'itinerari s'explicaran històries misterioses, reals o llegendes, que envolten a la ciutat.

PARAULES DIVINES, L’ESCRIPTURA DE L’EGIPTE FARAÒNIC



Inscripció jeroglífica a la part posterior de l’estàtua del “sotsdirector

 del tresor” Pentaur. El textos demanen als déus Osiris i Horus,

fill d’Isis, tot un seguit d’ofrenes per al difunt. Museu Egipci de Barcelona



Els antics egipcis consideraven la seva escriptura com un regal dels déus i s'hi referien amb l’expresió medu netxer, "paraules divines". Efectivament, es tractava de veritables signes màgics, regal del déu Thot, sobirà del temps i creador del calendari, un déu inventor de l'escriptura, les llengües i la paraula, a més de tot allò relacionat amb les ciències i les lletres. Juntament amb Thot, la seva esposa, anomenada Seshat, era considerada, entre d'altres atribucions, com la "senyora de l’escriptura".

 



La dama Taherud davant el déu Re-Horactes.

Fragment d’estela funerària. Museu Egipci de Barcelona



         L’escriptura jeroglífica es documenta cap al 3.200 aC i va ser utilitzada durant tota l’època faraònica, especialment en inscripcions monumentals i funeràries. Representacions de déus, éssers humans, animals, plantes i objectes de tot tipus poden identificar-se entre els signes que componen les paraules. Simultàniament als jeroglífics, els egipcis van redactar els seus textos amb un tipus d’escriptura més adient per a la composició de documents de caràcter més “profà”; es tracta de l’escriptura hieràtica, una simplificació gràfica dels ben delineats jeroglífics. A partir del segle VII aC, l’escriptura demòtica comportarà una estilització més extrema dels signes originals, amb els quals pràcticament es perd la relació visual.



Detall de la inscripció biogràfica del

 “governador del Sud” i “director de

les caravanes” Herkhuf.

 Tombes dels nobles, Assuan



          D’aquesta manera, els diferents tipus d’escriptura foren utilitzats àmpliament en tots els àmbits de la societat faraònica. Des de detallats registres administratius que especificaven les quantitats de productes obtinguts en diferents àrees productives i la seva distribució, fins a relats mitològics redactats sobre les parets de temples, tombes o papirs, passant per tot tipus de textos de caràcter privat, composicions literàries, escrits científics o decrets reials, són incomptables els testimonis que permeten arribar a un coneixement ampli i profund de l’antic Egipte.



Després de la desaparició de la civilització faraònica, la llengua egípcia, gradualment, va deixar d’utilitzar-se. Gràcies al treball iniciat pel savi francès J. F. Champollion, qui l'any 1822 va publicar els primers resultats relatius al desxiframent de l’escriptura jeroglífica, una part important del llegat de la terra del Nil fou recuperada després de molts segles d’ignorància i oblit.

Luis Manuel Gonzálvez Ortega.

 Egiptòleg i conservador del Museu Egipci de Barcelona.

"14 d'abril" Acció teatral.

"14 d'abril" és un recorregut que ens convida, a través de les paraules, dels fets, de les il·lusions i dels horrors, a acostar-nos a les vivències, les lluites, l'alegria, el dolor, la por, la grisor, la solitud i la pèrdua d'un poble.

És un viatge a la memòria d'un poble, el Prat de Llobregat, un camí fet de la mà dels seus protagonistes: Demetrio Beriain, Josep Ferret, Marga Gómez, Moisès Llopart, Joan Montblanc, Marie Panabiere, Josep Pujol, Ramona Via...

Una lectura dramatitzada de fragments de textos literaris que ens parlen de la Dictadura de Primo de Rivera, la República, la guerra, la mort i, per a molts, molts, l'exili. .

"Que en vam veure, de coses, que no hauríem dit mai que poguessin passar! Com que no hauríem dit mai que poguéssim passar, eren totalment inesperades; i com que eren tan inesperades, cap de nosaltres no tenia esma de fer res perquè no passessin..." (Ramona Via)

El Teatre Kaddish vol retre un homenatge a tots els homes i dones, als milers de persones que van lluitar per un ideal, per un somni.

"14 d'abril" és una pinzellada de record.

Repartiment: Maite Besora, Pau Bou, Blanca Pàmpols, Arnau Puig, Núria Sanahuja i Albert Riballo
Direcció: Blanca Pàmpols
Imatges: Arxiu municipal del Prat, Arxiu històric de Sant Feliu de Llobregat, Digital Globe; Fons de la Seda de Barcelona, Jordi Rull i Jordi Torren.

Teatre Kaddish

Club de lectura de novel·la històrica: "Pedra de tartera" de Maria Barbal

Pedra de tartera, probablement l’obra més coneguda de Maria Barbal, és un dels grans best-sellers de la literatura catalana de les darreres dècades. Publicada per primer cop l'any 1985, no ha deixat mai de reeditar-se, ha estat traduïda a diversos idiomes i s’ha adaptat amb gran èxit al teatre.

La novel·la explica la trajectòria vital d’una dona, la Conxa, que repassa en primera persona els estadis més importants de la seva vida des de la llunyania de la terra que la va veure néixer. Ambientada a la Vall d’Àssua -a la comarca del Pallars Sobirà- i en un període històric que abraça bona part del segle XX -de principis de segle fins als anys setanta-, la vida de Conxa està marcada pels grans esdeveniments històrics, d’una banda, i per les característiques pròpies i específiques del seu entorn rural més immediat, d’una altra.

Aquests dos plans en què transcorre la seva vida la porten a un desarrelament continuat i progressiu que mai no és per decisió pròpia: l’abandó de la casa dels pares per anar a viure a la dels oncles, la pèrdua del marit -assassinat a la Guerra Civil-, la deportació i posterior retorn al poble, i l’emigració a Barcelona de la mà del seu fill. Aquesta circumstància queda magníficament expressada en la frase següent que diu la Conxa i de la qual es deriva el títol de l'obra: Em sento com una pedra amuntegada en una tartera. Si algú o alguna cosa encerta a moure-la, cauré amb les altres rodolant cap avall; si res no s’atansa, m’estaré quieta dies i dies...   

Al llarg de la novel·la hi ha una superposició, continuada i indestriable, de grans esdeveniments històrics amb aspectes quotidians i domèstics. Així, l’autora combina referents generals amb referents locals, cosa que permet fer lectures històriques a escales diferents: d’una banda, l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929, l’adveniment de la Segona República, la Guerra Civil, la repressió i els primers anys del franquisme o l’emigració camp-ciutat; i d’una altra, el paper de la dona, l’economia rural pirinenca, les relacions socials als pobles pallaresos, la influència de l’església catòlica o el cicle festiu.           

L’excel·lent narració, l’acurada ambientació i la minuciosa descripció dels espais interiors i exteriors que aconsegueix l’autora, no haurien estat possibles sense les seves vivències personals i familiars, que són presents també en llibres posteriors.

Maria Barbal va néixer a Tremp, capital del Pallars Jussà, l’any 1949. Ella mateixa es presenta de la manera següent: Sóc una dona. Nascuda a Tremp, i per tant trempolina. He viscut la infantesa i primera joventut al Pallars. Centenars de dies al Jussà i uns centenars d’hores al Sobirà. Barbal ha considerat sempre un privilegi haver tingut una infantesa que li permeté jugar al carrer en llibertat i en contacte amb el treball de la pagesia i amb la natura. Des de molt jove se sentí atreta per la literatura, influïda pel seu pare, que li transmeté l’amor per la terra, per les anècdotes i per les paraules. L’any 1964 es traslladà a Barcelona per estudiar el batxillerat i posteriorment la carrera de filosofia i lletres. Durant molts anys compaginà la docència i la literatura, fins que els èxits com a escriptora li han permès dedicar-se exclusivament a aquest ofici. Pedra de tartera fou la seva primera novel·la i esdevingué un gran èxit de públic i de crítica. Altres llibres de l’autora són La mort de Teresa, Mel i metzines, Ulleres de sol, Càmfora, Bari, Carrer Bolívia, Camins de quietud, País íntim o Emma. Amb el temps, Maria Barbal s’ha anat allunyant progressivament de la temàtica pallaresa per centrar-se en escenaris més urbans.

Pedra de tartera no és pot considerar una novel·la històrica, perquè el pes fonamental el tenen els sentiments, les emocions i les sensacions. Però sense el marc històric, sense la presència continuada dels referents de la vida quotidiana del Pallars i dels grans esdeveniments del país al llarg del segle XX, no hauria estat possible la seva creació.     

Xavier Tarraubella, arxiver i historiador

           

Solidaritats. El Prat de Llobregat i la SEAT a l’antifranquisme

El 1953 es va inaugurar la fàbrica de SEAT a la Zona Franca de Barcelona. Estava ubicada en uns terrenys que fins al 1920 havien format part del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat. La seva ubicació geogràfica va afavorir que hi anessin a treballar nombroses persones que vivien al Baix Llobregat, entre les quals n'hi havia de residents al Prat. La relació entre el Prat de Llobregat, la SEAT i l’oposició a la dictadura franquista es pot copsar des dels anys cinquanta, ja que el 1958, després que es produís una de les primeres protestes a la factoria, van ser acomiadats els membres d’una cèl·lula comunista. Entre els afectats, un vivia al Prat.

La SEAT va ser concebuda com una empresa model del règim, a l’avantguarda tecnològica i amb una rígida disciplina laboral. Durant els anys cinquanta i seixanta, va ser una empresa on es van produir pocs conflictes, però a finals de la segona dècada els treballadors van començar a organitzar-se i les reduccions de rendiment i les vagues es van fer més habituals. A partir de 1971, amb l’ocupació de la fàbrica per part dels treballadors, l’entrada de la policia i la mort d’un treballador a causa dels trets dels agents, la SEAT va entrar en el que es denominà "conflicte permanent". Els treballadors de l'empresa, a partir de llavors, foren considerats la punta de llança del moviment obrer. Les seves protestes van comportar importants millores laborals, però també la repressió, en forma de detencions i acomiadaments. El 1975, 500 treballadors de la SEAT van ser acomiadats, entre aquests n'hi havia 14 que residien al Prat.

Alguns treballadors de la SEAT van tenir una important implicació a les protestes contra el franquisme . Des dels anys cinquanta, es pot constatar la presència de treballadors de la SEAT en partits polítics antifranquistes. Així mateix, el 1973 un treballador de l'empresa va presentar-se com a candidat d’oposició a les eleccions al terç familiar de l’Ajuntament franquista pratenc, i fou escollit. A més, diversos treballadors es van implicar en el moviment veïnal al barri de Sant Cosme vivien molts treballadors de l’empresa. El primer president de l'associació de veïns d'aquest barri fou Rafael Fusteros, treballador de la SEAT que fou escollit regidor al primer Ajuntament democràtic.

La relació entre la SEAT i el Prat de Llobregat durant el franquisme es va conformar a partir de diverses solidaritats: la solidaritat de pratencs que treballaven a la SEAT i que van implicar-se a les protestes laborals per millorar la seva situació i la dels companys; la solidaritat de diversos grups antifranquistes del Prat amb els treballadors de la SEAT, que van esdevenir un símbol del nou moviment obrer; i la solidaritat de treballadors de la SEAT que residien al Prat i que es van implicar en grups i activitats que qüestionaven el franquisme. L’exposició SEAT 1950-1977 i les activitats que hi estan vinculades permetran explorar aquesta xarxa de solidaritats.

Nàdia Varo. Historiadora