dilluns, 18 de juny de 2018

Club de lectura de novel·la històrica: La dama del Nil


LA DAMA DEL NIL
Pauline Gedge, 1977


Pauline Gedge (Auckland, Nova Zelanda, 1945) no va poder iniciar millor la seva carrera com a novel·lista d'èxit que dedicant la seva primera obra a una de les grans dones de la història de la humanitat. Hatxepsut, bella, intel·ligent, íntegra, però sobretot, conscient i convençuda de la responsabilitat que el gran déu Amón i el seu pare Tutmosis I li havien assignat, va ser capaç de portar les regnes del seu estimat Egipte durant més de dues dècades. Primer, en els pocs anys del regnat del seu germà/espòs Tutmosis II i, més tard, com regent i corregent del que seria el seu successor, Tutmosis III (un dels grans d'Egipte si ben no és sant de la devoció de l'autora).

El Temple de Milions d’Anys de Hatxepsut a Deir el-Bahari (Luxor)



Colós de la faraó Hatxepsut en forma d’Osiris
(Temple de Hatxepsut a Deir el-Bahari, Luxor).
 El sacerdot de Amón Hapuseneb, el militar Nehesy i el polifacètic Senenmut (amb qui va compartir govern i llit) són personatges històrics que van contribuir a definir l'època de Hatxepsut com un període de bonança econòmica, sense activitat militar rellevant i, sobretot, d'una gran creativitat i originalitat artística plasmada, especialment, en el Temple de Milions d'Anys que la reina i Senenmut van concebre als peus del faralló rocós de Deir el-Bahari; els seus relleus parietals conserven dos dels relats més entranyables de l'antic Egipte: el mite de la Teogamia (Hatxepsut és concebuda a partir de la unió de la seva mare Ahmose i del déu Amón, que va prendre “prestat” el cos del seu pare Tutmosis I), i la detallada narració de la intrèpida i exitosa expedició al mític país de Punt per a l'obtenció dels productes exòtics tan necessaris en la sofisticada i exigent elit social faraònica.

Cap d’un colós de la faraó Hatxepsut 
(Temple de Hatxepsut a Deir el-Bahari, Luxor).
Suposades històries d'amor, traïcions, gelosia, ambicions, assassinats, es desenvolupen entre esdeveniments històrics més contrastats (algun d'ells superat per la recerca històrica posterior a la publicació de l'obra); tot això en un entorn cultural molt bé documentat i lloc de manifest per l'autora en una obra recomanable per conèixer i admirar-nos amb la figura de Hatxepsut, la faraó d'Egipte per excel·lència.




Luis Manuel Gonzálvez Ortega, egiptòleg i Conservador del Museu Egipci de Barcelona. 



dimarts, 10 d’abril de 2018

Club de lectura de novel·la històrica: Els sots feréstecs


"Els sots feréstecs (1901) és la novel·la del voltant de segle català més significativa simbòlicament. No només representà la construcció de la primera novel·la llarga d’estil modernista, el seu contingut emmiralla les reflexions més profundes del pas de segle. L’aventura espiritual del pare Llàtzer, religiós que s’allunya de la ciutat per tal de revifar els esperits somnolents de les ruralies de Montmany, anirà ensopegant amb una realitat acrítica, cínica i farcida de misèries terrenals. L’esvoranc de baixeses mortals al que la resta de personatges hi empenyen el pare Llàtzer ofegaran els seus objectius idíl·lics de coneixement i realització personal, enfonsant-lo fins a nivells inimaginables.

Raimon Casellas (1855-1910) representà l’autor que, per sobre dels seus col·legues generacionals, reflexionà amb més profunditat sobre els aspectes ètics i morals de la societat catalana del voltant de segle. Casellas s’allunyà de l’estil eminentment realista que s’hi anà imposant, desenvolupant una estètica modernista que, més enllà dels recursos literaris, tractarà alguns dels conflictes inherents més cabdals del pensament propi d’aquest corrent. Raimon Casellas exemplificava a la perfecció l’enfrontament de l’individu contra la societat, de l’artista contra la massa, de l’autor contra el món que l’envolta".



Oriol Canals llicenciat en Història i mencionat en Història de l'art, 
itinerari d'art d'avantguardes i cinema per a la Universitat Autònoma de Barcelona

divendres, 9 de març de 2018

Club de lectura de novel·la històrica: El libro del día del juicio final




Amb un peu al món de la ciència ficció i un altre al de la novel·la històrica El libro del día del juicio final (1992) és una reflexió sobre com veiem el passat des de la seguretat del comfortable segle XXI. 

El viatge en el temps i l'acció trepidant d'una estranya epidèmia que s'estén pel present són una excusa que Connie Willis fa servir magistralment per mostrar-nos l'Edat Mitjana des d'un punt de vista proper i gens exòtic. Aturant-se en aspectes que els escriptors del gènere molts cops deixen de banda, aquesta autora s'atreveix a posar en joc els detalls més quotidians de la realitat per recordar-nos que sabem molt poc i, alhora, per ensenyar-nos que hi ha coses que no han canviat tant com sembla. 

La pesta negra que va devastar l'Europa de mitjan segle XIV serveix de rerefons per a una aventura que ens porta, gairebé en primera persona, a experimentar un dels moments més durs i també més maltractats de la nostra història.



Delfi I. Nieto Isabel 
Llicenciada en Física i en Història i Màster en 
Cultures Medievals per la Universitat de Barcelona

diumenge, 4 de març de 2018

Restauració de documents de l'Arxiu municipal del Prat

Durant l'any 2017 l’Arxiu del Prat de Llobregat ha restaurat una sèrie de documents, dins el programa de restauració de la Xarxa Tècnica d’Arxius de la Diputació de Barcelona.
Els documents són els següents:
1.-       Projecte de nou escorxador. 1894-1918.
2.-      Matrícula industrial. 1941.
3.-      Registre de plus vàlua. Declaracions i expedients. 1967- 1974.
4.-      Registre de baixes. Llicència fiscal.1969-1975.
5.-      Registre de plus vàlua. 1978-1984.


Dels cinc documents, el projecte de nou escorxador consta de tres plecs i diversos plànols, la matrícula industrial és un plec i la resta són llibres.

Els llibres de registre, degut al seu ús freqüent pateixen una sèrie desperfectes que afecten especialment l’enquadernació, quedant molt deteriorada, han perdut totalment  la seva funció de protecció del llibre, per tant se’n fan de noves.
Pel que fa a l'interior del llibre, el cosit també queda afectat, hi ha fulls despresos, sobretot al principi i final, aquest fet fa que augmentin els desperfectes com estrips, arrugues, plecs, brutícia.


Destaquen les reparacions fetes amb cinta autoadhesiva, com els coneguts "celos", amb el temps deixen una taca irreversible per l’oxidació de la cola. El llibre que en té més és el registre de 1967-1974, de format apaïsat, hi ha una gran quantitat de cinta adhesiva a les primeres pàgines, deixant una taca de color ocre.
També hi ha cinta adhesiva en els altres  dos llibres de registre.

La restauració dels llibres es comença per separar l’enquadernació del bloc, es tracten els fulls: es consoliden els estrips així es podrà manipular sense perill que es trenquin més, s’aplanen les arrugues, finalment es cusen, afegint una enquadernació nova. Les taques de celo no es poden eliminar, es treu la goma que queda enganxada sobre el paper però la taca penetra fins a les fibres del paper.

Diverses fotos finals:

El projecte d’escorxador el formen tres plecs de documentació juntament amb plànols de paper i altres que són de tela, coneguts com tela de plànol, van ser molt utilitzats per dibuixar plànols; estan fets de tela de cotó molt fi o de fil, impregnades amb aprest, com potser la gelatina, s’aplicava per les dues cares per donar més resistència, posteriorment es setinaven per facilitar el dibuix a tinta.


Aquestes teles són molt sensibles a la humitat, quan més n'hi ha s'estova la cola i queden sense consistència, fàcilment atacables pels fongs, els quals produeixen taques de coloracions diverses, que són difícilment eliminables. El tractament consisteix en desinfectar i consolidar els plecs que estiguin oberts.

Els plànols de paper van plegats, els plecs es desgasten i apareixen estrips.

La restauració dels plànols ha consistit en consolidar els estrips, i en el cas dels de paper s'han aplanat per poder guardar-los en pla, en una funda transparent de conservació.

Marta Esteve
Restauradora
de document gràfic
i material d’arxiu


dimecres, 12 de juliol de 2017

Exposició Documents que fan història


Des del dia 8 de juny fins el 26 d’agost es pot veure una nova exposició a la sala d’exposicions del Cèntric.

Es tracta de l’exposició Documents que fan història

A l’arxiu es conserven fons documentals relacionats amb el municipi, principalment de l’Ajuntament i també d’altres procedències (particulars, empreses, entitats...)

L’exposició s’ha fet a partir d’una tria de documentació de l’arxiu pel seu interès, curiositat o singularitat, i s’ha posat en relació aportant  informació d’un mateix fet des de perspectives diferents. Els documents ens expliquen fets o esdeveniments,  i no cal ser especialistes per a entendre'ls. Només ens cal "saber mirar" per esbrinar el que ens diuen.


El Titànic i el Prat?
Visiteu l'exposició i sortireu de dubtes!




dilluns, 22 de maig de 2017

Club de lectura de novel·la històrica: Dos taüts negres, dos de blancs

Dos taüts negres i dos de blancs (2013) és la reconstrucció d’un assassinat múltiple que va tenir lloc en plena postguerra en un petit poble del Pallars Sobirà. Però alhora, és molt més que això. Resseguint i entrellaçant magistralment les històries de 19 personatges, vinculats d’alguna manera a aquest crim horrible que va quedar sense càstig (víctimes, botxins, familiars, jutges, testimonis, etc.), l’autor ens ofereix un fris extraordinari sobre la vida al peu dels Pirineus al llarg del segle XX, marcada pels grans fets històrics i pels efectes no sempre positius del progrés.



Pep Coll (Pessonada, 1949) és un dels millors narradors catalans actuals. Totes les seves obres estan ambientades als Pirineus, que constitueixen el nucli fonamental del seu imaginari vital i literari. A partir dels fets i les històries locals vinculats a aquestes terres, Coll és capaç de construir relats que esdevenen universals. Professionalment es dedica a l’educació i també col·labora periòdicament amb diversos mitjans de comunicació. Ha escrit narrativa, teatre i assaig. Dos taüts negres i dos de blancs és la darrera i, per molts, la seva millor novel·la.


Martí Casas i Payàs
Periodista i historiador de l’art


dilluns, 10 d’abril de 2017

Exposició Els inicis de la premsa al Prat

La premsa apareix al Prat al llarg del segle XX. Des de principis dels anys vint es succeeixen diferents intents de publicacions d'informació general sobre la població.
Les primeres publicacions eren amateurs i les feien, de manera artesanal i amb pocs recursos, alguns joves –en alguns casos adolescents- amb inquietuds culturals. En aquesta primera etapa trobem: El Estudiantil, La Veu i el Batec.


Més endavant s’afegeixen els butlletins de les entitats amb més recursos. L’Avenç era la publicació del Centre Artesà, El Ressò del Centre Autonomista i la Rosada de l’Associació de Pares de Família.
Les primeres publicacions d’informació general van tenir una vida curta i, tot i que tenien una voluntat més professional, els seus redactors no eren periodistes. La publicació La Voz, només va editar tres exemplars, i el Noticiari Pratenc va ser una publicació periòdica durant dos anys, el 1935 i 1936, el darrer número va ser el 19 de juliol de 1936.
La publicació d’informació general que va durar més en el temps va ser el PRAT, portavoz de la vida local, des de l’1 de gener de 1950 fins al 15 de juliol de 1972. Adherit a la premsa del Movimiento, comptava amb amplis suports oficials tot i que puntualment va tenir moments crítics en la seva relació amb l’Ajuntament.
Les grans empreses també van publicar les seves pròpies revistes i butlletins. En destaquen La Hoja Familiar de La Seda de Barcelona i Boletín informativo del Núcleo Cooperativo Prat NCP.
A l’exposició hi ha una mostra de diferents exemplars originals i de maquinària de l’època.

L'exposició es pot visitar a la Sala d'exposicions del Cèntric Espai Cultural fins el dia 27 de maig.