divendres, 14 de novembre del 2014

Restauració de documents de l'Arxiu del Prat

Com cada any l’Arxiu del Prat de Llobregat participa en el programa de suport a la restauració del patrimoni documental, desenvolupat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.
La relació de documents presents són el següents:
1.- Llibre registre de sortida de documents i comunicacions 1947
2.- Llibre  de registre d’altes. Llicència fiscal 1969- 1975
3.- Padró de l’impost de cèdules personals 1935
4.- Mapa topográfico y palúdico del Prat de Llobregat 1905


Abans d’iniciar la restauració es fa una descripció de les alteracions que han sofert els documents que queden registrades en una fitxa identificativa. Començant pel llibre de registre el problema principal és l’efecte d’haver patit una infecció per microorganismes, localitzats principalment en l’enquadernació, amb efectes molt negatius: taques, poca  consistència dels materials i deformacions, el que provoca una pèrdua de funcionalitat de l’enquadernació, que es basa en la protecció del llibre.

 El llibre de registre d’altes també té el problema en l’enquadernació, ja gastada pel pas del temps i l’ús, amb reparacions fetes mitjançant cintes autoadhesives,  no protegeix i deixa a la vista el cos del llibre, que ha patit alteracions com són arrugues i petits estrips en les vores, hi ha una part del llibre que està grapat, fet que produeix en alguns dels full taques  d’oxidació.

El padró de 1935 és un document voluminós, el formen fulls solts mecanografiats, sense enquadernació ni cap mena de protecció. La unió entre els fulls es mitjançant grapes, però no ha aguantat el suficient i està partit en dos, amb alguns fulls solts. La falta de protecció provoca més degradacions en primers i últims fulls com són brutícia, estrips, arrugues i algunes pèrdues de suport.

  




El darrer document és un mapa topogràfic del Prat de Llobregat, el suport és una tela de plànol i va encolada sobre una cartolina de cartró, tot al voltant del mapa hi va una sanefa de paper blau fosc.

Amb el pas del temps s’han format estrips sobretot arran de la sanefa blava, coincidint en la unió dels dos suports, aquests trencaments es formen per l’acidesa del cartró, causada principalment per la seva composició, els efectes són ben visibles: engrogueix i es torna fràgil i trencadís.

La restauració del llibre de registre s’inicia desmuntant el llibre i desinfectant els primers fulls. L’enquadernació original és inservible i s’ha de fer una de nova.


El llibre de registre d’altes així com el padró els cal també una enquadernació que protegeixi bé els llibres, primer de tot es desmunten, s’eliminen les grapes i es restauren els fulls més deteriorats. Finalment es relliguen amb una nova enquadernació.


En el cas del mapa li cal consistència i aturar el procés d’acidificació, pel que s’introdueix un producte alcalinitzant que s’aplica en sec. Tots els estrips es consoliden i per donar més consistència al conjunt es reforça la part posterior encolant un paper d’un cert gruix, de conservació.

Un cop restaurat li cal una protecció, es confecciona una funda amb dues cares diferents, una és de poliester transparent i l’altre és d’un teixit sintètic, així la funda permet visualitzar el document sense haver de manipular-lo directament.

  
Marta Esteve
Restauradora de document gràfic
i material d’arxiu

dimecres, 5 de novembre del 2014

Exposició Els pollastres del Prat. Una mica d'història

"Jaume Codina, l'historiador del delta del Llobregat, recull nombrosos testimonis de com s'apreciava l'aviram del Prat i de com les llistes oficials de preus de Barcelona, al segle XVIII, fixaven les quantitats més elevades d'aquests per als capons del Prat, diferenciant-los de la resta d'aviram.

També el rector Joan Mestres, en la resposta del Prat al qüestionari de Francisco de Zamora, del 1789, escriu: "De gallinas, pollos, capones i ánades hay grande abundancia, buena porción de pavos, pocas ocas y conejos caseros. Y de dichos animales se hace el comercio casi enteramente en Barcelona".

Jaume Codina explica que totes les masies del Delta tenien un bon nombre d'aviram format per ànecs i oques, galls dindis i, sobretot, galls, gallines i capons. Aquests animals acostumaven a criar-se sols sense cap atenció especial, i s'alimentaven de tot allò que podien arreplegar al voltant de la masia. Amb el temps, i gràcies a l'anomenada que anaven adquirint els exemplars del Prat, les mestresses de les masies els començaren a dedicar més atenció pels guanys creixents que obtenien de la venda d'ous i aus. L'aviram del Prat es ven, s'inclou en els pactes dels contractes de lloguer de terres i de cases en senyal de respecte al propietari i és l'objecte preferit de regal de pratencs, particulars i autoritats, quan es vol quedar bé amb l'obsequiat. El comerç d'animals, especialment el de capons, s'incrementa de manera espectacular per Nadal: servir un capó del Prat en l'àpat de Nadal serà un símbol inequívoc de distinció a l'abast només d'escollides butxaques.


Amb tot, els pagesos no es van plantejar una producció organitzada de l'aviram, fet que posà en perill l'existència de moltes races autòctones. Això passava quan, segons les dades recollides a la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras Candi, a Barcelona, es consumien, l'any 1908, uns dos milions de quilos d'aviram, i els veterinaris dels mercats verificaven uns quatre milions d'exemplars. En aquells anys, quan es redactava la Geografia, el mercat barceloní s'abastia majoritàriament de l'estranger, especialment de Rússia, Itàlia, Galícia i Cartagena. Pel que fa a Catalunya, el Prat continuava sent-ne el principal subministrador, i el seu aviram era el preferit per la qualitat de la carn. En aquest temps el bestiar menor continuava fent vida a l'aire lliure, sense cap mena de control, campant lliurement per femers i camps i tenint com a aliment bàsic les deixalles de la casa."


Text de Marga Gómez extret de Pollastre i capó. Raça Prat.


Anècdota extreta del llibre Josep Pujol i Capsada, escrits 1908-1944

"Recordo a aquest efecte una anècdota curiosa. Per Nadal ens regalaren un gall preciós, arrogant, que sobresortia entre els demés, i el meu pare va ordenar a la meva tia que el portés al Sr. Blasco, el mestre.
Per la tarda, abans de l’hora de sopar, el meu pare va anar a passejar cap al corral i va tornar per dir-li a la meva tia:
- Ja és tard i veig que no has portat el gall com et vaig dir, al Sr. Mestre.
La meva tia va contestar:
- Aquest matí l’ho he enviat amb en Joan Lluís.
- Però si l’acabo de veure al corral.
- No, el que has vist al corral, que també és magnífic, en l’ha regalat aquesta tarda el Sr. Rector.
Al dia següent el meu pare va anar a visitar al Sr. Blasco i va preguntar: Que tal estava el gall que li vaig enviar?
El mestre va vacil·lar uns instants, i contestà: Era realment un gall que sobresortia i li vaig agrair molt. Tan preciós em va semblar que el vaig voler obsequiar al Sr. Rector i li vaig enviar. Suposo que no s’enfadarà V. per regalar el que em va regalar.
El meu pare no pogué menys que posar-se a riure i dir: Està vist que la divina providència ha disposat que aquest gall ens el hem de menjar nosaltres, perquè mossèn Anton, ens el ha tornat a regalar.

Un sol gall ha servit per fer quedar bé a quatre persones distintes. No podem desafiar els designis del Senyor i ens el menjarem el dia d’Any Nou. I així va ser."

A la sala d'exposicions del Cèntric es pot veure l'exposició Els pollastres del Prat fins el 15 de desembre. 
L'exposició és un recorregut visual a partir de fotografies de pollastres del Prat: la cria, les fires i els cartells de les diferents edicions. Imatges que van des del blanc i negre, de les més antigues, fins al color del digital, de les més recents.