"Jaume
Codina, l'historiador del delta del Llobregat, recull nombrosos testimonis de
com s'apreciava l'aviram del Prat i de com les llistes oficials de preus de
Barcelona, al segle XVIII, fixaven les quantitats més elevades d'aquests per
als capons del Prat, diferenciant-los de la resta d'aviram.
També el
rector Joan Mestres, en la resposta del Prat al qüestionari de Francisco de
Zamora, del 1789, escriu: "De gallinas, pollos, capones i ánades hay
grande abundancia, buena porción de pavos, pocas ocas y conejos caseros. Y de
dichos animales se hace el comercio casi enteramente en Barcelona".
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiIYnjalfJZqY-PtHbeYFQfHg0IozeqA6cCkXNkNyB1o2WT9BeB5kGRpM1KSgSD6IDpfe31qvdrB3PQeeQesIlvepiRfGkBNjaKfy7amTQJJhtMHAAOAKXNQQxVfcZlgs9OGrZqfFAzlmm/s1600/VinilInteriorCentric_expoElsPollastresDelPrat_219x137cmbaixaresol.jpg)
Jaume
Codina explica que totes les masies del Delta tenien un bon nombre d'aviram
format per ànecs i oques, galls dindis i, sobretot, galls, gallines i capons.
Aquests animals acostumaven a criar-se sols sense cap atenció especial, i
s'alimentaven de tot allò que podien arreplegar al voltant de la masia. Amb el temps, i
gràcies a l'anomenada que anaven adquirint els exemplars del Prat, les
mestresses de les masies els començaren a dedicar més atenció pels guanys
creixents que obtenien de la venda d'ous i aus. L'aviram del Prat es ven,
s'inclou en els pactes dels contractes de lloguer de terres i de cases en
senyal de respecte al propietari i és l'objecte preferit de regal de pratencs,
particulars i autoritats, quan es vol quedar bé amb l'obsequiat. El comerç
d'animals, especialment el de capons, s'incrementa de manera espectacular per
Nadal: servir un capó del Prat en l'àpat de Nadal serà un símbol inequívoc de
distinció a l'abast només d'escollides butxaques.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwghKsgOA7aDY9gYyVipjIJnELKbdtcryuBMLl5NFaUCbESlLGFQQV8UxvPNbp-uelvDsZdOaHMt-dKY-VcheDgUfGRuJcievPhq5622TYmL0HPTG-uilY8VLCtRdWfoGGHd5jF8RQ3rka/s1600/05_1+copia+Premsa+XIII+6+111990+03.jpg)
Amb tot,
els pagesos no es van plantejar una producció organitzada de l'aviram, fet que
posà en perill l'existència de moltes races autòctones. Això passava quan,
segons les dades recollides a la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc
Carreras Candi, a Barcelona, es consumien, l'any 1908, uns dos milions de
quilos d'aviram, i els veterinaris dels mercats verificaven uns quatre milions
d'exemplars. En aquells anys, quan es redactava la Geografia, el mercat
barceloní s'abastia majoritàriament de l'estranger, especialment de Rússia,
Itàlia, Galícia i Cartagena. Pel que fa a Catalunya, el Prat continuava sent-ne
el principal subministrador, i el seu aviram era el preferit per la qualitat de
la carn. En
aquest temps el bestiar menor continuava fent vida a l'aire lliure, sense cap
mena de control, campant lliurement per femers i camps i tenint com a aliment
bàsic les deixalles de la casa."
Text de Marga Gómez extret de Pollastre i capó. Raça Prat.
Anècdota
extreta del llibre Josep Pujol i Capsada,
escrits 1908-1944
"Recordo a aquest efecte una
anècdota curiosa. Per Nadal ens regalaren un gall preciós, arrogant, que
sobresortia entre els demés, i el meu pare va ordenar a la meva tia que el
portés al Sr. Blasco, el mestre.
Per la tarda, abans de l’hora de
sopar, el meu pare va anar a passejar cap al corral i va tornar per dir-li a la
meva tia:
- Ja és tard i veig que no has
portat el gall com et vaig dir, al Sr. Mestre.
La meva tia va contestar:
- Aquest matí l’ho he enviat amb
en Joan Lluís.
- Però si l’acabo de veure al
corral.
- No, el que has vist al corral,
que també és magnífic, en l’ha regalat aquesta tarda el Sr. Rector.
Al dia següent el meu pare va anar
a visitar al Sr. Blasco i va preguntar: Que tal estava el gall que li vaig
enviar?
El mestre va vacil·lar uns
instants, i contestà: Era realment un gall que sobresortia i li vaig agrair
molt. Tan preciós em va semblar que el vaig voler obsequiar al Sr. Rector i li
vaig enviar. Suposo que no s’enfadarà V. per regalar el que em va regalar.
El meu pare no pogué menys que
posar-se a riure i dir: Està vist que la divina providència ha disposat que
aquest gall ens el hem de menjar nosaltres, perquè mossèn Anton, ens el ha
tornat a regalar.
Un sol gall ha servit per fer
quedar bé a quatre persones distintes. No podem desafiar els designis del
Senyor i ens el menjarem el dia d’Any Nou. I així va ser."
L'exposició és un
recorregut visual a partir de fotografies de pollastres del Prat: la cria, les
fires i els cartells de les diferents edicions. Imatges que van des del blanc i
negre, de les més antigues, fins al color del digital, de les més recents.