"Jaume
Codina, l'historiador del delta del Llobregat, recull nombrosos testimonis de
com s'apreciava l'aviram del Prat i de com les llistes oficials de preus de
Barcelona, al segle XVIII, fixaven les quantitats més elevades d'aquests per
als capons del Prat, diferenciant-los de la resta d'aviram.
També el
rector Joan Mestres, en la resposta del Prat al qüestionari de Francisco de
Zamora, del 1789, escriu: "De gallinas, pollos, capones i ánades hay
grande abundancia, buena porción de pavos, pocas ocas y conejos caseros. Y de
dichos animales se hace el comercio casi enteramente en Barcelona".
Jaume
Codina explica que totes les masies del Delta tenien un bon nombre d'aviram
format per ànecs i oques, galls dindis i, sobretot, galls, gallines i capons.
Aquests animals acostumaven a criar-se sols sense cap atenció especial, i
s'alimentaven de tot allò que podien arreplegar al voltant de la masia. Amb el temps, i
gràcies a l'anomenada que anaven adquirint els exemplars del Prat, les
mestresses de les masies els començaren a dedicar més atenció pels guanys
creixents que obtenien de la venda d'ous i aus. L'aviram del Prat es ven,
s'inclou en els pactes dels contractes de lloguer de terres i de cases en
senyal de respecte al propietari i és l'objecte preferit de regal de pratencs,
particulars i autoritats, quan es vol quedar bé amb l'obsequiat. El comerç
d'animals, especialment el de capons, s'incrementa de manera espectacular per
Nadal: servir un capó del Prat en l'àpat de Nadal serà un símbol inequívoc de
distinció a l'abast només d'escollides butxaques.
Amb tot,
els pagesos no es van plantejar una producció organitzada de l'aviram, fet que
posà en perill l'existència de moltes races autòctones. Això passava quan,
segons les dades recollides a la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc
Carreras Candi, a Barcelona, es consumien, l'any 1908, uns dos milions de
quilos d'aviram, i els veterinaris dels mercats verificaven uns quatre milions
d'exemplars. En aquells anys, quan es redactava la Geografia, el mercat
barceloní s'abastia majoritàriament de l'estranger, especialment de Rússia,
Itàlia, Galícia i Cartagena. Pel que fa a Catalunya, el Prat continuava sent-ne
el principal subministrador, i el seu aviram era el preferit per la qualitat de
la carn. En
aquest temps el bestiar menor continuava fent vida a l'aire lliure, sense cap
mena de control, campant lliurement per femers i camps i tenint com a aliment
bàsic les deixalles de la casa."
Text de Marga Gómez extret de Pollastre i capó. Raça Prat.
Anècdota
extreta del llibre Josep Pujol i Capsada,
escrits 1908-1944
"Recordo a aquest efecte una
anècdota curiosa. Per Nadal ens regalaren un gall preciós, arrogant, que
sobresortia entre els demés, i el meu pare va ordenar a la meva tia que el
portés al Sr. Blasco, el mestre.
Per la tarda, abans de l’hora de
sopar, el meu pare va anar a passejar cap al corral i va tornar per dir-li a la
meva tia:
- Ja és tard i veig que no has
portat el gall com et vaig dir, al Sr. Mestre.
La meva tia va contestar:
- Aquest matí l’ho he enviat amb
en Joan Lluís.
- Però si l’acabo de veure al
corral.
- No, el que has vist al corral,
que també és magnífic, en l’ha regalat aquesta tarda el Sr. Rector.
Al dia següent el meu pare va anar
a visitar al Sr. Blasco i va preguntar: Que tal estava el gall que li vaig
enviar?
El mestre va vacil·lar uns
instants, i contestà: Era realment un gall que sobresortia i li vaig agrair
molt. Tan preciós em va semblar que el vaig voler obsequiar al Sr. Rector i li
vaig enviar. Suposo que no s’enfadarà V. per regalar el que em va regalar.
El meu pare no pogué menys que
posar-se a riure i dir: Està vist que la divina providència ha disposat que
aquest gall ens el hem de menjar nosaltres, perquè mossèn Anton, ens el ha
tornat a regalar.
Un sol gall ha servit per fer
quedar bé a quatre persones distintes. No podem desafiar els designis del
Senyor i ens el menjarem el dia d’Any Nou. I així va ser."
A la sala d'exposicions del Cèntric es pot veure
l'exposició Els pollastres del Prat fins el 15 de desembre.
L'exposició és un
recorregut visual a partir de fotografies de pollastres del Prat: la cria, les
fires i els cartells de les diferents edicions. Imatges que van des del blanc i
negre, de les més antigues, fins al color del digital, de les més recents.
There is certainly a great deal to learn about this topic.
ResponEliminaNice Blog. Thanks for sharing with us. Such amazing information.
ResponEliminaThis is an awesome motivating article.
ResponEliminaYou put truly extremely accommodating data. Keep it up.
ResponElimina