Club de lectura de novel·la històrica: La dama del Nil

LA DAMA DEL NIL

Pauline Gedge, 1977

Pauline Gedge (Auckland, Nova Zelanda, 1945) no va poder iniciar millor la seva carrera com a novel·lista d'èxit que dedicant la seva primera obra a una de les grans dones de la història de la humanitat. Hatxepsut, bella, intel·ligent, íntegra, però sobretot, conscient i convençuda de la responsabilitat que el gran déu Amón i el seu pare Tutmosis I li havien assignat, va ser capaç de portar les regnes del seu estimat Egipte durant més de dues dècades. Primer, en els pocs anys del regnat del seu germà/espòs Tutmosis II i, més tard, com regent i corregent del que seria el seu successor, Tutmosis III (un dels grans d'Egipte si ben no és sant de la devoció de l'autora).

El Temple de Milions d’Anys de Hatxepsut a Deir el-Bahari (Luxor)

Colós de la faraó Hatxepsut en forma d’Osiris
(Temple de Hatxepsut a Deir el-Bahari, Luxor).

 El sacerdot de Amón Hapuseneb, el militar Nehesy i el polifacètic Senenmut (amb qui va compartir govern i llit) són personatges històrics que van contribuir a definir l'època de Hatxepsut com un període de bonança econòmica, sense activitat militar rellevant i, sobretot, d'una gran creativitat i originalitat artística plasmada, especialment, en el Temple de Milions d'Anys que la reina i Senenmut van concebre als peus del faralló rocós de Deir el-Bahari; els seus relleus parietals conserven dos dels relats més entranyables de l'antic Egipte: el mite de la Teogamia (Hatxepsut és concebuda a partir de la unió de la seva mare Ahmose i del déu Amón, que va prendre “prestat” el cos del seu pare Tutmosis I), i la detallada narració de la intrèpida i exitosa expedició al mític país de Punt per a l'obtenció dels productes exòtics tan necessaris en la sofisticada i exigent elit social faraònica.

Cap d’un colós de la faraó Hatxepsut 

(Temple de Hatxepsut a Deir el-Bahari, Luxor).

Suposades històries d'amor, traïcions, gelosia, ambicions, assassinats, es desenvolupen entre esdeveniments històrics més contrastats (algun d'ells superat per la recerca històrica posterior a la publicació de l'obra); tot això en un entorn cultural molt bé documentat i lloc de manifest per l'autora en una obra recomanable per conèixer i admirar-nos amb la figura de Hatxepsut, la faraó d'Egipte per excel·lència.

Luis Manuel Gonzálvez Ortega, egiptòleg i Conservador del Museu Egipci de Barcelona. 

Club de lectura de novel·la històrica: Els sots feréstecs

"Els sots feréstecs (1901) és la novel·la del voltant de segle català més significativa simbòlicament. No només representà la construcció de la primera novel·la llarga d’estil modernista, el seu contingut emmiralla les reflexions més profundes del pas de segle. L’aventura espiritual del pare Llàtzer, religiós que s’allunya de la ciutat per tal de revifar els esperits somnolents de les ruralies de Montmany, anirà ensopegant amb una realitat acrítica, cínica i farcida de misèries terrenals. L’esvoranc de baixeses mortals al que la resta de personatges hi empenyen el pare Llàtzer ofegaran els seus objectius idíl·lics de coneixement i realització personal, enfonsant-lo fins a nivells inimaginables.

Raimon Casellas (1855-1910) representà l’autor que, per sobre dels seus col·legues generacionals, reflexionà amb més profunditat sobre els aspectes ètics i morals de la societat catalana del voltant de segle. Casellas s’allunyà de l’estil eminentment realista que s’hi anà imposant, desenvolupant una estètica modernista que, més enllà dels recursos literaris, tractarà alguns dels conflictes inherents més cabdals del pensament propi d’aquest corrent. Raimon Casellas exemplificava a la perfecció l’enfrontament de l’individu contra la societat, de l’artista contra la massa, de l’autor contra el món que l’envolta".

Oriol Canals llicenciat en Història i mencionat en Història de l'art, 

itinerari d'art d'avantguardes i cinema per a la Universitat Autònoma de Barcelona

Club de lectura: El hombre que amaba a los perros de Leonardo Padura

El proppassat 2015 li fou concedit al reconegut escriptor cubà Leonardo Padura el premi Príncep d’Astúries de les Lletres, segurament el més important dels vint-i-cinc que ha rebut l’autor al llarg de la seva dilatada trajectòria. Fou el reconeixement més mediàtic a la trajectòria d’un home que, per les condicions del seu país, no li ha estat fàcil ni escriure, ni aconseguir els mitjans per fer-ho, ni la projecció internacional assolida.

Si bé és conegut per la saga de novel·les policíaques del personatge Mario Conde, és El hombre que amaba a los perros (Tusquets, 2009) una de les obres que ha obtingut més ressò, tant pel do natural de l’escriptura de Padura, com també per la temàtica que aborda: la història d’encontres i desencontres, espionatge, il·lusions i decepcions de Ramon Mercader i Liev Davídovitx Bronstein – Trotski -; i les condicions de vida de la Cuba dels 90, la difícil etapa que coneixem com el período especial. És la unió de tres relats: el de l’assassí, Ramon Mercader; el de la víctima, Trotski; i el de l’Iván, el protagonista cubà, que parlen amb veu pròpia de les seves trajectòries vitals i les conseqüències dels seus actes. Una lliçó d’història convertida en novel·la on no sempre és fàcil discernir què es deu a la imaginació de Padura i què és la més estricta realitat. Com bé li agrada dir a l’autor, la seva és una tasca de responsabilitat artística i civil, afirmació que queda patent en la present novel·la.

Iván es converteix en el dipositari d’una història extraordinària que li explicà un home amb qui compartia estones a la platja de Santa Maria, el 1977, i que recupera a partir de la mort de la seva dona vint-i-cinc anys més tard. Una història que comença el 1929 i que s’allargassa gairebé cinquanta anys i on foscos interessos ideològics que es dirimien aleshores al món (la lluita per l’hegemonia política) marquen profundament als personatges, reals i inventats, que apareixen en el relat.

                                                                     Eduard Puigventós
Doctor en Història Contemporània

Restauració de documents de l'Arxiu del Prat

Com cada any l’Arxiu del Prat de Llobregat participa en el programa de suport a la restauració del patrimoni documental, desenvolupat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

La relació de documents presents són el següents:

1.- Llibre registre de sortida de documents i comunicacions 1947

2.- Llibre  de registre d’altes. Llicència fiscal 1969- 1975

3.- Padró de l’impost de cèdules personals 1935

4.- Mapa topográfico y palúdico del Prat de Llobregat 1905

Abans d’iniciar la restauració es fa una descripció de les alteracions que han sofert els documents que queden registrades en una fitxa identificativa. Començant pel llibre de registre el problema principal és l’efecte d’haver patit una infecció per microorganismes, localitzats principalment en l’enquadernació, amb efectes molt negatius: taques, poca  consistència dels materials i deformacions, el que provoca una pèrdua de funcionalitat de l’enquadernació, que es basa en la protecció del llibre.

 El llibre de registre d’altes també té el problema en l’enquadernació, ja gastada pel pas del temps i l’ús, amb reparacions fetes mitjançant cintes autoadhesives,  no protegeix i deixa a la vista el cos del llibre, que ha patit alteracions com són arrugues i petits estrips en les vores, hi ha una part del llibre que està grapat, fet que produeix en alguns dels full taques  d’oxidació.

El padró de 1935 és un document voluminós, el formen fulls solts mecanografiats, sense enquadernació ni cap mena de protecció. La unió entre els fulls es mitjançant grapes, però no ha aguantat el suficient i està partit en dos, amb alguns fulls solts. La falta de protecció provoca més degradacions en primers i últims fulls com són brutícia, estrips, arrugues i algunes pèrdues de suport.

  

El darrer document és un mapa topogràfic del Prat de Llobregat, el suport és una tela de plànol i va encolada sobre una cartolina de cartró, tot al voltant del mapa hi va una sanefa de paper blau fosc.

Amb el pas del temps s’han format estrips sobretot arran de la sanefa blava, coincidint en la unió dels dos suports, aquests trencaments es formen per l’acidesa del cartró, causada principalment per la seva composició, els efectes són ben visibles: engrogueix i es torna fràgil i trencadís.

La restauració del llibre de registre s’inicia desmuntant el llibre i desinfectant els primers fulls. L’enquadernació original és inservible i s’ha de fer una de nova.

El llibre de registre d’altes així com el padró els cal també una enquadernació que protegeixi bé els llibres, primer de tot es desmunten, s’eliminen les grapes i es restauren els fulls més deteriorats. Finalment es relliguen amb una nova enquadernació.

En el cas del mapa li cal consistència i aturar el procés d’acidificació, pel que s’introdueix un producte alcalinitzant que s’aplica en sec. Tots els estrips es consoliden i per donar més consistència al conjunt es reforça la part posterior encolant un paper d’un cert gruix, de conservació.

Un cop restaurat li cal una protecció, es confecciona una funda amb dues cares diferents, una és de poliester transparent i l’altre és d’un teixit sintètic, així la funda permet visualitzar el document sense haver de manipular-lo directament.

  

Marta Esteve

Restauradora de document gràfic

i material d’arxiu

El Prat i la guerra. Presentació de llibre "Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat"

Des de l'inici de la seva activitat, el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat impulsa la recerca sobre la història de la nostra comarca. Una de les línies de treball més importants impulsades pel Centre, és la recerca col·lectiva al voltant d'un tema monogràfic al que fan les seves aportacions investigadors locals de diferents poblacions.

Aquests treballs són publicats en una única obra, amb un article genèric que situa el tema i les aportacions locals, són una aportació molt important a la historiografia del Baix Llobregat. En total han estat 10 recerques col·lectives amb temàtiques tan importants i variades com: Guerrillers al Baix Llobregat. Els carrasquets del s. XVIII, i els carlins i els republicans del s. XIX; Col·lectivitzacions al Baix Llobregat (1936-1939); El Franquisme al Baix Llobregat;  Les dones i la història al Baix Llobregat; El Baix Llobregat, història i actualitat ambiental d'un riu,etc.

Coincidint amb els actes del tricentenari, el Centre d'Estudis, amb la col·laboració d'institucions i administracions, ha impulsat una recerca sobre el període de la Guerra de successió, el setge de Barcelona i la victòria borbònica i les seves repercussions a la nostra comarca. Han participat a la recerca 8 investigadors que han presentat 8 treballs.

El treball ha estat coordinat per Carles Serret, responsable de l'Arxiu Històric de Sant Boi, i Josep Campmany que ha fet la presentació del llibre al Cèntric.

Josep Campmany i Guillot (Gavà, 1966) és doctor en ciències físiques (1994) per la Universitat de Barcelona i treballa d'investigador científic al sincrotró Alba.

Des de fa anys, compagina la seva activitat professional i política, amb la recerca històrica. Com a estudiós s'ha dedicat a la història local, i s'ha centrat principalment en el municipi de Gavà i en el Baix Llobregat. Actualment és president del Centre d'Estudis de Gavà. La seva recerca historiogràfica se centra

També forma part de la junta del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i és el coordinador dels Materials del Baix Llobregat, revista de reflexió i anàlisi de la comarca editada pel Centre d'Estudis Comarcals

Ha publicat una desena de llibres d'història local i prop d'una centena d'articles, la majoria centrats en l'edat moderna.

Entre ells:

Notes per a la història de l'anarquisme i el sindicalisme a Gavà (1868-1939).

Castelldefels i la mar  

Els Marc, cavallers i poetes al Castell d'Eramprunyà

Castelldefels: temps d'història

Gavà, històries medievals: 24 personatges gavanencs del passat.

Història del Futbol Club Gavà: 80 anys de futbol (i altres esports) a Gavà (1928-2008).

Història del culte a la Mare de Déu de Bruguers: 500 anys de la inauguració de l'actual ermita de Bruguers.

Ha participat en publicacions col·lectives com la Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina , editada per l'Ajuntament del Prat.

I també ha participat en publicacions científiques com:  
Vocabulari d'acceleradors de partícules  

Preparació i caracterització opto-estructural de capes i interfícies de nitrur i oxinitrur de silici amorfs (1995).

Cliqueu aquí per veure la presentació i  aquí per descarregar-vos l'article que conté bona part de la conferència.

Presentació del llibre Història i curiositats de les masies del Prat, d'en Jordi Ramos.

El passat dimarts 15 d'abril es va fer la presentació del llibre Història i curiositats de les masies del Prat, de l'historiador Jordi Ramos, editat per l'Associació d'escriptors del Prat Tintablava. 

El llibre és una passejada per la història pratenca al voltant de les seves masies. Amb un propòsit de reconeixement dels elements singulars de caràcter rural, en Jordi Ramos, ens apropa a anècdotes i apunts de la vida pratenca des dels seus orígens fins a avui dia.

"Aquests fulls intentaran ser una primera aproximació al paisatge de la masia al Prat des d'una visió històrica i geogràfica. S'aniran acompanyant d'històries i anècdotes que marcaran el transcurs d'un poble a l'actual ciutat del Prat de Llobregat. Avui dia, parlar sobre "masia" i "el Prat de Llobregat" semblaria bastant contrari per les conseqüències evidents d'aquest patrimoni de caràcter rural en front de la història de l'urbanisme. Existeixen vàries i exhaustives monografies sobre les masies del Prat, algunes d'elles interessants també pel decreixement o inexistència de les que hi apareixen, esdevenint un testimoni en paper o fotogràfic que ens endinsa en el passat agrícola que ha tingut el Prat. Raons diverses del seu passat o enderrocament han fet veure la masia al Prat com una cosa llunyana en el temps, però més enllà d'aquesta explicació incorrecta, és l'evolució paisatgística de primer ordre que s'hauria de comentar per donar sentit a l'urbanisme d'avui dia.

Les construccions rurals del Prat ens mostren la història mateixa de l'actual ciutat i el sorgiment de les edificacions explica el transcurs del temps.

Ha estat el propòsit fer un reconeixement de la vàlua de la masia  pratenca.

La intenció i objectiu d'apropar la història del Prat als seus habitants fa d'aquests fulls un document diferent. Explicarem el pas, les onades, la vida, entorn de les masies. Aquest dinamisme urbanístic que a la segona meitat del segle XX trastornà les estructures masoveres, va continuar encara a inicis d'aquest segle. No és qüestió d'enyorança ni de records, només de justícia, pensar en la masia del Prat com element singular i emblemàtic.

Les canviants i les múltiples formes que han modificat el paisatge de la ciutat del Prat, han limitat i condicionat la vida mateixa de les persones.

Les repercussions i les conseqüències no són a gust de tothom, però caldria recordar el passat masover  per entendre la mateixa política, encertada o no. Tot plegat, hi ha la coherència que el nombre de les masies que ens queden són el resultat de la voluntat mateixa de les persones, o de la immensa majoria de la població.

El procés d'agrarització iniciat a la Baixa Edat Mitjana no finalitzà fins a mitjan segle XX, quan ja hi havia instal·lades importants indústries, en un corrent gradual protagonitzat per l'avenç tecnològic i la millora des sòls. 

L'agricultura, condicionada pel terreny dels varis sectors que hi ha al Prat, va estar en relació amb el clima i la geografia. La formació del Prat fins a al industrialització és una història de dificultats d'avanços i, moltes vegades, de retrocessos."

Extret del llibre: Història i curiositats de les masies del Prat. Jordi Ramos Ruiz. Editorial Rúbrica,2014

Taller gastronòmic i presentació del llibre "La cuina romana. Per descobrir i practicar"

Josep Maria Solias i Juana María Huélamo.

Editorial Farell.  Col·lecció Rebost i Cuina, 5

ISBN: 978-84-92811-29-8

La cuina del mon romà va anar evolucionant des de la senzillesa dels plats propis d’un poble de pastors i pagesos fins a crear la primera gastronomia sofisticada d’Occident. Roma, amb un Imperi que anava de l’Atlàntic a l’Índic i dels deserts als boscos germànics, va poder disposar d’un fons de rebost extremadament variat, integrant a la seva gastronomia els productes de tot el món conegut.

La base del primitiu menjar romà era l’associació vegetal coneguda com a tríada mediterrània: el blat, l’olivera i la vinya. El productes que se n’extreien eren diversos i no exclusivament alimentaris: per exemple l’oli servia, a més de per menjar, com a mitjà d’il·luminació i com a medicina. Del blat (i dels altres cereals) no tan sols se’n feia pa, sinó també begudes o altres preparats alimentaris i se n’aprofitava la palla per a altres usos. De la vinya, a més de vi, també se n’obtenia vinagre, confitures i se’n consumia el raïm o les panses. 

Però la cuina i la gastronomia romana no s’aturen, tan sols, en aquests ingredients. La romana, és una cuina rica i equilibrada en la qual intervenien tots els productes que es trobaven a l’abast; alguns de més senzills i d’altres de més complicats, depenent de les possibilitats econòmiques del comensal.

“La cuina romana per descobrir i practicar” descobreix tot un món gairebé desconegut per a la major part de la gent. En les seves 143 pàgines, s’apunten 56 receptes dividides en múltiples apartats.



Inauguració de l'exposició Rubricatum al Prat, 2005

Els seus autors, el doctor Josep Maria Solias i l’arqueòloga Juana María Huélamo, tots dos membres fundadors de KuanUm, empresa dedicada a reviure el passat mitjançant els cinc sentits, conviden al lector a “convertir la seva cuina en el millor museu del món, que les vitrines siguin els plats i que les peces del museu ens entrin no tan sols per la vista, sinó, també, per l’olfacte i el gust. Benvinguts, benvingudes, al veritable museu postmodern: el de casa nostra...”

Sense cap dubte, “la pràctica culinària permetrà als lectors del llibre no tan sols conèixer, sinó també disposar de les bases per experimentar i compartir una part de la vida privada dels nostres avantpassats, tot convertint la història en una experiència sensorial única”.



Presentació i taller de La cuina romana. Per descobrir i practicar
a la llibreria La Rambla, Tarragona

El proper dia 21 de juny al Cèntric, espai cultural es durà a terme la presentació d’aquest llibre acompanyada de la confecció compartida d’un plat romà en directe, que els participants podran degustar.

http://kuanum.blogspot.com.es/

Josep Maria Solias i Juana María Huélamo

"L'aventura de volar. Mari Pepa Colomer. La primera aviadora catalana" de Betsabé Garcia

Pepa Colomer va ser la primera dona aviadora del nostre país que va obtenir el títol de pilot d’aviació amb només disset anys, el 1931. Any emblemàtic, Mari Pepa Colomer es convertí ben aviat en tot un símbol de la modernitat. Pin-up de taxistes, aventurera imparable, es succeïren homenatges, sopars, competicions en les quals Pepa brillava amb llum pròpia. Una adolescent que ho va aconseguir tot: una estrella.

El 1936, però, la diversió va tocar la seva fi. Mobilitzada per l’exèrcit republicà, un dia en què complia el seu deure fent vols per provar bombes, li arribà la notícia que un dels seus companys havia estat abatut en combat. La maduresa li arribà de la forma més crua, de sobte, i amb la cara de la mort. Entrenà pilots que amb prou feines havien vist un avió en tota la seva vida per enviar-los a entrar en combat en un temps record. Pilotà avions ambulància traslladant ferits del Front d’Aragó i, sense entendre mai ben bé a què venia tota aquella matança inútil, des del seu esperit democràtic, no dubtà en complir sempre el seu deure fidel a la República tant com ajudar monges a amagar-se de la persecució de la que eren objecte.  Finalment, davant de la desfeta, aquesta aventurera no es va ni adonar que esdevindria heroïna quan aprofità l’avió que tenia a la seva disposició per ajudar a evacuar gent cap a la frontera francesa.

Paisatges tremends de desolació, de sang i desesperació arrenglerats en files que ella contemplava des de l’aire i que, anys després, seguirien acompanyant-la fins a la seva mort.

El 2011, em vaig atansar fins a Anglaterra, a Surrey, prop de Gatwick, per conèixer la seva filla, la Montserrat Carreras. Entre els seus papers, Montserrat conservà unes cintes d’una entrevista que una investigadora anglesa, Maureen McKarkies, li havia fet pocs anys abans de la seva mort. En elles, aquella dona anciana, catalana, que feia 60 anys vivia a Anglaterra, responia més del que calia a les preguntes que se li feien. Hores de gravació en què Pepa Colomer explicava, en un anglès de sintaxi espanyola, els seus records, la seva vida, els seus millors moments i les males hores que li havien tocat de viure.

A L’aventura de volar trobareu no només una biografia, sinó a la mateixa Pepa Colomer explicant el que va ser la seva vida, amb la seva pròpia veu. Els seus pares, la guerra, Anglaterra i la seva postguerra, el naixement no gens corrent dels seus fills bessons, l’aventura amb els cavalls, els seus néts. L’aventura de volar és, sobretot, la història del descobriment d’un tros de la memòria del nostre país, en la boca d’una dona excepcional, alliberada del pes de la ideologia que, encara avui, ens segueix fascinant amb la mateixa intensitat. Pepa Colomer, amunt i avall, avall i amunt, des de la seva inseparable bicicleta sembla que encara ens saludi amb un somriure d’aquells que ens recorden les estrelles d’un altre temps.

Betsabé Garcia, biògrafa