Restauració de documents de l'Arxiu Municipal del Prat de Llobregat

L’Arxiu del Prat de Llobregat participa en el programa de restauració del patrimoni documental desenvolupat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Aquest any s’han restaurat quatre padrons, són registres administratius on consten els veïns del municipi del Prat.

1.- Padró de l’impost de cèdules personals, volum any 1936, volum any 1939

2.- Padró d’edificis i solars, volum any 1962, volum any 1963

Un cop identificats els documents es descriuen les deterioracions que han patit pel pas del temps i l’ús; tota aquesta informació juntament amb la realització de fotografies, permet elaborar el projecte de restauració que s’ha d’aplicar en els documents. 

1.- Els llibres del padró del 1936 i 1939 són molt similars entre ells, presenten pràcticament les mateixes deterioracions; aquests volums estan compostos de fulls solts subjectats pel marge, un d’ells mitjançant grapes i l’altre per un cosit amb cordill; no tenen enquadernació tot i que van coberts amb una cartolina força deteriorada. Tots els fulls van mecanografiats.

Els fulls més deteriorats corresponen al començament i final del volum, queden enganxats a la coberta, amb més brutícia, estrips i pèrdues de suport que la resta dels fulls; les grapes deixen una taca sobre el paper que es deu a la seva oxidació. 

La primera fotografia correspon al volum de l’any 1936 i les altres dues són del volum de l’any 1939.

2.- Els llibres del padró del 1962 i 1963 són del mateix format, en sentit horitzontal, compost per fulls solts subjectats pel marge tant per grapes com per un cosit amb cordill; els protegeix una cartolina que fa la funció d’enquadernació tot i que presenta diversos desperfectes, en el volum de l’any 1963 li falta la coberta davantera. Tots els fulls van mecanografiats.

Els fulls més deteriorats són els del començament i del final del volum, amb més brutícia, estrips i arrugues.

La primera fotografia és del volum de l’any 1962 i les altres són del volum de l’any 1963.

La restauració dels llibres ha consistit  en desmuntar-los, netejar i consolidar els primers i últims fulls que són els més afectats, i aplanar. 

Un cop preparats, s’uneixen els fulls, s’encola i es reforça el llom, es realitza una enquadernació de tela amb tapa dura que protegeix més convenientment el contingut, finalment es confecciona una etiqueta identificativa  que va situada en el pla davanter de la coberta. 

            Marta Esteve

             Restauradora 

             de document gràfic

             i material d’arxiu 

La peça del mes: Rajoles de la Granja de la Ricarda

Rajoles de la Granja de la Ricarda

Any: inicis segle XX

Procedència: AENA (2003)

Núm. registre: 918 (fitxa conjunt)

Conjunt de rajoles de 20 x 20 cm. policromes que formaven part d'una sanefa que envoltava les portes nord i sud de les naus 1 i 2 de la granja La Ricarda. Representen dues grans tiges de bambú amb les seves fulles. Els motius vegetals són pintats a mà alçada en color verd i groc.

La finca La Ricarda, que tenia com a element característic un important estany natural, era propietat de la Casa de la Maternitat de Barcelona i, afectada pel procés desamortitzador, va ser subhastada l’any 1865. Després de passar per diversos propietaris, entre els quals destacà Ferran Puig, va ser adquirida, al llarg dels anys 1895 i 1908  per l’industrial tèxtil Manuel Bertrans i Salsas, introduint, ben aviat, millores als camps i inicià l'explotació ramadera.

"Les obres de construcció de la Granja de la Ricarda, propietat de Manuel Bertrand i Salsas, es van dur a terme entre els anys 1909 i 1910, i el 1911 la vaque­ria ja funcionava a ple rendiment. L’edifici acabat resultava tan impressionant que José Zulueta, un expert redactor d’El cultivador moderno, no se n’estava d’escriure: “Don Manuel Bertrand, fundador propietario de la Casa de Vacas mejor instalada que acaso exista en el mundo”.

Per a la construcció de la Granja, Manuel Bertrand es va envoltar d’un impor­tant equip de professionals, d’ entre els quals cal destacar Joan Torras i Guar­diola, catedràtic de mecànica i construcció a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, autor de les més importants obres de foneria de l’època, i a Francisco Bastos, un enginyer militar que esdevingué un estret col·laborador en tots els projectes d’enginyeria de la família Bertrand. L’execució de l’obra va anar a càrrec de l’empresa de Josep Monés i Jané, futur alcalde del Prat, que treballava en totes les obres dels Bertrand".[1]

La finca de la Ricarda va continuar en mans de la família Bertrand fins al final del segle XX. A poc a poc, però, la propietat va ser fraccionada i, en l’actualitat, la família Bertrand només conserva la part de la finca que conté l’estany, repartida en diferents societats propietàries. La part que contenia la Granja i la Telegrafia  des del 1992, és propietat d’AENA. 

L’any 2004 va entrar en funcionament la tercera pista de l’aeroport, ubicada entre els estanys del Remolar i de la Ricarda, després d’un llarg debat que en algun moment va posar en perill la pervivència mateixa d’aquests estanys. El pacte final inclogué la recuperació per a la ciutat de tota la franja litoral i d’altres mesures compensatòries, mediambientals i patrimonials, com el tras­llat de la Granja la Ricarda i la construcció dels nous accessos al mar.

L’any 2007 s’iniciaren les obres de construcció del nou edifici de La Ricarda, al costat de l’avinguda de l’Onze de Setembre, tot utilitzant els materials re­cuperats de la granja original i amb d’altres reproduïts dels originals.

---

[1] Gómez Inglada, Margarida ( 2011). La formació d'una ciutat: El Prat de Llobregat. Ajuntament del Prat de Llobregat. El Prat de Llobregat

Restauració del cartell de pollastres Raça Prat

El cartell que il·lustra els magnífics pollastres de la raça del Prat pertany a l’Arxiu Municipal del Prat. Pels greus problemes de deterioració que presenta ha necessitat d’un tractament complet de restauració.

Aquest cartell litogràfic n’acompanya un altre que certifica el premi d’una medalla de bronze atorgada a Josep Colominas a  l’Exposició Universal de Barcelona de 1929. Avicultor destacat tant pel volum de la seva producció com per la introducció de noves tècniques, la seva granja va desenvolupar un paper important fins als anys seixanta.

El cartell té el suport de paper gruixut, amb problemes de consistència, no es pot manipular bé, és fràgil i trencadís. Aquestes deterioracions es produeixen a causa de  l’acidesa, la qual ja ve donada per la mateixa composició del paper. Amb el pas del temps es van incrementant  per les condicions ambientals com és l’acció de la llum i una humitat ambiental alta.

L’acidesa és de les deterioracions més comuns que es produeixen en els papers; l’efecte més visible és l’enfosquiment o l’engroguiment del paper, la formació de taques marronoses. D’altres efectes més interns són el trencament de l’estructura molecular del paper, això facilita la formació d’estrips que poden arribar a fragmentar el document.

En el cartell dels pollastres s’hi visualitzen dos estrips grans. Comencen a la part inferior, allargant-se de forma perillosa ja que poden arribar a fragmentar-lo. Les vores estan força afectades amb estrips, arrugues i han saltat alguns fragments.

En els marges dret i l’ inferior es destaca una taca fosca produïda per l’acció combinada de l’aigua i la brutícia que hi ha en el suport paper; en assecar-se l’aigua hi resta una aurèola més intensa; a causa d’aquesta mullena també s’hi formen unes taques petites que indiquen un atac per microorganismes.  

A la part posterior, en un dels marges, s’hi troba una reparació antiga d’un dels estrips més grans, no gens adequada ja que es tracta  d’ un tros de cartró enganxat i per sobre una tira de cinta de precinte. 

  

Abans de restaurar es realitza una fitxa que acompanyarà tot el procés. Serveix per fer una anàlisi detallada de la peça per determinar el procés de restauració a seguir i deixar constància de la restauració que s’ha fet, especificant  la metodologia seguida i els materials utilitzats.

Els passos de la restauració del cartell són els següents:

- desinfecció sobre la taca de fongs per inhibir el seu creixement,
- neteja en sec de la superfície del document i eliminació de la cinta de precinte i el cartró,
- neteja en humit, el cartell prèviament protegit es submergeix en un bany d’aigua; va bé per les fibres del paper i per disminuir les taques,
- desacidificació per bany, aquest procés és important ja que neutralitza l’acidesa,
- quan els papers es renten perden el seu aprest original que li dóna estabilitat, per això després del procés anterior el paper necessita una capa de cola en tota la seva superfície.
- un cop sec ja es pot consolidar, s’arreglen les vores estripades, els estrips més grans, es posen empelts en les pèrdues; per fer-ho s’utilitzen papers especials i adhesius de conservació.
- es posa a aplanar sota pes i, com a protecció final, el cartell va sobre un suport rígid  de conservació i tot el conjunt dins una funda de poliéster que, en ser transparent, es pot manipular sense contacte directe.

  

Marta Esteve

Restauradora

El Super 8 s'ha tornat poètic

Rebo per correu electrònic les còpies de dues pel·lícules que Juanma Palma i jo mateix varem filmar fa poc més de 35 anys i me n'adono del que han envellit. Com si m’haguessin acompanyat durant el pas del temps. La lentitud de la narració, els simbolismes, les faltes de subtilesa, les modernitats de les que més o menys presumíem fan avui joc amb el meu rostre amb les arrugues corresponents. 

Però passat el primer esglai m’ho miro amb més intenció. No són ben bé les mateixes pel·lícules. D’entrada, no serà possible veure-les amb la còpia nova, acabada de sonoritzar, amb un projector competent de Super 8 i amb el públic d’amics àvid de visionar una pel·liculeta desconeguda en la què han participat. Avui aquests curtmetratges són material d’arxiu, unes peces més de la cadena de la història del cinema del Prat –això sí, d’un dels moments més efervescents, potser cap al final d’aquell procés-. Avui, a finals del 2012, seran contemplades amb uns colors transformats per l’avanç de la línia de temps i pels diferents processos de transferències i digitalitzacions. Els colors més clars s’han apoderat del global, en especial el verd, que ha guanyat la batalla als altres (això ho dono per bo), la definició s’ha perdut, el so s’ha degradat, la velocitat no és l’apropiada. La fragilitat i vulnerabilitat del Super 8, sense negatiu –sense còpia de seguretat, que diríem avui- condueix a visionats sorpresa per als propis autors.

I, malgrat, malgrat tot… Un fort sentiment de nostàlgia s’apodera de l’espectador. Perquè resulta que per la seva intensa transmutació el Super 8 s’ha tornat d’una altra dimensió. Ja no pot agafar categoria de documental perquè els espais mai no van ser com ara es veuen, i a la ficció s’hi afegeix una dosi inesperada de fantasia.

Fantasia, vet aquí el gènere definitivament triomfador. Fins i tot un curtmetratge de viatges al Loira o d’extracció d’àrids s’han tornat avui de gènere fantàstic. Dit en altres paraules, el Super 8 s’ha tornat poètic. Igual com les velles fotografies on s’hi ha dipositat el pas del temps en forma de color groc, la metamorfosi del Super 8 ha estat tan greu com benvinguda. Nostàlgia d’una època en la que la pel·lícula n’és només una pista, no pas un fidel record. Res més poètic que el que no ha existit mai. Res més poètic que allò que no hi ha forma de veure bé.

I de nou malgrat tot… Si vull recordar qui sóc, més enllà de repassar els currículums, de preguntar als meus amics o de deconstruir el que he fet i el que no he fet en tots aquests anys, o de lliurar-me a la psicoanàlisi, crec que he de tornar a aquestes primeres pel·lícules. En elles ja hi és tot: un cert sentit tràgic, un toc de fantasia, un humor entre anglès i català de poble, l’excèntrica voluntat d’experimentar, un naïve inevitable, una dosi dissimulada de narcisisme.

La transfiguració no ha afectat l’essència, potser al contrari, en manifesta més clarament la puresa.

                                      Joan Marimón
Realitzador, guionista i professor.

La conservació dels documents en suport paper

Un dels problemes més importants que té el patrimoni documental és el de la conservació. En l'àmbit dels arxius, el terme conservació fa referència a totes aquelles mesures destinades a protegir els documents per tal de perllongar-ne la vida el major temps possible i l'ús en condicions òptimes. 

El paper és un dels suports més usuals en els arxius. És d’origen vegetal i està format per fibres de cel·lulosa altament sensibles a alteracions. Com els organismes vius, es degrada amb el pas dels anys. Hi ha uns elements intrínsecs -que són derivats de la seva composició mateixa, com poden ser la qualitat del paper, el grau d’acidesa…- que el deterioren i d’altres, afegits, que també n'alteren la conservació. En aquest darrer cas, podríem esmentar els factors ambientals i els que es deriven de l'ús i la manipulació.

El deteriorament del paper, que és irremeiable, pot ser més lent aplicant-hi mesures de prevenció.

Què fem a l'arxiu del Prat?

En els arxius, per tal d'evitar el deteriorament de la documentació i allargar el màxim possible la durabilitat dels suports, actuem sobre les condicions ambientals i d'emmagatzematge, i apliquem tècniques de restauració i de substitució en la consulta dels originals.

 

La il·luminació

El primer dels elements a tenir en compte és la llum, ja sigui artificial o natural, i els diferents tipus de radiació.

Els dipòsits s'han de situar en espais amb llum, però sense incidència directa del sol. Només cal provar de deixar un diari exposat a la llum solar durant dos dies i es podrà apreciar el canvi de color en el text i en el paper. 

Per tant, cal evitar una il·luminació forta i/o perllongada. És més fàcil aconseguir una il·luminació més controlada de forma artificial, tot i que una mica de claror natural ens ajuda a evitar l'aparició de certs insectes. A l’actualitat hi ha molts sistemes d’il·luminació freda que ofereixen avantatges econòmics.

La temperatura i la humitat

Són dos elements crucials. El més

important és evitar canvis bruscos i oscil·lacions grans en aquestes variables. Els valors ideals per evitar qualsevol tipus de microorganismes o d’insectes oscil·len entre els 18- 20ºC pel que fa a la temperatura, i entre el 50-55% HR pel que fa a la humitat. Un excés d'humitat provocaria el desenvolupament de fongs i la falta d’humitat o la poca ventilació pot accelerar un envelliment natural, provocant un esgrogueïment; i la sequedat esquerda el paper. En el cas dels dipòsits de l’arxiu, tenim un sistema de climatització que controla contínuament (dia/nit) la temperatura i la humitat.

Controls de plagues i de neteja

Alguns insectes s'alimenten de la cel·lulosa del paper, encara que la majoria aprofita també altres materials com tela, cuir o coles. En el nostre país el més freqüent són els lepismes, coneguts popularment com a peixets de plata. Des de l'arxiu es fan revisions periòdiques per comprovar que no hi hagi aquests insectes als documents. En algun cas, quan s'ha rebut un fons documental en mal estat, ha calgut fer-hi una desinfecció, tasca que sempre efectuen empreses especialitzades. La millor prevenció és mantenir una bona neteja i evitar un excés d'humitat ambiental.

 
Sistemes de seguretat i antiincendis

Com a control antiincendis, l'Arxiu municipal del Prat disposa d'un sistema de detectors i d'alarma. Els detectors són òptics i en cas que detectessin fum es posaria en marxa un sistema automàtic que funciona amb gas FE-13, que absorbeix l'oxigen i, per tant, ofega la flama. Els dipòsits estan compartimentats i separats amb portes tallafoc.

Als nostres dipòsits combinem prestatgeries fixes amb armaris compactes, tot això metàl·lic i amb tractament químic anticorrosiu, i a tot l'edifici hi ha repartits extintors de foc.

Als dipòsits, hi pot accedir exclusivament el personal de l'arxiu, el de neteja i el de vigilància. També es disposa de controls de seguretat per evitar robatoris i actes vandàlics.

Consultes

La consulta de la documentació és un altre aspecte a tenir en compte alhora de conservar-la. La manipulació dels documents pot acabar ocasionant alteracions al suport. Per preservar aquesta documentació, s'han introduït tècniques com la digitalització, que preserva el originals i, fins i tot, agilitza les consultes. La documentació només es pot consultar a l'Arxiu i no hi ha servei de préstec, tret de l'intern, que només s'efectua dins del mateix Ajuntament.

Restauració

Quan la documentació ha arribat malmesa a les nostres mans, la fem restaurar; sempre encarreguem aquesta feina a professionals. 

Qualsevol restauració ha de respondre a uns criteris unificats d'acord amb les normes internacionals. S'ha de manipular l'obra el mínim possible per garantir-ne la màxima conservació, s'ha de respectar l'obra en tota la seva integritat, qualsevol afegit durant el procés de restauració s'ha de poder diferenciar de l'original, s'ha de treballar amb materials reversibles i perdurables en el temps  i qualsevol intervenció s'ha de documentar.

Què podem fer amb els papers a casa?

Les condicions climàtiques són bàsiques, però a casa són difícils de controlar. Caldria evitar els canvis bruscos de temperatura i d'humitat, buscant un lloc de la casa on la humitat no sigui gaire elevada i apartat de focus de calor i fred, com ara estufes, radiadors i sortides d'aparells de refrigeració.

Cal eliminar grapes o clips metàl·lics que es puguin oxidar; els podem canviar per clips folrats de plàstic o d'acer inoxidable. S'ha d'evitar guardar documents doblegats, perquè a la llarga els plecs poden acabar convertint-se en estrips. Si la documentació és escassa, caldria posar-la en una carpeta (si pot ser, de conservació) i mantenir-la sempre en posició horitzontal per evitar malformacions.

També hem d'evitar sobres i altres elements d'emmagatzematge (com àlbums autoadherents), que portin coles.

Al mercat hi ha elements per a l'òptima conservació de la documentació, que es venen en botigues especialitzades, tot i que acostumen a tenir un cost elevat. No obstant, hem de valorar quins dels nostres documents, pel seu valor històric o sentimental, volem conservar en les millors condicions i invertir en bons contenidors que garanteixin que els nostres tresors documentals perviuran durant anys.

Olga Paretas. Tècnica de l'Arxiu municipal.