dimarts, 25 de març de 2014

La peça del mes: Rajoles de la Granja de la Ricarda

Rajoles de la Granja de la Ricarda
Any: inicis segle XX
Procedència: AENA (2003)
Núm. registre: 918 (fitxa conjunt)

Conjunt de rajoles de 20 x 20 cm. policromes que formaven part d'una sanefa que envoltava les portes nord i sud de les naus 1 i 2 de la granja La Ricarda. Representen dues grans tiges de bambú amb les seves fulles. Els motius vegetals són pintats a mà alçada en color verd i groc.


La finca La Ricarda, que tenia com a element característic un important estany natural, era propietat de la Casa de la Maternitat de Barcelona i, afectada pel procés desamortitzador, va ser subhastada l’any 1865. Després de passar per diversos propietaris, entre els quals destacà Ferran Puig, va ser adquirida, al llarg dels anys 1895 i 1908  per l’industrial tèxtil Manuel Bertrans i Salsas, introduint, ben aviat, millores als camps i inicià l'explotació ramadera.

"Les obres de construcció de la Granja de la Ricarda, propietat de Manuel Bertrand i Salsas, es van dur a terme entre els anys 1909 i 1910, i el 1911 la vaque­ria ja funcionava a ple rendiment. L’edifici acabat resultava tan impressionant que José Zulueta, un expert redactor d’El cultivador moderno, no se n’estava d’escriure: “Don Manuel Bertrand, fundador propietario de la Casa de Vacas mejor instalada que acaso exista en el mundo”.

Per a la construcció de la Granja, Manuel Bertrand es va envoltar d’un impor­tant equip de professionals, d’ entre els quals cal destacar Joan Torras i Guar­diola, catedràtic de mecànica i construcció a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, autor de les més importants obres de foneria de l’època, i a Francisco Bastos, un enginyer militar que esdevingué un estret col·laborador en tots els projectes d’enginyeria de la família Bertrand. L’execució de l’obra va anar a càrrec de l’empresa de Josep Monés i Jané, futur alcalde del Prat, que treballava en totes les obres dels Bertrand".[1]

La finca de la Ricarda va continuar en mans de la família Bertrand fins al final del segle XX. A poc a poc, però, la propietat va ser fraccionada i, en l’actualitat, la família Bertrand només conserva la part de la finca que conté l’estany, repartida en diferents societats propietàries. La part que contenia la Granja i la Telegrafia  des del 1992, és propietat d’AENA. 

L’any 2004 va entrar en funcionament la tercera pista de l’aeroport, ubicada entre els estanys del Remolar i de la Ricarda, després d’un llarg debat que en algun moment va posar en perill la pervivència mateixa d’aquests estanys. El pacte final inclogué la recuperació per a la ciutat de tota la franja litoral i d’altres mesures compensatòries, mediambientals i patrimonials, com el tras­llat de la Granja la Ricarda i la construcció dels nous accessos al mar.

L’any 2007 s’iniciaren les obres de construcció del nou edifici de La Ricarda, al costat de l’avinguda de l’Onze de Setembre, tot utilitzant els materials re­cuperats de la granja original i amb d’altres reproduïts dels originals.




[1] Gómez Inglada, Margarida ( 2011). La formació d'una ciutat: El Prat de Llobregat. Ajuntament del Prat de Llobregat. El Prat de Llobregat

Cap comentari:

Publica un comentari