Rajoles de la Granja
de la Ricarda
Any: inicis segle XX
Procedència: AENA (2003)
Núm. registre: 918 (fitxa conjunt)
Conjunt
de rajoles de 20 x 20 cm. policromes que formaven part d'una sanefa que
envoltava les portes nord i sud de les naus 1 i 2 de la granja La Ricarda.
Representen dues grans tiges de bambú amb les seves fulles. Els motius vegetals
són pintats a mà alçada en color verd i groc.
.jpg)
"Les obres de construcció
de la Granja de la Ricarda, propietat de Manuel Bertrand i Salsas, es van dur a
terme entre els anys 1909 i 1910, i el 1911 la vaqueria ja funcionava a ple
rendiment. L’edifici acabat resultava tan impressionant que José Zulueta, un
expert redactor d’El cultivador moderno,
no se n’estava d’escriure: “Don Manuel
Bertrand, fundador propietario de la Casa de Vacas mejor instalada que acaso
exista en el mundo”.
Per a la construcció de la Granja, Manuel Bertrand
es va envoltar d’un important equip de professionals, d’ entre els quals cal
destacar Joan Torras i Guardiola, catedràtic de mecànica i construcció a
l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, autor de les més importants
obres de foneria de l’època, i a Francisco Bastos, un enginyer militar que
esdevingué un estret col·laborador en tots els projectes d’enginyeria de la
família Bertrand. L’execució de l’obra va anar a càrrec de l’empresa de Josep
Monés i Jané, futur alcalde del Prat, que treballava en totes les obres dels
Bertrand".[1]
La finca
de la Ricarda va continuar en mans de
L’any 2004 va entrar en funcionament la tercera
pista de l’aeroport, ubicada entre els estanys del Remolar i de la Ricarda,
després d’un llarg debat que en algun moment va posar en perill la pervivència
mateixa d’aquests estanys. El pacte final inclogué la recuperació per a la
ciutat de tota la franja litoral i d’altres mesures compensatòries,
mediambientals i patrimonials, com el trasllat de la Granja la Ricarda i la
construcció dels nous accessos al mar.
L’any
2007 s’iniciaren les obres de construcció del nou edifici de La Ricarda, al
costat de l’avinguda de l’Onze de Setembre, tot utilitzant els materials recuperats
de la granja original i amb d’altres reproduïts dels originals.
[1] Gómez Inglada, Margarida ( 2011). La formació d'una ciutat: El Prat de Llobregat. Ajuntament del Prat
de Llobregat. El Prat de Llobregat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada