Entrades més antigues

CARTA DE PRESENTACIÓ
       
XIFRES
El compte enrera comença al moment
que el nom s'inscriu, s'arxiva, es quantifica
i es converteix, almenys tàcitament,
en component anònim d'estadístiques,
enquestes, prospeccions i altres sondejos;
i acaba quan un altre component
tan anònim com ell, però investit
a vegades del rang de funcionari,
crema arxius, i papers, i documents,
enquestes, prospeccions i altres sondejos
i no en conserva ni tan sols les cendres.

En l'endemig, hi ha tota una vida.


Miquel Martí i Pol
Llibre de les solituds
Edicions 62-Empuries, 1997

L'arxivística és una disciplina sovint incompresa. El diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans la defineix com la "ciència que estudia la naturalesa dels arxius, els principis de la seva conservació i organització i els mitjans per a la seva utilització". I la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d'arxius i documents defineix l'arxiu com "l'organisme o la institució des d'on es fan específicament funcions d'organització, de tutela, de gestió, de descripció, de conservació i de difusió de documents i fons documentals. També s'entén per arxiu el fons o el conjunt de fons documentals".

La feina de posar en ordre els documents per tal que després els puguem trobar quan ens facin falta, és molt ingrata. Cal ser metòdic, disciplinat i constant i això, en uns temps en què es prima la immediatesa, com a mínim, fa mandra.

Sovint, la feina d'arxivar es va deixant fins que la pila de papers que tenim damunt la taula comença a tenir un equilibri tan inestable que amenaça d'esllavissar-se. I això acostuma a coincidir amb els períodes del calendari en què la feina baixa, sobretot a l'estiu.

Això sí, quan hi ha una urgència, cames ajudeu-me i tots a córrer, perquè els papers que no trobem són sempre els que ens fan falta i no tota aquella paperassa inútil que hem anat acumulant sense ni adonar-nos-en.

Fixeu-vos que aquesta reflexió és tan genèrica que serveix per a les nostres llars i per als arxius més secrets i estratègics, perquè en el fons, posar ordre a les coses per poder-les trobar, és comú, si més no, a tot el gènere humà.

I si ens referim a l'Administració, tots aquests documents que contenen dades, noms, llocs són tant o més importants, perquè al marge de la maltractada burocràcia, són la vida de les persones, de totes les persones.

Marga Gómez. Directora de l'Arxiu municipal del Prat. Historiadora.

_______________________________________________________________________

EL PRAT SENSE HISTÒRIA. SALGOT I


Procedència imatge: Josep Monés i Amat (AMEP)


"Si felices son los pueblos de los que se dice que no tienen historia, no puede negarse que el del Prat es de los que con más razón disfrutan de esta felicidad, al entender en sentido figurado la Historia como la sucesión de hechos guerreros que han presenciado a través de los siglos. En efecto, es el Prat una de aquellas poblaciones que ya por su posición geográfica tan poco estratégica, como por el escaso número de sus habitantes (en 1544, época de la erección de la parroquia constaba sólo de ochenta vecinos) carece en verdad de ella".


El Prat de Llobregat de fa un segle, segons una topografia mèdica. 1904. Edició a cura de Víctor Marí i Pere Vallriera. Seminari Pere Mata, Universitat de Barcelona, 2001. Pàg. 97.


Segimond Salgot era un jove metge que va arribar al Prat cap al 1900. A més d'establir-se com a metge, es va interessar per la situació en què es vivia al Prat. No hem d'oblidar que en aquells anys, l'estat d'insalubritat era encara general i el paludisme era un dels grans problemes de la població. L'any 1904 va presentar un treball sobre el Prat en un concurs convocat per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. El treball de Salgot no va ser premiat, però conté dades sobre el Prat que avui dia ens són d'un gran interès històric. En aquesta topografia mèdica, com en el fragment que hem reproduït, l'autor planteja, a més, interessants reflexions.

Més d'una vegada hem sentit gent del Prat que repetia afirmacions semblants a les que recull Salgot en el seu text (tot i que hem de matisar que està tret de context i que amplia la seva reflexió en un sentit ben diferent). És la influència d'una deficient didàctica de la història, basada en allò que s'ha denominat Història oficial i que és la que moltes generacions han après a l'escola. En aquesta visió de la història, els protagonistes són els grans esdeveniments, els personatges destacats i, per descomptat, els reis i els governants. Aquesta visió de la història també fa entrar amb calçador fets i situacions que, per més que hagin esdevingut d'una determinada manera i en un determinat lloc, no són models aplicables a totes les comunitats. En resum, podríem simplificar –amb el perill de totes les simplificacions- que és la història dels poderosos i no la dels dèbils; la dels vencedors i no dels vençuts; la de les classes altes i no de les populars; i també, la dels homes i no de les dones. Per sort, fa molts anys que la historiografia ha fet un gran salt i, en aquest sentit, la catalana ha fet grans aportacions amb mestres de la talla de Josep Fontana o Josep Termes.

Cada poble, cada comunitat, des del moment mateix de la seva creació, té història, la seva història, que en relació amb la d'altres comunitats, s'hi assemblarà  o serà diferent, hi coincidirà o tindrà un ritme propi, en divergirà o hi coincidirà. Aquesta història particular l'haurem d'explicar des del respecte a les fonts i amb una voluntat d'entendre el nostre passat. El rigor i una correcta metodologia han de presidir totes les recerques històriques. L'objectivitat en l'anàlisi històrica és una utopia.

En el cas del Prat, la nostra història, que la tenim, com tothom, ens parla d'uns orígens relativament recents en temps històrics, d'una modesta comunitat que va lluitar durament per vèncer un medi hostil i que, amb les aportacions humanes de diferents onades migratòries, va anar creixent i progressant fins arribar al Prat actual. És, com deia Salgot, una història sense grans esdeveniments ni grans personatges, però és una història intensa formada per la suma de moltes persones que, com en un gran puzle, formen part de la història del Prat. Nosaltres, amb les nostres vides, hi continuem afegint peces.

Marga Gómez. Directora de l'Arxiu municipal del Prat. Historiadora

_______________________________________________________________________

EL PRAT AMB HISTÒRIA. SALGOT II

Procedència imatge: Família Serra. (AMEP)
"(...) Y llegamos al fin de este capítulo sin poder mencionar ningún hecho de armas que haya ensangrentado el fecundo suelo de esta población. ¿Quiere esto decir que no cuenta con héroes que la enaltezcan? ¿Quiere decir que esta tierra, aunque no regada con sangre humana sea menos digna del respeto del resto de la nación?. No, de ninguna manera. Aquí han luchado generación tras generación para hacer producir la tierra yerma, para convertir en rico vergel esta llanura inculta, regándola con el sudor de sus cuerpos y cumpliendo con la sentencia de Aquel que dijo: "ganarás el pan con el sudor de tu rostro". Aquí los héroes anónimos populares han saneado buen trozo del término, exponiendo su salud y su vida, a sabiendas, no como el soldado ciego de rabia y con ideas de destrucción en un momento de embriaguez de pólvora, sino preparando día tras día para las futuras generaciones el rico venero de la riqueza agrícola actual de estos campos y desecando y aireando a beneficio del cultivo intensivo el terreno palúdico, sobre el cual parecía pesar la maldición de Dios y que el hombre ha rescatado en favor y con solo con la mágica poderosa del trabajo".


El Prat de Llobregat de fa un segle, segons una topografia mèdica. 1904. Edició a cura de Víctor Marí i Pere Vallriera. Seminari Pere Mata, Universitat de Barcelona, 2001. Pàg. 99.

Si aconseguim passar de puntetes pel llenguatge propi de l'època i de determinades expressions -que no s'allunyen gens de les descripcions patriòtiques amb què la historiografia oficial vestia els suposats herois nacionals- el fragment de Salgot resulta d'una gran modernitat.

El que destaca el metge Salgot és la història de les persones i de les comunitats que són els autèntics -per bé que anònims individualment- protagonistes de la Història amb majúscula.

El Prat preindustrial que va conèixer Salgot té uns protagonistes clars: els treballadors i les treballadores del camp que, en un medi hostil, tiraven endavant les famílies en unes condicions ben difícils.

Les terres del Prat comencen a ser habitades cap al segle X, molt més tard que als pobles veïns. Durant segles, fins arribar al XX, hi haurà un clar domini del camp sobre la ciutat. La causa principal que explica aquest retard s’ha de buscar en la mateixa inestabilitat del sòl, a causa de les constants crescudes i canvis de curs del riu. La presència permanent d'aigua estanyada provocava el manteniment d’un estat general d’insalubritat, en què les febres es convertien en endèmiques i les epidèmies –especialment el còlera i el paludisme– atacaven amb gran virulència la població. Aquesta situació es mantindrà de manera general fins a les darreries del segle XIX, amb greus revifalles al mateix segle XX.

Durant segles i fins a la consolidació del regadiu, l’economia de la població estava basada en una agricultura tradicional cerealista, de tècniques molt rudimentàries, fonamentada en el treball familiar i en la contractació temporal de jornalers en els moments de més feina al camp. Els rendiments són molt baixos i mantenen la major part de la població al límit de la subsistència.

En començar el segle XX, els productes de regadiu han substituït del tot els de secà. Les mongetes, les faves i el blat de moro s’imposen al blat, l’ordi i la civada. Les bones collites produeixen importants excedents que es porten a vendre al mercat del Born de Barcelona. Tant és així que, durant anys, el Prat serà conegut com "l’horta de Barcelona" i s'esborrarà del tot la denominació despectiva de "poble de les febres". Aviat començaran també les exportacions a Europa: França, Anglaterra, Bèlgica i Suïssa seran els principals receptors de les hortalisses pratenques. És l’inici de l’època daurada de l’agricultura pratenca en què els enciams, les carxofes i els melons seran reconeguts arreu.
Marga Gómez. Directora de l'Arxiu municipal del Prat. Historiadora
____________________________________________________________________
 
CLUB DE LECTURA DE NOVEL·LA HISTÒRICA. EL CLAN DE L'ÓS DE LES CAVERNES
 

Fa trenta o quaranta mil anys, els primers humans moderns arribaven a Europa, procedents de l'Àfrica, a través del Càucas. Uns vint mil anys abans, ara en fa 65.000, un petit grup d'humans moderns va travessar la Mar Roja des de l'actual Eritrea cap a l'actual Iemen, i des d'allà es van escampar ràpidament tot seguint la costa cap a lÀsia, Oceania i Amèrica. Després d'un canvi climàtic, el desert que limitava l'expansió cap a Europa es va fer més habitable, i els nostres avantpassats hi van poder arribar.
Europa, però, no era buida. Hi vivien uns cosins dels Homo sapiens, els neandertals, des de feia centenars de milers d'anys. Eren molt semblants als humans, però eren una altra espècie, més adaptada a les condicions de la muntanya europea, amb cames curtes i fortes, amb una capacitat craniana més gran que la nostra i una estratègia reproductiva que portava fins a l'extrem la cura de la descendència que caracteritza el gènere Homo: els queixals no els sortien fins als 5 o 6 anys. Neandertals i humans moderns (coneguts tambén com a Cromanyons) van haver de compartir territori i recursos durant uns segles. Després, els neandertals van desaparèixer i els humans moderns vam quedar sols, com a única espècie pressumptament intel·ligent d'aquest planeta.
És en aquest moment crucial de la història de la humanitat on se situa la trama del Clan de l'Ós de les Cavernes. Ayla, una nena sapiens de cinc anys, ha quedat sola com a conseqüència d'un terratrèmol que ha enfonsat el refugi on era la seva família. Ferida per una urpada de lleó, és a punt de morir quan la troba un grup de neandertals que -no sense reticències- l'adoptaran. La nena es cria amb els neandertals i s'ha d'adaptar a la seva cultura i la seva forma de fer, cosa que no serà gens fàcil i que la portarà a patir tota mena d'arbitrarietats. Iza, la remeiera que l'ha adoptat, li ensenyarà els coneixements mèdics i farmacològics neandertals.
Jean M. Auel (Chicago, 1936) és una escriptora americana d'ascendència finesa. Abans de fer 25 anys ja havia tingut els seus cinc fills. El 1964 ingressà a l'organització Mensa, un club selecte que detecta i agrupa persones amb coeficient intel·lectual molt alt. Treballant per pagar-se els estudis, es graduà als 40 anys i l'any següent publicà el primer llibre de la saga del Clan de l'ós de les Cavernes, que actualment compta ja amb sis títols.
Jean M. Auel es documenta extensament tant en les descobertes arqueològiques com en tècniques de supervivència, i fa un exercici d'imaginació extremadament valent, tot reconstruint la societat d'una espècie extingida. Per a fer-ho, a més de basar-se en la gran diversitat cultural de la nostra pròpia espècie, Jean M. Auel projecta en els Neandertals algunes de les nostres pròpies característiques i, molt especialment, els prejudicis de la mentalitat masclista, tot fent els sapiens millors del que realment són i eren.
Les descobertes científiques dels darrers anys, de la mà de l'arqueologia i de la arqueogenètica, estan transformant radicalment i amb tota mena de detalls el nostre coneixement sobre els primers estadis de la humanitat. Algunes d'aquestes descobertes coincideixen amb allò que Auel va imaginar. D'altres aspectes resulten ser completament divergents. D'això parlarem en la xerrada del Club de Lectura.
De les sis novel·les de la saga, la primera, El Clan de l'Ós de les Cavernes, és probablement la millor i la més interessant i innovadora. En les següents, Ayla descobrirà la domesticació dels animals i inventarà el propulsor de javelines; s'unirà a un viatger que vé de lluny i viatjarà amb ell a través d'Europa, des del Càucas fins a la Dordonya.
Una novel·la històrica diferent, sobre el període que ocupa el 99% de la història de la humanitat.

Pere Izquierdo, arqueòleg.
_______________________________________________________________

Cap comentari:

Publica un comentari