divendres, 13 de desembre del 2013

El pollastre raça Prat

"El desembre era el més per excel·lència dels pollastres raça Prat, coneguts popularment com a pota blava.

Totes les cases de pagès, i fins i tot a les cases del poble que tenien prou espai al pati, en criaven. L’aviram s’alimentava amb tot el que sobrava de la casa i ordi, blat, blat de moro picat, fulles de verdures, etc. A més, com que tenien prou espai per bellugar-se, menjaven de tot el que arreplegaven per terra i que era viu  (les gallines sempre han estat carnívores), i fins i tot s’havia de vigilar que no enxampessin algun ou dels seus propis nius.

Tradicionalment, els homes s’havien fet càrrec del bestiar gros, mentre que els animals de plomes anaven a càrrec de les dones. Els pota blava sempre han estat una raça molt ferotge, així que, per evitar que fessin malbé els ous o que es barallessin entre ells, era costum retallar una mica el bec als exemplars més agressius.


L’aviram es criava per a la casa, però sempre n’hi havia de més per fer els regals de Nadal o per vendre. A Barcelona, les parades dels pagesos es posaven, pels vols de Nadal, a la Rambla de Catalunya, on els exemplars del Prat es podien vendre a preus força elevats. De tot l’aviram, l’animal més preuat era el capó. La senyora Álvarez, portava els pollets a les cases i, a canvi, s’emportava un o dos animals, els que li semblaven més macos. A la seva granja, hi treballaven noies que venien de Castella, de Sòria, i que ella mateixa escollia, ensenyava i controlava. Algunes es van casar amb nois del Prat i s’hi van quedar. A part dels pollets que repartia personalment, la senyora Álvarez tenia contractades unes dones que portaven uns cistells plens de pollets que duien a vendre al Prat, a Gavà, a Viladecans, etc.


Els pollastres es menjaven per Nadal, però si en una casa n’hi havia tot l’any, en menjaven quan calia."  (Extret de El Prat pagès pàg. 71-72 Col·lecció de textos locals. Ajuntament del Prat de llobregat. 2005)

La Ricarda, la casa de vidre

"La Ricarda, la casa de vidre" , una proposta documental per donar a conèixer la Casa Gomis del Prat de Llobregat.

Al Prat de Llobregat, envoltada de pins i a pocs metres del mar, tenim una de les joies més representatives de l'arquitectura racionalista a Catalunya: la casa Gomis –també coneguda com casa La Ricarda-.

Amb l'objectiu de donar a conèixer aquest patrimoni arquitectònic únic, la seva història -vinculada als moviments d'avantguarda cultural- i la figura del seu arquitecte, Antoni Bonet Castellana, va sorgir  fa ja més d'un any el projecte documental "La Ricarda, la casa de vidre".


Per  fer realitat el projecte i aconseguir el finançament necessari, hem llençat  una campanya per aconseguir fons mitjançant el micromecenatge a la plataforma web Verkami.

Hem aconseguit 96 mecenes que ja donen suport al projecte, però encara ens fan falta molts més.

Ens ajudeu a fer-ho possible? Fins el 24 de desembre podeu convertir-vos en mecenes del projecte!

Xavier Garcia i Albert Murillo –Sense of Motion-
Directors de "La Ricarda, la casa de vidre"