dilluns, 10 de març de 2014

La prohibició del Carnaval

El Carnaval és la celebració de la transgressió.  L'ordre que regeix la resta de l'any es capgira i tot es converteix en gresca, festa i excés. Les màscares ho tapen tot i, a l'empara de l'anonimat, les disfresses permeten la transformació en allò que no som, en el que voldríem ser, o en l'objecte de burla.


El Carnaval envaeix l'espai públic i les comparses són les reines del carrer.

Aquesta alteració de l'ordre que comporta el Carnaval ha fet que en èpoques de repressió política i de governs dictatorials es prohibís la celebració.

A l'Arxiu municipal es conserva un escrit del Governador Civil de la Província de Barcelona del 1949, en plena dictadura del general Franco, en què recorda a tots els alcaldes les ordres del Sr. Ministro de la Gobernación:

"Recuerdo a V.E, que continúa en vigor la supresión de las fiestas de Carnaval, que en el corriente año se entenderá comprendido entre el 27 de Febrero y el 9 de Marzo, inclusives; en su virtud, mantendrá V.E. con todo rigor la prohibición establecida para el uso de dominós, caretas o disfraces en las calles y lugares públicos, y en los cafés, casinos y círculos de todas clases, así como la de bailes y diversiones análogas con esa significación e indumentaria"

La mateixa circular autoritzava la celebració de balls, dels anomenats de societat, en el si d'entitats i associacions de llocs on hi hagués una tradició antiga.

"Siempre que no trasciendan del seno de la Entidad ni le matice del propio caràcter carnavalesco".


Als cinquanta l'Agrupación Artístico Literaria Cervantes, una entitat cultural legalitzada, va organitzar algun ball de Carnaval, però tal i com ordenaven les lleis del moment, es feien en un local tancat i es presentava com mostra de vestits regionals. 


Cap comentari:

Publica un comentari