Pepa Colomer va ser la primera dona aviadora del nostre país que va obtenir el títol de pilot d’aviació amb només disset anys, el 1931. Any emblemàtic, Mari Pepa Colomer es convertí ben aviat en tot un símbol de la modernitat. Pin-up de taxistes, aventurera imparable, es succeïren homenatges, sopars, competicions en les quals Pepa brillava amb llum pròpia. Una adolescent que ho va aconseguir tot: una estrella.
El 1936, però, la diversió va tocar la seva fi. Mobilitzada per l’exèrcit republicà, un dia en què complia el seu deure fent vols per provar bombes, li arribà la notícia que un dels seus companys havia estat abatut en combat. La maduresa li arribà de la forma més crua, de sobte, i amb la cara de la mort. Entrenà pilots que amb prou feines havien vist un avió en tota la seva vida per enviar-los a entrar en combat en un temps record. Pilotà avions ambulància traslladant ferits del Front d’Aragó i, sense entendre mai ben bé a què venia tota aquella matança inútil, des del seu esperit democràtic, no dubtà en complir sempre el seu deure fidel a la República tant com ajudar monges a amagar-se de la persecució de la que eren objecte. Finalment, davant de la desfeta, aquesta aventurera no es va ni adonar que esdevindria heroïna quan aprofità l’avió que tenia a la seva disposició per ajudar a evacuar gent cap a la frontera francesa.
Paisatges tremends de desolació, de sang i desesperació arrenglerats en files que ella contemplava des de l’aire i que, anys després, seguirien acompanyant-la fins a la seva mort.
El 2011, em vaig atansar fins a Anglaterra, a Surrey, prop de Gatwick, per conèixer la seva filla, la Montserrat Carreras. Entre els seus papers, Montserrat conservà unes cintes d’una entrevista que una investigadora anglesa, Maureen McKarkies, li havia fet pocs anys abans de la seva mort. En elles, aquella dona anciana, catalana, que feia 60 anys vivia a Anglaterra, responia més del que calia a les preguntes que se li feien. Hores de gravació en què Pepa Colomer explicava, en un anglès de sintaxi espanyola, els seus records, la seva vida, els seus millors moments i les males hores que li havien tocat de viure.
A L’aventura de volar trobareu no només una biografia, sinó a la mateixa Pepa Colomer explicant el que va ser la seva vida, amb la seva pròpia veu. Els seus pares, la guerra, Anglaterra i la seva postguerra, el naixement no gens corrent dels seus fills bessons, l’aventura amb els cavalls, els seus néts. L’aventura de volar és, sobretot, la història del descobriment d’un tros de la memòria del nostre país, en la boca d’una dona excepcional, alliberada del pes de la ideologia que, encara avui, ens segueix fascinant amb la mateixa intensitat. Pepa Colomer, amunt i avall, avall i amunt, des de la seva inseparable bicicleta sembla que encara ens saludi amb un somriure d’aquells que ens recorden les estrelles d’un altre temps.
Betsabé Garcia, biògrafa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada