dilluns, 23 de gener de 2012

Club de lectura de novel·la històrica: El clan de l´ós de les cavernes



Fa trenta o quaranta mil anys, els primers humans moderns arribaven a Europa, procedents de l'Àfrica, a través del Càucas. Uns vint mil anys abans, ara en fa 65.000, un petit grup d'humans moderns va travessar la Mar Roja des de l'actual Eritrea cap a l'actual Iemen, i des d'allà es van escampar ràpidament tot seguint la costa cap a lÀsia, Oceania i Amèrica. Després d'un canvi climàtic, el desert que limitava l'expansió cap a Europa es va fer més habitable, i els nostres avantpassats hi van poder arribar.
Europa, però, no era buida. Hi vivien uns cosins dels Homo sapiens, els neandertals, des de feia centenars de milers d'anys. Eren molt semblants als humans, però eren una altra espècie, més adaptada a les condicions de la muntanya europea, amb cames curtes i fortes, amb una capacitat craniana més gran que la nostra i una estratègia reproductiva que portava fins a l'extrem la cura de la descendència que caracteritza el gènere Homo: els queixals no els sortien fins als 5 o 6 anys. Neandertals i humans moderns (coneguts tambén com a Cromanyons) van haver de compartir territori i recursos durant uns segles. Després, els neandertals van desaparèixer i els humans moderns vam quedar sols, com a única espècie pressumptament intel·ligent d'aquest planeta.
És en aquest moment crucial de la història de la humanitat on se situa la trama del Clan de l'Ós de les Cavernes. Ayla, una nena sapiens de cinc anys, ha quedat sola com a conseqüència d'un terratrèmol que ha enfonsat el refugi on era la seva família. Ferida per una urpada de lleó, és a punt de morir quan la troba un grup de neandertals que -no sense reticències- l'adoptaran. La nena es cria amb els neandertals i s'ha d'adaptar a la seva cultura i la seva forma de fer, cosa que no serà gens fàcil i que la portarà a patir tota mena d'arbitrarietats. Iza, la remeiera que l'ha adoptat, li ensenyarà els coneixements mèdics i farmacològics neandertals.
Jean M. Auel (Chicago, 1936) és una escriptora americana d'ascendència finesa. Abans de fer 25 anys ja havia tingut els seus cinc fills. El 1964 ingressà a l'organització Mensa, un club selecte que detecta i agrupa persones amb coeficient intel·lectual molt alt. Treballant per pagar-se els estudis, es graduà als 40 anys i l'any següent publicà el primer llibre de la saga del Clan de l'ós de les Cavernes, que actualment compta ja amb sis títols.
Jean M. Auel es documenta extensament tant en les descobertes arqueològiques com en tècniques de supervivència, i fa un exercici d'imaginació extremadament valent, tot reconstruint la societat d'una espècie extingida. Per a fer-ho, a més de basar-se en la gran diversitat cultural de la nostra pròpia espècie, Jean M. Auel projecta en els Neandertals algunes de les nostres pròpies característiques i, molt especialment, els prejudicis de la mentalitat masclista, tot fent els sapiens millors del que realment són i eren.
Les descobertes científiques dels darrers anys, de la mà de l'arqueologia i de la arqueogenètica, estan transformant radicalment i amb tota mena de detalls el nostre coneixement sobre els primers estadis de la humanitat. Algunes d'aquestes descobertes coincideixen amb allò que Auel va imaginar. D'altres aspectes resulten ser completament divergents. D'això parlarem en la xerrada del Club de Lectura.
De les sis novel·les de la saga, la primera, El Clan de l'Ós de les Cavernes, és probablement la millor i la més interessant i innovadora. En les següents, Ayla descobrirà la domesticació dels animals i inventarà el propulsor de javelines; s'unirà a un viatger que vé de lluny i viatjarà amb ell a través d'Europa, des del Càucas fins a la Dordonya.
Una novel·la històrica diferent, sobre el període que ocupa el 99% de la història de la humanitat.

Pere Izquierdo, arqueòleg.

Cap comentari:

Publica un comentari