És el present el que escull el propi passat. Walter Benjamin
Des que es va fundar el 1950, SEAT ha tingut un pes determinant en la història econòmica, social i política del Baix Llobregat, el Prat i Catalunya. Més de cinquanta mil persones, procedents de tot Espanya, han treballat a SEAT en algun moment de la seva vida.
La que havia de ser l’empresa model del règim franquista s’erigí en referent de la lluita antifranquista en què es forjaren milers de quadres sindicals i polítics.
La repressió s’acarnissà especialment en els treballadors i les treballadores de SEAT que vam pagar molt cara la nostra lluita per les llibertats. Milers de nosaltres vam patir represàlies de tota mena: acomiadaments, presó, tortures, llistes negres i exili.
El treballador de SEAT Antonio Ruiz Villalba va morir a conseqüència dels trets de la policia franquista durant l'ocupació de la factoria de la Zona Franca el 18 d’octubre de 1971.
En l’imaginari col·lectiu, SEAT no només és el 600 que va motoritzar l’Espanya del “desarrollismo”, sinó, sobretot, uns treballadors coneguts per la seva combativitat en defensa dels drets laborals i sindicals.
Era famosa la frase: “Quan la SEAT esternuda, Catalunya i Espanya es constipen”.
Durant el franquisme, les relacions laborals de SEAT es fonamentaven en la repressió i el paternalisme; la lleialtat a l’empresa i la disciplina eren els principis fonamentals d’una organització del treball militaritzada.
Per garantir la docilitat de la plantilla, la gestió de la mà d’obra s’articulava en una dualitat paternalista i represiva basada en un sistema de sancions i premis.
La selecció del personal es gestionava per mitjà de filtres policials i de recomanacions, i tenien preferència els treballadors procedents del camp sense experiència industrial.
El departament de personal estava directament implicat en la repressió, en contacte directe amb la brigada politicosocial i amb una plantilla de policia secreta contractada per perseguir els activistes sindicals a la fàbrica.
Les paraules no basten per transmetre l’experiència de la repressió i la lluita. Mentre el relat dels historiadors ens permet fer una aproximació descriptiva, amb la proposta expositiva SEAT 1950-1976. Arquitectura de la repressió, que s’inaugura el proper dijous 16 de febrer a les 19 h i que podreu visitar fins al proper 28 d’abril al Cèntric Espai Cultural, crec que podem aproximar-nos a una representació visual i emocional de la historia de SEAT durant el franquisme i transmetre'n el significat històric des de la subjectivitat dels milers de treballadors i treballadores de SEAT que van lluitar contra el que estava establert durant els anys grisos de la dictadura.
Carles Vallejo
Treballador de SEAT i president del Memorial de SEAT
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada