dimecres, 7 de març de 2012

Els arbres genealògics: la nostra memòria familiar


Al llarg de la història, les persones han mostrat un gran interès per la genealogia, i ho han fet per poder conèixer la història dels seus governants, del seu país, i com a mostra probatòria de l'origen d'alguns llinatges. A l'Enciclopèdia Catalana trobem definida la genealogia com "la ciència que estableix el parentiu entre persones i llinatges i n'estudia l'origen, la descendència i les aliances". És tracta, per tant, d'una ciència auxiliar de la història que ens permet estudiar l'origen i la història de les famílies, i per tant, dels pobles.
Arbre genealògic de Jaume I. http://www.editorialuoc.com/

La representació gràfica de la genealogia és l'arbre genealògic, que pot ser ascendent -mostra els avantpassats d'una persona- o descendent -mostra la descendència. Farem servir un tipus d'arbre genealògic o un altre depenent del nostre estudi o interès.
Dins dels diferents models d'arbres genealògics que es poden dibuixar (de ventall, lineal, etc.), un dels més utilitzats i pràctics quan s'està fent una recerca familiar, és el que presenta una estructura lineal d'avantpassats, en el qual es representen successivament els pares directes de cada membre. De cada persona sortiran dues branques, pare i mare, i així successivament.
Però, què pot portar-nos a decidir fer un arbre genealògic? A banda que hi pugui haver un interès històric sobre una branca familiar determinada, que hagi tingut una incidència important, tant social com política, durant un període determinat a la nostra localitat o país, no és estrany trobar als arxius persones amb un interès particular, familiar, que simplement volen conèixer la procedència dels seus avantpassats.
És important, i aconsellable, si finalment ens decidim a portar a terme aquesta recerca familiar, seguir una metodologia determinada:
El primer que hauríem de fer és obtenir la màxima informació dins del nostre nucli familiar, és a dir, informar-nos d'on van néixer, van viure i van morir els nostres parents i a què es dedicaven. D'aquesta manera veurem quina és la informació que tenim i la que ens falta, i quins altres fons necessitem consultar. És tracta d'una feina laboriosa, sobretot si els familiars que busquem no són de la mateixa localitat.
El següent pas seria cercar en les principals fonts documentals que ens han d'ajudar a aconseguir el nostre objectiu: crear el nostre arbre familiar. Existeixen arxius molt interessants per la seva riquesa documental i per la informació que ens podem proporcionar: parlem dels arxius eclesiàstics, dels arxius municipals i del Registre Civil. Els seus fons ens seran d'estimable ajuda a l'hora de continuar la nostra recerca.
 Els registres civils 

Document reproduït amb l'autorització de R. Pàmpols

A l'Estat espanyol disposem de censos civils a partir de la segona meitat del segle XIX, però és a partir de 1871 que el registre civil passa a ser obligatori. Els registres civils són fons molt importants a l'hora de fer una recerca genealògica, per la fiabilitat de les seves dades. Contenen registres sobre naixements, actes matrimonials i defuncions, en els quals apareixen dades significatives que ens permetran fer la recerca familiar: per exemple, en el cas dels naixements, podem trobar-hi el nom i cognoms del nadó, nom, cognoms, edat, domicili i lloc de naixement dels pares i dels avis; en el cas dels casaments, hi trobarem dades sobre el nom i cognoms, edat, professió i lloc de naixement del cònjuges i nom i cognoms dels pares, etc. El registre civil és públic i, per tant, aquests documents es poden consultar lliurement, llevat que hi hagi una anotació marginal que faci que ens puguin demanar tenir-hi un interès legítim.
Els fons parroquials
Contenen documentació molt valuosa i interessant sobre baptismes, matrimonis, defuncions i altres tipus de documents, com testaments, capítols matrimonials, etc. Són arxius importants per a la recerca històrica i genealògica, perquè ajuden a omplir el buit documental sobre població que existeix entre els segles XVI i XIX. A partir del Concili de Trento (s. XVI), les parròquies estaven obligades a portar un registre de tots els actes sacramentals que se celebraven. En alguns municipis, aquests fons s'han perdut o han estat cremats, com és el cas del Prat de Llobregat, on es va perdre la documentació parroquial en ser cremada l'església i la rectoria durant la Guerra Civil. Molta d'aquesta documentació que s'ha perdut es pot consultar als arxius diocesans, on es conserven els llibres sacramentals (duplicats de les actes sacramentals).
Els fons municipals

Padró d'habitants 1920. AMEP

Són arxius molt propers als ciutadans. Conserven sèries documentals molt interessants per fer una recerca familiar, en concret les referides a censos i padrons de població. A diferència dels padrons actuals, molt més simplificats, els padrons més antics contenen dades del lloc de naixement, noms, oficis i lloc de procedència dels pares. L'arxiu municipal del Prat conserva padrons i censos de població des de 1830 i l'accés i consulta són lliures per a aquella documentació que tingui més de 50 anys d'antiguitat.
I, finalment, sempre es podrien consultar altres arxius, com els notarials, alguns de privats, etc. Això dependrà de com volem que sigui, d'exhaustiva, la nostra recerca.

http://www.genoom.com/

A l'actualitat, podem trobar a Internet diversos programes que ens poden ajudar a fer el nostre arbre genealògic. Es tracta de xarxes tancades, per tant molt segures, a les quals només poden accedir aquelles persones que han estat convidades pel gestor. Un altre avantatge és que permeten afegir-hi fotos i avisen dels aniversaris i altres celebracions que hi ha incorporades a la informació. Alguns d'aquests programes són per exemple: http://www.genoom.com/; www.myheritage.es 

M. Pau Pàmpols
Tècnica de l'Arxiu Municipal
Llicenciada en Història

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada