dilluns, 19 de març de 2012

Solidaritats. El Prat de Llobregat i la SEAT a l’antifranquisme


El 1953 es va inaugurar la fàbrica de SEAT a la Zona Franca de Barcelona. Estava ubicada en uns terrenys que fins al 1920 havien format part del terme municipal de l’Hospitalet de Llobregat. La seva ubicació geogràfica va afavorir que hi anessin a treballar nombroses persones que vivien al Baix Llobregat, entre les quals n'hi havia de residents al Prat. La relació entre el Prat de Llobregat, la SEAT i l’oposició a la dictadura franquista es pot copsar des dels anys cinquanta, ja que el 1958, després que es produís una de les primeres protestes a la factoria, van ser acomiadats els membres d’una cèl·lula comunista. Entre els afectats, un vivia al Prat.

La SEAT va ser concebuda com una empresa model del règim, a l’avantguarda tecnològica i amb una rígida disciplina laboral. Durant els anys cinquanta i seixanta, va ser una empresa on es van produir pocs conflictes, però a finals de la segona dècada els treballadors van començar a organitzar-se i les reduccions de rendiment i les vagues es van fer més habituals. A partir de 1971, amb l’ocupació de la fàbrica per part dels treballadors, l’entrada de la policia i la mort d’un treballador a causa dels trets dels agents, la SEAT va entrar en el que es denominà "conflicte permanent". Els treballadors de l'empresa, a partir de llavors, foren considerats la punta de llança del moviment obrer. Les seves protestes van comportar importants millores laborals, però també la repressió, en forma de detencions i acomiadaments. El 1975, 500 treballadors de la SEAT van ser acomiadats, entre aquests n'hi havia 14 que residien al Prat.


Alguns treballadors de la SEAT van tenir una important implicació a les protestes contra el franquisme . Des dels anys cinquanta, es pot constatar la presència de treballadors de la SEAT en partits polítics antifranquistes. Així mateix, el 1973 un treballador de l'empresa va presentar-se com a candidat d’oposició a les eleccions al terç familiar de l’Ajuntament franquista pratenc, i fou escollit. A més, diversos treballadors es van implicar en el moviment veïnal al barri de Sant Cosme vivien molts treballadors de l’empresa. El primer president de l'associació de veïns d'aquest barri fou Rafael Fusteros, treballador de la SEAT que fou escollit regidor al primer Ajuntament democràtic.
La relació entre la SEAT i el Prat de Llobregat durant el franquisme es va conformar a partir de diverses solidaritats: la solidaritat de pratencs que treballaven a la SEAT i que van implicar-se a les protestes laborals per millorar la seva situació i la dels companys; la solidaritat de diversos grups antifranquistes del Prat amb els treballadors de la SEAT, que van esdevenir un símbol del nou moviment obrer; i la solidaritat de treballadors de la SEAT que residien al Prat i que es van implicar en grups i activitats que qüestionaven el franquisme. L’exposició SEAT 1950-1977 i les activitats que hi estan vinculades permetran explorar aquesta xarxa de solidaritats.

Nàdia Varo. Historiadora

Cap comentari:

Publica un comentari