Restauració de documents de l'Arxiu municipal del Prat

Durant l'any 2017 l’Arxiu del Prat de Llobregat ha restaurat una sèrie de documents, dins el programa de restauració de la Xarxa Tècnica d’Arxius de la Diputació de Barcelona.

Els documents són els següents:

1.-       Projecte de nou escorxador. 1894-1918.

2.-      Matrícula industrial. 1941.

3.-      Registre de plus vàlua. Declaracions i expedients. 1967- 1974.

4.-      Registre de baixes. Llicència fiscal.1969-1975.

5.-      Registre de plus vàlua. 1978-1984.

Dels cinc documents, el projecte de nou escorxador consta de tres plecs i diversos plànols, la matrícula industrial és un plec i la resta són llibres.

Els llibres de registre, degut al seu ús freqüent pateixen una sèrie desperfectes que afecten especialment l’enquadernació, quedant molt deteriorada, han perdut totalment  la seva funció de protecció del llibre, per tant se’n fan de noves.

Pel que fa a l'interior del llibre, el cosit també queda afectat, hi ha fulls despresos, sobretot al principi i final, aquest fet fa que augmentin els desperfectes com estrips, arrugues, plecs, brutícia.

Destaquen les reparacions fetes amb cinta autoadhesiva, com els coneguts "celos", amb el temps deixen una taca irreversible per l’oxidació de la cola. El llibre que en té més és el registre de 1967-1974, de format apaïsat, hi ha una gran quantitat de cinta adhesiva a les primeres pàgines, deixant una taca de color ocre.

També hi ha cinta adhesiva en els altres  dos llibres de registre.

La restauració dels llibres es comença per separar l’enquadernació del bloc, es tracten els fulls: es consoliden els estrips així es podrà manipular sense perill que es trenquin més, s’aplanen les arrugues, finalment es cusen, afegint una enquadernació nova. Les taques de celo no es poden eliminar, es treu la goma que queda enganxada sobre el paper però la taca penetra fins a les fibres del paper.

Diverses fotos finals:

El projecte d’escorxador el formen tres plecs de documentació juntament amb plànols de paper i altres que són de tela, coneguts com tela de plànol, van ser molt utilitzats per dibuixar plànols; estan fets de tela de cotó molt fi o de fil, impregnades amb aprest, com potser la gelatina, s’aplicava per les dues cares per donar més resistència, posteriorment es setinaven per facilitar el dibuix a tinta.

Aquestes teles són molt sensibles a la humitat, quan més n'hi ha s'estova la cola i queden sense consistència, fàcilment atacables pels fongs, els quals produeixen taques de coloracions diverses, que són difícilment eliminables. El tractament consisteix en desinfectar i consolidar els plecs que estiguin oberts.

Els plànols de paper van plegats, els plecs es desgasten i apareixen estrips.

La restauració dels plànols ha consistit en consolidar els estrips, i en el cas dels de paper s'han aplanat per poder guardar-los en pla, en una funda transparent de conservació.

Marta Esteve

Restauradora

de document gràfic

i material d’arxiu