Club de lectura de novel·la històrica: La voz dormida de Dulce Chacón

La brutal realitat repressiva de les presons franquistes en la immediata postguerra és un tema que, tot i mantenir-se en el subsconscient col·lectiu i semblar haver estat molt estudiat, continua sent massa desconegut. Si parlem de presons de dones haurem d’afegir un grau més al desconeixement, com per desgràcia és habitual en l’estudi de la realitat femenina de qualsevol període històric.

Les presons sempre han estat un món hermètic, allà on s’amaguen i castiguen comportaments que la societat no tolera, aillades de les mirades exteriors i on els ciutadans no volen (o no poden) ni mirar. L’ús de la presó en un règim de clara arrel feixista com el franquista, legitimat per una victòria militar i entestat en el càstig, humiliació i venjança sobre els vençuts, ens pot dibuixar mentalment el panorama aterridor que van patir milers de persones a l’interior d’aquests centres. Si a això afegim unes vençudes que només per la seva condició de dones eren considerades pel règim com éssers inferiors, la viva representació del dimoni per les monges que les custodiaven, i per tant, els seus “pecats” més pecaminosos i el seu perdó més discutible, podrem imaginar-nos l’infern al que van ser condemnades.

El gran mèrit d’aquesta novel·la no està únicament en la forma fidel de reflexar aquella quotidianietat amagada del terror i il·lustrar les duríssimes condicions que van patir milers de dones durant aquella postguerra, sinó també en fer-ho literàriament de forma excel·lent, aconseguint transmetre dins la rutina brutal d’aquell horror els sentiments més tendres i esperançadors que aquelles dones van representar en mig d’aquella barbàrie.

Un mèrit afegit està en el fet que la seva autora fos filla d’un alcalde franquista, i per tant, provinent d’una família on el relat d’aquesta repressió va ser amagat, o si més no justificat, i on no va comptar amb testimonis familiars del bàndol vençut que li transmetessin oralment el que en dècades no es va poder sentir. Dulce Chacón és la víctima i metàfora perfecta d’aquell silenci imposat pel franquisme, pactat durant la transició i continuat a la democràcia. Aquell punt final en forma de lleis d’amnistia que van tractar d’impedir conéixer la realitat repressiva de la dictadura per no passar comptes que no es volien passar. Aquell relat silenciat, aquell oblit forçat, aquella veu dormida durant tantes dècades que ens ha acabat desdibuixant aquell món repressiu, impedint-nos trobar avui moltes de les pistes i evidències per poder-lo xifrar i explicar amb la exactitud que caldria.

De la ràbia d’aquella amnèsia viscuda en l’entorn familiar més immediat i de la seva vila natal a Zafra (Badajoz), on la repressió va ser especialment sagnant, va néixer aquesta novel·la, en les seves paraules per “conéixer la història que no em van explicar, aquella que va ser censurada i silenciada”. D’allà vindria el compromís d’investigar durant quatre anys el testimoni de tantes dones empresonades, les veus silenciades, amagades, dormides de la història, i crear aquesta brillant novel·la on ens explica la cadència d’aquella barbàrie en casos reals personificats en les inoblidables Hortensia, Reme, Manolita, Tomasa, etc.

Aquesta va ser la darrera de cinc novel·les d’una autora de curta trajectoria, que en poc més d’una dècada va especialitzar-se també en la poesia, i que va morir prematurament l’any 2003, un any després de la publicació de La Voz Dormida, quan només comptava 49 anys, en no poder superar un càncer. 

Joan Montblanc

Historiador

Restauració de documents de l'Arxiu del Prat

Com cada any l’Arxiu del Prat de Llobregat participa en el programa de suport a la restauració del patrimoni documental, desenvolupat per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

La relació de documents presents són el següents:

1.- Llibre registre de sortida de documents i comunicacions 1947

2.- Llibre  de registre d’altes. Llicència fiscal 1969- 1975

3.- Padró de l’impost de cèdules personals 1935

4.- Mapa topográfico y palúdico del Prat de Llobregat 1905

Abans d’iniciar la restauració es fa una descripció de les alteracions que han sofert els documents que queden registrades en una fitxa identificativa. Començant pel llibre de registre el problema principal és l’efecte d’haver patit una infecció per microorganismes, localitzats principalment en l’enquadernació, amb efectes molt negatius: taques, poca  consistència dels materials i deformacions, el que provoca una pèrdua de funcionalitat de l’enquadernació, que es basa en la protecció del llibre.

 El llibre de registre d’altes també té el problema en l’enquadernació, ja gastada pel pas del temps i l’ús, amb reparacions fetes mitjançant cintes autoadhesives,  no protegeix i deixa a la vista el cos del llibre, que ha patit alteracions com són arrugues i petits estrips en les vores, hi ha una part del llibre que està grapat, fet que produeix en alguns dels full taques  d’oxidació.

El padró de 1935 és un document voluminós, el formen fulls solts mecanografiats, sense enquadernació ni cap mena de protecció. La unió entre els fulls es mitjançant grapes, però no ha aguantat el suficient i està partit en dos, amb alguns fulls solts. La falta de protecció provoca més degradacions en primers i últims fulls com són brutícia, estrips, arrugues i algunes pèrdues de suport.

  

El darrer document és un mapa topogràfic del Prat de Llobregat, el suport és una tela de plànol i va encolada sobre una cartolina de cartró, tot al voltant del mapa hi va una sanefa de paper blau fosc.

Amb el pas del temps s’han format estrips sobretot arran de la sanefa blava, coincidint en la unió dels dos suports, aquests trencaments es formen per l’acidesa del cartró, causada principalment per la seva composició, els efectes són ben visibles: engrogueix i es torna fràgil i trencadís.

La restauració del llibre de registre s’inicia desmuntant el llibre i desinfectant els primers fulls. L’enquadernació original és inservible i s’ha de fer una de nova.

El llibre de registre d’altes així com el padró els cal també una enquadernació que protegeixi bé els llibres, primer de tot es desmunten, s’eliminen les grapes i es restauren els fulls més deteriorats. Finalment es relliguen amb una nova enquadernació.

En el cas del mapa li cal consistència i aturar el procés d’acidificació, pel que s’introdueix un producte alcalinitzant que s’aplica en sec. Tots els estrips es consoliden i per donar més consistència al conjunt es reforça la part posterior encolant un paper d’un cert gruix, de conservació.

Un cop restaurat li cal una protecció, es confecciona una funda amb dues cares diferents, una és de poliester transparent i l’altre és d’un teixit sintètic, així la funda permet visualitzar el document sense haver de manipular-lo directament.

  

Marta Esteve

Restauradora de document gràfic

i material d’arxiu

Exposició Els pollastres del Prat. Una mica d'història

"Jaume Codina, l'historiador del delta del Llobregat, recull nombrosos testimonis de com s'apreciava l'aviram del Prat i de com les llistes oficials de preus de Barcelona, al segle XVIII, fixaven les quantitats més elevades d'aquests per als capons del Prat, diferenciant-los de la resta d'aviram.

També el rector Joan Mestres, en la resposta del Prat al qüestionari de Francisco de Zamora, del 1789, escriu: "De gallinas, pollos, capones i ánades hay grande abundancia, buena porción de pavos, pocas ocas y conejos caseros. Y de dichos animales se hace el comercio casi enteramente en Barcelona".

Jaume Codina explica que totes les masies del Delta tenien un bon nombre d'aviram format per ànecs i oques, galls dindis i, sobretot, galls, gallines i capons. Aquests animals acostumaven a criar-se sols sense cap atenció especial, i s'alimentaven de tot allò que podien arreplegar al voltant de la masia. Amb el temps, i gràcies a l'anomenada que anaven adquirint els exemplars del Prat, les mestresses de les masies els començaren a dedicar més atenció pels guanys creixents que obtenien de la venda d'ous i aus. L'aviram del Prat es ven, s'inclou en els pactes dels contractes de lloguer de terres i de cases en senyal de respecte al propietari i és l'objecte preferit de regal de pratencs, particulars i autoritats, quan es vol quedar bé amb l'obsequiat. El comerç d'animals, especialment el de capons, s'incrementa de manera espectacular per Nadal: servir un capó del Prat en l'àpat de Nadal serà un símbol inequívoc de distinció a l'abast només d'escollides butxaques.

Amb tot, els pagesos no es van plantejar una producció organitzada de l'aviram, fet que posà en perill l'existència de moltes races autòctones. Això passava quan, segons les dades recollides a la Geografia General de Catalunya dirigida per Francesc Carreras Candi, a Barcelona, es consumien, l'any 1908, uns dos milions de quilos d'aviram, i els veterinaris dels mercats verificaven uns quatre milions d'exemplars. En aquells anys, quan es redactava la Geografia, el mercat barceloní s'abastia majoritàriament de l'estranger, especialment de Rússia, Itàlia, Galícia i Cartagena. Pel que fa a Catalunya, el Prat continuava sent-ne el principal subministrador, i el seu aviram era el preferit per la qualitat de la carn. En aquest temps el bestiar menor continuava fent vida a l'aire lliure, sense cap mena de control, campant lliurement per femers i camps i tenint com a aliment bàsic les deixalles de la casa."

Text de Marga Gómez extret de Pollastre i capó. Raça Prat.

Anècdota extreta del llibre Josep Pujol i Capsada, escrits 1908-1944

"Recordo a aquest efecte una anècdota curiosa. Per Nadal ens regalaren un gall preciós, arrogant, que sobresortia entre els demés, i el meu pare va ordenar a la meva tia que el portés al Sr. Blasco, el mestre.

Per la tarda, abans de l’hora de sopar, el meu pare va anar a passejar cap al corral i va tornar per dir-li a la meva tia:

- Ja és tard i veig que no has portat el gall com et vaig dir, al Sr. Mestre.

La meva tia va contestar:

- Aquest matí l’ho he enviat amb en Joan Lluís.

- Però si l’acabo de veure al corral.

- No, el que has vist al corral, que també és magnífic, en l’ha regalat aquesta tarda el Sr. Rector.

Al dia següent el meu pare va anar a visitar al Sr. Blasco i va preguntar: Que tal estava el gall que li vaig enviar?

El mestre va vacil·lar uns instants, i contestà: Era realment un gall que sobresortia i li vaig agrair molt. Tan preciós em va semblar que el vaig voler obsequiar al Sr. Rector i li vaig enviar. Suposo que no s’enfadarà V. per regalar el que em va regalar.

El meu pare no pogué menys que posar-se a riure i dir: Està vist que la divina providència ha disposat que aquest gall ens el hem de menjar nosaltres, perquè mossèn Anton, ens el ha tornat a regalar.

Un sol gall ha servit per fer quedar bé a quatre persones distintes. No podem desafiar els designis del Senyor i ens el menjarem el dia d’Any Nou. I així va ser."

A la sala d'exposicions del Cèntric es pot veure l'exposició Els pollastres del Prat fins el 15 de desembre. 

L'exposició és un recorregut visual a partir de fotografies de pollastres del Prat: la cria, les fires i els cartells de les diferents edicions. Imatges que van des del blanc i negre, de les més antigues, fins al color del digital, de les més recents.

El Prat i la guerra. Presentació de llibre "Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat"

Des de l'inici de la seva activitat, el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat impulsa la recerca sobre la història de la nostra comarca. Una de les línies de treball més importants impulsades pel Centre, és la recerca col·lectiva al voltant d'un tema monogràfic al que fan les seves aportacions investigadors locals de diferents poblacions.

Aquests treballs són publicats en una única obra, amb un article genèric que situa el tema i les aportacions locals, són una aportació molt important a la historiografia del Baix Llobregat. En total han estat 10 recerques col·lectives amb temàtiques tan importants i variades com: Guerrillers al Baix Llobregat. Els carrasquets del s. XVIII, i els carlins i els republicans del s. XIX; Col·lectivitzacions al Baix Llobregat (1936-1939); El Franquisme al Baix Llobregat;  Les dones i la història al Baix Llobregat; El Baix Llobregat, història i actualitat ambiental d'un riu,etc.

Coincidint amb els actes del tricentenari, el Centre d'Estudis, amb la col·laboració d'institucions i administracions, ha impulsat una recerca sobre el període de la Guerra de successió, el setge de Barcelona i la victòria borbònica i les seves repercussions a la nostra comarca. Han participat a la recerca 8 investigadors que han presentat 8 treballs.

El treball ha estat coordinat per Carles Serret, responsable de l'Arxiu Històric de Sant Boi, i Josep Campmany que ha fet la presentació del llibre al Cèntric.

Josep Campmany i Guillot (Gavà, 1966) és doctor en ciències físiques (1994) per la Universitat de Barcelona i treballa d'investigador científic al sincrotró Alba.

Des de fa anys, compagina la seva activitat professional i política, amb la recerca històrica. Com a estudiós s'ha dedicat a la història local, i s'ha centrat principalment en el municipi de Gavà i en el Baix Llobregat. Actualment és president del Centre d'Estudis de Gavà. La seva recerca historiogràfica se centra

També forma part de la junta del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i és el coordinador dels Materials del Baix Llobregat, revista de reflexió i anàlisi de la comarca editada pel Centre d'Estudis Comarcals

Ha publicat una desena de llibres d'història local i prop d'una centena d'articles, la majoria centrats en l'edat moderna.

Entre ells:

Notes per a la història de l'anarquisme i el sindicalisme a Gavà (1868-1939).

Castelldefels i la mar  

Els Marc, cavallers i poetes al Castell d'Eramprunyà

Castelldefels: temps d'història

Gavà, històries medievals: 24 personatges gavanencs del passat.

Història del Futbol Club Gavà: 80 anys de futbol (i altres esports) a Gavà (1928-2008).

Història del culte a la Mare de Déu de Bruguers: 500 anys de la inauguració de l'actual ermita de Bruguers.

Ha participat en publicacions col·lectives com la Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina , editada per l'Ajuntament del Prat.

I també ha participat en publicacions científiques com:  
Vocabulari d'acceleradors de partícules  

Preparació i caracterització opto-estructural de capes i interfícies de nitrur i oxinitrur de silici amorfs (1995).

Cliqueu aquí per veure la presentació i  aquí per descarregar-vos l'article que conté bona part de la conferència.

Exposició El Prat del 1714

Coincidint amb la Festa Major del Prat hem inaugurat a la Sala d'art Torre Muntadas l'exposició "El Prat del 1714".

L'exposició vol explicar, en el context de guerra per la successió a la corona  espanyola, com va viure el Prat el conflicte bèl·lic i les conseqüències de la derrota austriacista. Aquests fets coincideixen amb la consolidació del que serà l'inici del nucli urbà al llarg de tot el segle XVIII.

L'exposició s'inicia amb el projecte expositiu  "Què ens queda de 1714?" impulsat per la Xarxa de Museus Locals i la Diputació de Barcelona que vol oferir una mirada als elements que es conserven del segle XVIII en els museus locals. El Prat hi participa amb un llibre de comptabilitat de 1720, conservat a l'Arxiu municipal.

L'exposició s'estructura en tres àmbits que van des del més general al més particular, tot aprofitant els espais expositius de la sala. Així fem un recorregut que va des de les grans corts europees, en pugna per la successió, fins a l'interior de les cuines pratenques.

Així, a la sala 1 hi trobarem informació sobre: la Guerra i els seus protagonistes, el Prat i el conflicte armat i les conseqüències de la derrota.

Uns personatges de l'època ens conviden a endinsar-los en el marc particular del Prat.

A la Sala 2 trobarem informació de com es va anar construint al voltant del nucli que formaven l'església, l'hostal i la carnisseria, els primers serveis que abastien la comunitat.

Podrem veure com eren les diferents tipologies constructives i com s'intentaven resoldre els problemes derivats de viure en un delta. Així hi destaquen elements com la barrella, una planta de la que se'n feia sabó i vidre, o la pedra suadora, que filtrava l'aigua per al consum.

La Sala 3 ens endinsa a l'interior dels habitatges, amb una representació d'una cuina del segle XVIII, amb els estris quotidians, els aliments que es consumien i, un esment especial, a nous productes vinguts d'Amèrica, com la xocolata.

L'exposició ha comptat amb la col·laboracions de diferents artistes i creadors locals, (Oscar Calzada, AliciaDurán, Carlos Fernández, Xavier Mateo, Paloma Mateos i Esther Merchán) i especialistes (Jordi Ramos i Kuanum).

El material expositiu procedeix del fons municipal del Prat i del fons Jaume Codina dipositat a l'AMEP i també d'arxius, museus, institucions i particulars (Arxiu Parroquial del Prat, ArxiuHistòric Ciutat de Barcelona, Arxiu Històric de Sant Boi, Biblioteca deCatalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, Museu d'Història de Catalunya, Museu Palau Mercader de Cornellà, Servei Arqueologia de la Generalitat deCatalunya, Col·lecció Ca n'Amat del Museu de Viladecans, entre d'altres).

L'exposició ha comptat amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona.
Clica aquí per veure el catàleg de l'exposició.

Club de lectura de novel·la històrica: Victus

Ens trobem davant d’una novel·la històrica –o més ben dit de ficció històrica- de l'Albert Sánchez Piñol (Compagnie difficili, Les edats d'or, La pell freda, Pandora al Congo, Tretze Tristos Tràngols, ...), ambientada en la Guerra de Successió espanyola (1700-1714). Fou publicada inicialment en castellà (2012) i va aparèixer en un moment ben oportú, ben bé a les portes de la commemoració del “Tricentenari 1714-2014”, esdevenint “manual de capçalera”, introductori, per molta gent.

L’autor contemporani, Sánchez Piñol, fa interactuar un personatge històric, real, principal i omnipresent, al militar Martí de Zuviría, qui ens fa de narrador, amb els principals personatges del moment (polítics i militars) i amb d’altres de ficticis. Es i els passeja pels principals escenaris d’aquell conflicte bèl·lic i, els fa parlar sense embuts, amb la llibertat –total i absoluta- que li dona el poder-ho fer en boca d’altri, tot reflexionant sobre un passat històric, remot, però que -a dia d’avui- ens resulta molt familiar.

Sánchez Piñol fa parlar a Zuviría a través d’unes suposades memòries, escrites al final de la seva vida i a les portes de la Revolució Francesa, posició des d’on rememora episodis històrics (verídics) i privats (pura ficció), que van des de la batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707) fins al setge i caiguda de Barcelona (11 de setembre de 1714) on acabaran confluint –i amb sorts desiguals- bona part dels protagonistes de l’obra.

Ens trobem davant d’una novel·la d’èxit, de molt d’èxit, no exempta de polèmiques, tant volgudes com casuals. La qualitat literària, el llenguatge planer, directe, la força i contundència dels episodis narrats, el tractament que es fa d’alguns personatges històrics i on l’autor ha dut al límit la seva imaginació especulativa i les seves dèries (com va fer l’Alfred Bosch a la trilogia “1714”) i, per l’altra, el ressò mediàtic de l’episodi de “censura”, recentment patit als Països Baixos, la mantenen als primers llocs de popularitat i vendes. Una obra que ha generat altres productes literaris, base de guions cinematogràfics i que, a més, tindrà continuació en una propera segona part. Una novel·la que agradarà més o menys, però segur que no deixa indiferent a ningú.

Aquí pots veure fotografies de la sessió del Club de lectura

Carles Serret i Bernús

Director de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Biògraf de Rafael Casanova i Comes

El Prat nocturn 2014

Per quart any consecutiu, us oferim un tastet en avançada de la Festa Major del Prat amb  l'itinerari nocturn del Prat ocult.

L'edició d'aquest any presenta novetats respecte a l'itinerari del 2013. És una ruta totalment nova amb espais i protagonistes diferents. Tot i que el punt de trobada serà el mateix, la plaça de la Vila, l'itinerari seguirà un nou recorregut tractant nous elements, i nous personatges. Per això, si en teniu ganes, encara que hagueu fet un itinerari anterior, podeu apuntar-vos a l'edició d'aquest any.

Continuem oferint la possibilitat de fer l'itinerari dos dies, el 24 i el 25 de setembre, per tal d'arribar a tot el públic interessat. El recorregut és el mateix els dos dies i la única diferència és l'horari: l'itinerari de dimecres comença a les 21 hores i el de dijous a les 22 hores. D'aquesta manera volem atendre algunes peticions de persones que han de matinar el dia següent i troben massa tard acabar a les dotze de la nit.

El recorregut tindrà una durada aproximada d'una hora i mitja i intentarem complir l'horari, com a les anteriors edicions. El punt de trobada és la Plaça de la Vila i el recorregut començarà a l'hora anunciada, per aquest motiu us preguem puntualitat. Per motius d'organització, us agrairíem que us inscrivíssiu a l'activitat enviant un correu electrònic a l'adreça patrimonicultural@elprat.cat o trucant al telèfon 934782858. Ens és de molta utilitat saber el nombre aproximat de persones que vindran a la ruta.

Com ja és habitual, comptem amb la col·laboració de l'historiador i arqueòleg Jordi Ramos i la participació del grup de Teatre Kaddish per a la teatralització.

Us recordem que l'itinerari nocturn forma part del cicle d'itineraris El Prat Ocult, del que podeu tenir més informació a www.patrimonicultural.elprat.cat.

També podeu fer servir l'aplicatiu per a smartphones, m.elpratocult.elprat.cat, que us ofereix diferents rutes per la ciutat i informació sobre elements i espais d'interès històric, als que podem accedir a través dels codis QR que els identifiquen. Podeu trobar en aquesta web mòbil els itineraris del Prat Nocturn, d'edicions anteriors.

Us hi esperem!

Busquem més imatges...

Fotografia de Fernando Vecino

Com ja sabeu l'Arxiu municipal està preparant l'exposició De pana i de campana. Els joves dels 70's que vol mostrar com la joventut dels anys setanta viu la transformació i evolució de la ciutat.  

Fotografia de Gerard Giménez

Fotografia de Pau Rosell

Volem agrair a tots i totes els que ens heu facilitat fotografies dels anys setanta, però tot i així necessitem encara la vostra col·laboració. Ens calen més fotografies, objectes, documents, filmacions, etc... que permetin il·lustrar aquest Prat dels setanta i als seus protagonistes, els joves.

Teniu temps fins a finals d'agost  i recordeu que el material que ens deixeu l'escanejarem, us retornarem l'original i si voleu us donarem una còpia digital.

Animeu-vos a remenar els calaixos!!

Busquem imatges dels joves dels anys setanta, en teniu?

A finals dels anys seixanta del segle XX, el regim franquista inicià una línia de liberalització de l'economia després de dues dècades de dura autarquia. Aquest fet va propiciar el desenvolupament d'àrees industrials en zones com Catalunya, que ja tenien una forta i antiga tradició industrial. La SEAT i la Zona Franca són dos exemples del desarrollismo franquista.

L'expansió de la indústria del Prat coincideix amb aquesta nova situació econòmica. Les grans indústries continuen sent claus a l'economia local i es creen els primers polígons industrials. Petites fàbriques i tallers responen a la demanda industrial de l'àrea metropolitana de Barcelona. L'ampliació de l'activitat industrial comportà, alhora, la transformació demogràfica més important del Prat,  amb l'arribada d'un gran volum de població immigrant que provocà un  increment substancial de la població.

Aquest gran creixement demogràfic es produí tan de pressa que el municipi es va veure desbordat, amb greus dificultats per allotjar i donar serveis a tota la població nouvinguda. Al llarg dels setanta al Prat es va haver de construir molt. Les noves urbanitzacions no sempre es van planificar adequadament i, en alguns casos, responien a interessos especulatius i a l'obtenció de beneficis fàcils. Per això, ben aviat es van evidenciar importants mancances en els serveis i les infraestructures.

A meitats dels anys setanta, la mort de Franco posà fi a una llarga dictadura i s'inicia la democratització de les estructures de l'estat. És un temps d'il·lusió i esperança en un futur democràtic per a la majoria de població. 

L'Arxiu municipal està preparant l'exposició De pana i de campana. Els joves dels 70's que vol mostrar, en clau jove, com la joventut dels anys setanta viu la transformació i evolució de la ciutat.

Per a la realització de l'exposició necessitem la col·laboració de tots vosaltres aportant fotografies, objectes, documents, filmacions, etc... que permetin il·lustrar aquest Prat dels setanta i als seus protagonistes, els joves. El material que ens deixeu l'escanejarem, us retornarem l'original i si voleu us donarem una còpia digital.

Presentació del projecte "Què ens queda de 1714?" a set museus de la Xarxa de Museus Locals

Els dies 17 i 18 de maig, amb motiu del Dia Internacional dels Museus, i en el marc dels actes del Tricentenari, es van presentar les set primeres instal·lacions del projecte “Què ens queda de 1714”, promogut per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a set museus de la Xarxa de Museus Locals.

“Què ens queda de 1714?” és un projecte de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona que vol oferir una visió transversal dels fons dels museus a partir d’elements patrimonials originals del segle XVIII que s’hi conserven o que estan  relacionats, de manera directa o indirecta,  amb els fets de la Guerra de Successió. Es tracta d’objectes que conviden a reflexionar entorn dels canvis esdevinguts a la societat catalana en les dècades posteriors a la victòria borbònica.

En el projecte hi participen un total de 23 museus adherits a la Xarxa, que aniran presentant les seves instal·lacions al llarg d’aquest any. Les instal·lacions que es van presentar aquests dies: 

·    Museu d'Arenys de Mar: Exvot de l’ermita del Mont Calvari

·    Thermalia Museu de Caldes de Montbui: Mapa de Josep Aparici

·    Museu de Gavà: L’empremta dels antics ravals de Gavà

·    Museu de Mataró: Maces municipals

·    Museu de Sant Boi de Llobregat: Estàtua de Rafael de Casanova, història i mite popular

·    Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet: Llibre de Jaume Galobardes

·    Vinseum Museu de les Cultures del Vi de Catalunya de Vilafranca del Penedès: Llengua Mesures i taxes

Paral·lelament, s’ha posat en marxa una pàgina web amb continguts ampliats des d’on es podrà seguir el desenvolupament del projecte:  

http://www.diba.cat/web/exposicio-1714.

També es convida als visitants a compartir les seves impressions a la xarxa mitjançant l’etiqueta #museuslocals1714.

La Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, és un instrument de suport i col·laboració dels museus locals de la província. Actualment està integrada per 65 museus i equipament culturals pertanyents a 52 municipis que treballen conjuntament per tal de garantir l’estudi, la conservació i la difusió de les seves col·leccions, desenvolupant diferents activats i projectes.

Organitza: Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

Club de lectura de novel·la històrica: Casanova o la incapacitat de perversió

El venecià Giacomo Casanova (1725-1789) és un personatge que ha traspassat la seva època i que ha fascinat generacions senceres de creadors fins arribar als nostres dies. Associat a una vida d'excessos sexuals, la seva personalitat ha estat perjudicada per les interpretacions que, especialment el cinema, ens han transmès. Sovint la imatge que ens ve al cap és la d'un Casanova decadent, amb la cara blanca per les pólvores d'arròs i que té els trets d'en Donald Sutherland al Casanova de Fellini (1976).

Intel·lectual, culte i sensible, la seva personalitat va més enllà de la frivolitat a la que sovint s'ha associat el seu  personatge. Va practicar la literatura i la traducció i l'interessava la ciència i la tècnica, i els seus coneixements i inquietuds personals el situen plenament en la il·lustració..

El Club de lectura de novel·la històrica del mes de maig ens ha portat a endinsar-nos en la vida d'aquet peculiar personatge de la mà de Néstor Luján(1922-1995) a través de la seva obra Casanova o la incapacitat de perversió. Periodista i crític gastronòmic, algunes de les facetes que cultivà, Luján va escriure algunes obres literàries força interessants, entre elles, La Rambla fa baixada (1994, premi Ramon Llull) o Els fantasmes del Trianon (1996, premi Sant Jordi).

El Casanova de Luján és un personatge culte, refinat i sentimental, manipulat per les dones que coneix, fascinades per la seva fama, que fa un viatge de retorn des del País Valencià fins a França. Aquest episodi, que succeí realment i que inclogué un empresonament a la Ciutadella de Barcelona, li serveix a Luján per fer un recorregut pel segle XVIII a través dels costums, la cultura i, sobretot, la gastronomia del País Valencià i la Catalunya sobrevivents a la Guerra de Successió.

La lectura de l'obra i la sessió del Club,  ha anat acompanyada d'un taller gastronòmic a la cuina del Ribera, al voltant de la xocolata al segle XVIII. Ambdues activitats magníficament conduïdes per KUANUM, en aquest cas, els arqueòlegs Juana M. Huélamo i Josep M. Solías.

La xocolata, molt popular a totes les llars de l'època, ens ha servit d'excusa per parlar del flux gastronòmic entre la península ibèrica i el continent americà.

Tot plegat ha servit de cloenda a la temporada del club de lectura. Tornarem al setembre amb noves propostes, no només literàries, que ens continuaran apropant al segle XVIII, i a d'altres projectes.

Presentació del llibre Història i curiositats de les masies del Prat, d'en Jordi Ramos.

El passat dimarts 15 d'abril es va fer la presentació del llibre Història i curiositats de les masies del Prat, de l'historiador Jordi Ramos, editat per l'Associació d'escriptors del Prat Tintablava. 

El llibre és una passejada per la història pratenca al voltant de les seves masies. Amb un propòsit de reconeixement dels elements singulars de caràcter rural, en Jordi Ramos, ens apropa a anècdotes i apunts de la vida pratenca des dels seus orígens fins a avui dia.

"Aquests fulls intentaran ser una primera aproximació al paisatge de la masia al Prat des d'una visió històrica i geogràfica. S'aniran acompanyant d'històries i anècdotes que marcaran el transcurs d'un poble a l'actual ciutat del Prat de Llobregat. Avui dia, parlar sobre "masia" i "el Prat de Llobregat" semblaria bastant contrari per les conseqüències evidents d'aquest patrimoni de caràcter rural en front de la història de l'urbanisme. Existeixen vàries i exhaustives monografies sobre les masies del Prat, algunes d'elles interessants també pel decreixement o inexistència de les que hi apareixen, esdevenint un testimoni en paper o fotogràfic que ens endinsa en el passat agrícola que ha tingut el Prat. Raons diverses del seu passat o enderrocament han fet veure la masia al Prat com una cosa llunyana en el temps, però més enllà d'aquesta explicació incorrecta, és l'evolució paisatgística de primer ordre que s'hauria de comentar per donar sentit a l'urbanisme d'avui dia.

Les construccions rurals del Prat ens mostren la història mateixa de l'actual ciutat i el sorgiment de les edificacions explica el transcurs del temps.

Ha estat el propòsit fer un reconeixement de la vàlua de la masia  pratenca.

La intenció i objectiu d'apropar la història del Prat als seus habitants fa d'aquests fulls un document diferent. Explicarem el pas, les onades, la vida, entorn de les masies. Aquest dinamisme urbanístic que a la segona meitat del segle XX trastornà les estructures masoveres, va continuar encara a inicis d'aquest segle. No és qüestió d'enyorança ni de records, només de justícia, pensar en la masia del Prat com element singular i emblemàtic.

Les canviants i les múltiples formes que han modificat el paisatge de la ciutat del Prat, han limitat i condicionat la vida mateixa de les persones.

Les repercussions i les conseqüències no són a gust de tothom, però caldria recordar el passat masover  per entendre la mateixa política, encertada o no. Tot plegat, hi ha la coherència que el nombre de les masies que ens queden són el resultat de la voluntat mateixa de les persones, o de la immensa majoria de la població.

El procés d'agrarització iniciat a la Baixa Edat Mitjana no finalitzà fins a mitjan segle XX, quan ja hi havia instal·lades importants indústries, en un corrent gradual protagonitzat per l'avenç tecnològic i la millora des sòls. 

L'agricultura, condicionada pel terreny dels varis sectors que hi ha al Prat, va estar en relació amb el clima i la geografia. La formació del Prat fins a al industrialització és una història de dificultats d'avanços i, moltes vegades, de retrocessos."

Extret del llibre: Història i curiositats de les masies del Prat. Jordi Ramos Ruiz. Editorial Rúbrica,2014