El venecià Giacomo Casanova (1725-1789) és un personatge
que ha traspassat la seva època i que ha fascinat generacions senceres de
creadors fins arribar als nostres dies. Associat a una vida d'excessos sexuals,
la seva personalitat ha estat perjudicada per les interpretacions que,
especialment el cinema, ens han transmès. Sovint la imatge que ens ve al cap és
la d'un Casanova
decadent, amb la cara blanca per les pólvores d'arròs i que té els trets d'en
Donald Sutherland al Casanova de
Fellini (1976).
Intel·lectual, culte i sensible, la seva personalitat va més enllà de la frivolitat a la que sovint s'ha associat el seu personatge. Va practicar la literatura i la traducció i l'interessava la ciència i la tècnica, i els seus coneixements i inquietuds personals el situen plenament en la il·lustració..
El Club de lectura de novel·la històrica del mes de maig
ens ha portat a endinsar-nos en la vida d'aquet peculiar personatge de la mà de
Néstor Luján(1922-1995) a través de la seva obra Casanova o la incapacitat de perversió. Periodista i crític
gastronòmic, algunes de les facetes que cultivà, Luján va escriure algunes
obres literàries força interessants, entre elles, La Rambla fa baixada (1994, premi Ramon Llull) o Els fantasmes del Trianon (1996, premi
Sant Jordi).
El Casanova de Luján és un personatge culte, refinat i
sentimental, manipulat per les dones que coneix, fascinades per la seva fama,
que fa un viatge de retorn des del País Valencià fins a França. Aquest episodi,
que succeí realment i que inclogué un empresonament a la Ciutadella de
Barcelona, li serveix a Luján per fer un recorregut pel segle XVIII a través
dels costums, la cultura i, sobretot, la gastronomia del País Valencià i la
Catalunya sobrevivents a la Guerra de Successió.
La lectura de l'obra i la sessió del Club, ha anat acompanyada d'un taller gastronòmic a la cuina del Ribera, al voltant de la
xocolata al segle XVIII. Ambdues activitats magníficament conduïdes per KUANUM,
en aquest cas, els arqueòlegs Juana M. Huélamo i Josep M. Solías.
La xocolata, molt popular a totes les llars de l'època,
ens ha servit d'excusa per parlar del flux
gastronòmic entre la península ibèrica i el continent americà.
Tot plegat ha servit de cloenda a la temporada del club de
lectura. Tornarem al setembre amb noves propostes, no només literàries, que ens
continuaran apropant al segle XVIII, i a d'altres projectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada