Actualment la participació de la dona en el teixit
associatiu pratenc és força important, però no sempre ha estat així. El sistema
familiar burgès que dominava la major part dels segles XIX i XX relegava la dona a l’àmbit domèstic, exaltant
la seva maternitat i els seu valors com a cuidadora de la llar i la família.
Algunes dones, en especial
durant la República ,
es van iniciar en activitats que, en una societat com la pratenca, havien estat
reservades al homes. Aquestes dones, malgrat les opinions contràries, van fer
esport, es van dedicar a l’art i van participar en molt altres camps, tot i que
finalment acabaven abandonant aquestes activitats un cop es casaven.
Pel que fa al paper de la dona en el moviment associatiu
pratenc, va ser gairebé inexistent. La seva participació acostumava a ser
passiva i es limitava sovint a gaudir dels espectacles i dels actes que
s'organitzen, com a mera espectadora.
Les
corals van ser fonamentalment masculines i només l'Orfeó Pratenc es va formar
com a grup mixt. Del conjunt del
període republicà en destaca, com a fet més novedós la participació, per primer
cop, de les dones a les juntes directives, encara que s'ha de dir que aquest
fet només es va donar en dues associacions: l'Ateneo Cultural (1937) i
els Amigos de México (1938).
Pel que fa al teatre, només a partir de la Segona República
les dones pratenques s'incorporen als quadres escènics, perquè abans les actius
es contractaven fora i solien ser
professionals. Amb alguna excepció, es trigarà a poder veure sobre l'escena
homes i dones del poble actuant conjuntament en una obra.
El document que mostrem aquest mes
pertany a una de les
primeres associacions que va admetre dones: La
Sociedad Cultural
Recreativa Ibis (1934-1936). La societat Ibis va ser la primera societat pratenca que va admetre les dones
com a socis de ple dret. Els homes hi podien formar part com a socis des dels
divuit anys, mentre que les dones ho podien ser a partir dels quinze. Aquesta
diferència d'edat podia estar justificada per les necessitats del grup teatral
que pensava constituir l'entitat, ja que, com hem comentat anteriorment, un
dels principals problemes dels quadres escènics locals era aconseguir actrius
sense haver de contractar professionals. D'altra banda, encara costava molt
aconseguir que les dones, marginades tradicionalment de la vida pública,
accedissin a participar-hi activament, per reticències personals o del seu
entorn.
Malgrat el fet d'admetre dones, els carrers de la Junta , amb alguna excepció,
estaven reservats exclusivament als homes més grans de vint-i-tres anys.
Aquesta discriminació es justificava tot dient que les dones:
"tendrán
los mismos derechos y deberes que los hombres pero estarán relevadas de
desempeñar los cargos de Presidente, Vicepresidente, Secretario y Contador, por
las molestias que ocasionan y en atención a su sexo".
És a dir, podien accedir a les vocalies o als càrrecs relacionats
amb la Biblioteca
però quedaven excloses dels càrrecs de poder.
A la pràctica el número de dones sòcies de l'Ibis devia de ser molt baix, tal i com
ho confirmarien algunes mesures que va prendre la societat: des d'un principi, les
dones, encara que no fossin sòcies podien participar de les activitats si
anàvem acompanyades d'un dels socis, i més tard, l'agost de 1936, es va prendre la decisió que
per temps il·limitat les dones no cotitzessin.
Les circumstàncies del moment van condicionar la curta
vida de la societat Ibis, que va estar activa poc més de dos anys. Amb tot,
representà una aportació qualitativa molt important a la societat pratenca. L'Ibis va tenir un caràcter mixt,
incorporant per primer cop al Prat dones com a socis.
(Extret del llibre Associacionisme
i cultura en una societat en transformació. El Prat de Llobregat 1910-1960, de
Marga Gómez Inglada)
En el document del mes, el president de la Sociedad Cultural Recreativa Ibis, sol·licita autorització per a la celebració d'una
junta general extraordinària.
Forma part de la sèrie Associacions Culturals del fons documental municipal del Prat.
