El Prat sense història? Salgot I

Procedència imatge: Josep Monés i Amat (AMEP)

"Si felices son los pueblos de los que se dice que no tienen historia, no puede negarse que el del Prat es de los que con más razón disfrutan de esta felicidad, al entender en sentido figurado la Historia como la sucesión de hechos guerreros que han presenciado a través de los siglos. En efecto, es el Prat una de aquellas poblaciones que ya por su posición geográfica tan poco estratégica, como por el escaso número de sus habitantes (en 1544, época de la erección de la parroquia constaba sólo de ochenta vecinos) carece en verdad de ella".

El Prat de Llobregat de fa un segle, segons una topografia mèdica. 1904. Edició a cura de Víctor Marí i Pere Vallriera. Seminari Pere Mata, Universitat de Barcelona, 2001. Pàg. 97.

Segimond Salgot era un jove metge que va arribar al Prat cap al 1900. A més d'establir-se com a metge, es va interessar per la situació en què es vivia al Prat. No hem d'oblidar que en aquells anys, l'estat d'insalubritat era encara general i el paludisme era un dels grans problemes de la població. L'any 1904 va presentar un treball sobre el Prat en un concurs convocat per la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. El treball de Salgot no va ser premiat, però conté dades sobre el Prat que avui dia ens són d'un gran interès històric. En aquesta topografia mèdica, com en el fragment que hem reproduït, l'autor planteja, a més, interessants reflexions.

Més d'una vegada hem sentit gent del Prat que repetia afirmacions semblants a les que recull Salgot en el seu text (tot i que hem de matisar que està tret de context i que amplia la seva reflexió en un sentit ben diferent). És la influència d'una deficient didàctica de la història, basada en allò que s'ha denominat Història oficial i que és la que moltes generacions han après a l'escola. En aquesta visió de la història, els protagonistes són els grans esdeveniments, els personatges destacats i, per descomptat, els reis i els governants. Aquesta visió de la història també fa entrar amb calçador fets i situacions que, per més que hagin esdevingut d'una determinada manera i en un determinat lloc, no són models aplicables a totes les comunitats. En resum, podríem simplificar –amb el perill de totes les simplificacions- que és la història dels poderosos i no la dels dèbils; la dels vencedors i no dels vençuts; la de les classes altes i no de les populars; i també, la dels homes i no de les dones. Per sort, fa molts anys que la historiografia ha fet un gran salt i, en aquest sentit, la catalana ha fet grans aportacions amb mestres de la talla de Josep Fontana o Josep Termes.

Cada poble, cada comunitat, des del moment mateix de la seva creació, té història, la seva història, que en relació amb la d'altres comunitats, s'hi assemblarà  o serà diferent, hi coincidirà o tindrà un ritme propi, en divergirà o hi coincidirà. Aquesta història particular l'haurem d'explicar des del respecte a les fonts i amb una voluntat d'entendre el nostre passat. El rigor i una correcta metodologia han de presidir totes les recerques històriques. L'objectivitat en l'anàlisi històrica és una utopia.

En el cas del Prat, la nostra història, que la tenim, com tothom, ens parla d'uns orígens relativament recents en temps històrics, d'una modesta comunitat que va lluitar durament per vèncer un medi hostil i que, amb les aportacions humanes de diferents onades migratòries, va anar creixent i progressant fins arribar al Prat actual. És, com deia Salgot, una història sense grans esdeveniments ni grans personatges, però és una història intensa formada per la suma de moltes persones que, com en un gran puzle, formen part de la història del Prat. Nosaltres, amb les nostres vides, hi continuem afegint peces.

Marga Gómez. Directora de l'Arxiu municipal del Prat. Historiadora