El passat 28 de gener, als 90 anys, ens va deixar Josefina Fortuny
Aycart. Des de patrimoni cultural li volem dedicar un
especial record.
 |
| A la fotografia la Josefina, la segona començant per la dreta, el dia de la inauguració de l’exposició Les dones del Prat i la repressió franquista, 2006 |
La Josefina Fortuny va ser una de les col·laboradores del llibre Les dones del Prat i la repressió franquista. El seu pare, Ignasi Fortuny
Català, va ser afusellat al Camp de la Bota el 9 de juliol de 1939. Amb aquestes línies volem destacar un fragment del llibre:
“Quan van
entrar els nacionals, sé que la meva mare em va despertar, una nit, plorant. I
jo, “mama què passa,
què passa?” i vaig veure uns senyors que s’emportaven al meu pare. I la meva mare
anava dient “Ignasi, Ignasi!” i jo, “mama què passa?”; i ella que em
contestava. “Res, no passar
res. Aneu a dormir”. D’això sí
que me’n recordo.
De resultes de
tot això, ens van notificar que el meu pare era a la presó. A la Model. I com que
la meva mare estava castigada i no podia sortir del Prat, hi havia d’anar jo.
La meva mare cada setmana em feia anar a la Model a
veure el pare i a portar-li la roba neta en un paquetet i a recollir-ne la bruta. Llavors, jo tenia 12 anys, i recordo les entrevistes que tenia amb el meu pare. Ell sempre deia: “Filla com estàs?”. Jo li preguntava que com estava ell, però
sempre em deia el mateix: “No patiu per
mi. Jo estic bé. Per mi, no patiu”. Això sí que m’ho havia dit sempre. I una de
les vegades jo recordo que li vaig demanar: “Però, quan vindràs cap a casa? Quan sortiràs?” I ell em va
dir: “No ho sé, fill
meu. Però tant si surto com si no surto, no us n’heu d’avergonyir mai del
vostre pare. Que el teu pare no ha fet mai cap mal a ningú”. D’aquestes
coses, sí que me’n recordo.
L’última vegada
que vaig anar a la presó, el meu pare no va sortir, com sempre, amb els presos.
Vaig preguntar a algú que hi havia per allí, no recordo a qui, perquè no havia
sortir el meu pare.
En castellà em va dir: “Mira en esa lista que hay allá y si está el nombre es que
está muerto”. Jo vaig fer el que em deia i sí, sí que hi era el
nom del meu pare.”
looking forward for more posts. Thanks Feel free to visit my website;
ResponEliminaA heartfelt tribute to Josefina Fortuny Aycart, whose courage and resilience shine through her story. Her legacy lives on, a testament to the strength of the human spirit in challenging times
ResponEliminaNew Jersey Extreme Risk Protection Order
I enjoyed over read this blog post. Excellent writing you made, Thanks!
ResponEliminaWow, This is incredibly charming substance! I have taken a lot of joy. Thanks
ResponEliminaIt’s really a nice and useful piece of information. Thanks for sharing.
ResponEliminaI like learning new stuff. So, thankuou for this information of yours.
ResponEliminaIn each post, we’ll take you on a journey through Fortuny's fascinating career, from her early beginnings to her rise as a celebrated designer. We will examine her signature techniques, such as the revolutionary use of pleating and innovative fabric treatments, that set her apart in an era of traditional craftsmanship. By highlighting her most iconic creations, we hope to inspire a new appreciation for her artistry and the ways in which her designs continue to resonate today.
ResponEliminaabogado trafico madison va
L’última vegada que vaig anar a la presó, el meu pare no va sortir, com sempre, amb els presos. Vaig preguntar a algú que hi havia per allí, no recordo a qui, perquè no havia sortir el meu pare. En castellà em va dir: “Mira en esa lista que hay allá y si está el nombre es que está muerto”. Jo vaig fer el que em deia i sí, sí que hi era el nom del meu pare.”
ResponEliminacricut 3d flower
Valentine’s Day Cricut designs
Sarcastic quotes for Cricut projects
Mountain cut file for Cricut