divendres, 24 de febrer de 2017

En record de la Josefina Fortuny

El passat 28 de gener, als 90 anys,  ens va deixar Josefina Fortuny Aycart. Des de patrimoni cultural li volem dedicar un especial record.

A la fotografia la Josefina, la segona començant per la dreta, el dia de la inauguració de l’exposició Les dones del Prat i la repressió franquista, 2006

La  Josefina Fortuny  va ser una de les col·laboradores del llibre Les dones del  Prat i la repressió franquista.  El seu pare, Ignasi Fortuny Català, va ser afusellat al Camp de la Bota el 9 de juliol de 1939.  Amb aquestes línies volem destacar un fragment  del llibre:




“Quan van entrar els nacionals, sé que la meva mare em va despertar, una nit, plorant. I jo, “mama què passa, què passa?” i vaig veure uns senyors que s’emportaven al meu pare. I la meva mare anava dient  “Ignasi, Ignasi!” i jo, “mama què passa?”; i ella que em contestava. “Res, no passar res.  Aneu a dormir”. D’això sí que me’n recordo.

De resultes de tot això, ens van notificar que el meu pare era a la presó.  A la Model.  I com que la meva mare estava castigada i no podia sortir del Prat, hi havia d’anar jo. La meva mare cada setmana em feia anar a la Model  a  veure el pare i a portar-li la roba neta en un paquetet  i a recollir-ne la bruta. Llavors,  jo tenia 12 anys, i recordo les entrevistes que tenia  amb el meu pare. Ell sempre deia: “Filla com estàs?”.  Jo li preguntava que com estava ell, però sempre em deia el mateix: “No patiu per mi. Jo estic bé. Per mi, no patiu”. Això sí que m’ho havia dit sempre. I una de les vegades jo recordo que li vaig demanar: “Però, quan vindràs cap a casa? Quan sortiràs?” I ell em va dir: “No ho sé, fill meu. Però tant si surto com si no surto, no us n’heu d’avergonyir mai del vostre pare. Que el teu pare no ha fet mai cap mal a ningú”. D’aquestes coses, sí que me’n recordo.

L’última vegada que vaig anar a la presó, el meu pare no va sortir, com sempre, amb els presos. Vaig preguntar a algú que hi havia per allí, no recordo a qui, perquè no havia sortir el meu pare. En castellà em va dir: “Mira en esa  lista que hay allá y si está el nombre es que está muerto”. Jo vaig fer el que em deia i sí, sí que hi era el nom del meu pare.”



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada