En record de la Josefina Fortuny

El passat 28 de gener, als 90 anys,  ens va deixar Josefina Fortuny Aycart. Des de patrimoni cultural li volem dedicar un especial record.

A la fotografia la Josefina, la segona començant per la dreta, el dia de la inauguració de l’exposició Les dones del Prat i la repressió franquista, 2006

La  Josefina Fortuny  va ser una de les col·laboradores del llibre Les dones del  Prat i la repressió franquista.  El seu pare, Ignasi Fortuny Català, va ser afusellat al Camp de la Bota el 9 de juliol de 1939.  Amb aquestes línies volem destacar un fragment  del llibre:

“Quan van entrar els nacionals, sé que la meva mare em va despertar, una nit, plorant. I jo, “mama què passa, què passa?” i vaig veure uns senyors que s’emportaven al meu pare. I la meva mare anava dient  “Ignasi, Ignasi!” i jo, “mama què passa?”; i ella que em contestava. “Res, no passar res.  Aneu a dormir”. D’això sí que me’n recordo.

De resultes de tot això, ens van notificar que el meu pare era a la presó.  A la Model.  I com que la meva mare estava castigada i no podia sortir del Prat, hi havia d’anar jo. La meva mare cada setmana em feia anar a la Model  a  veure el pare i a portar-li la roba neta en un paquetet  i a recollir-ne la bruta. Llavors,  jo tenia 12 anys, i recordo les entrevistes que tenia  amb el meu pare. Ell sempre deia: “Filla com estàs?”.  Jo li preguntava que com estava ell, però sempre em deia el mateix: “No patiu per mi. Jo estic bé. Per mi, no patiu”. Això sí que m’ho havia dit sempre. I una de les vegades jo recordo que li vaig demanar: “Però, quan vindràs cap a casa? Quan sortiràs?” I ell em va dir: “No ho sé, fill meu. Però tant si surto com si no surto, no us n’heu d’avergonyir mai del vostre pare. Que el teu pare no ha fet mai cap mal a ningú”. D’aquestes coses, sí que me’n recordo.

L’última vegada que vaig anar a la presó, el meu pare no va sortir, com sempre, amb els presos. Vaig preguntar a algú que hi havia per allí, no recordo a qui, perquè no havia sortir el meu pare. En castellà em va dir: “Mira en esa  lista que hay allá y si está el nombre es que está muerto”. Jo vaig fer el que em deia i sí, sí que hi era el nom del meu pare.”