Club de lectura de novel·la històrica: Memòria d'uns ulls pintats

Amb “Memòria d’uns ulls pintats” publicada per Empúries Narrativa el 2012, el famós cantautor Lluís Llach s’estrenava en el gènere de la novel·la. Sempre havíem intuït que Llach era una persona de gran sensibilitat que molt sovint, o bé la transmetia a les seves cançons o bé es copsava en la tria d’aquells poetes que han girat al voltant de la seva discografia.

La novel·la ens explica l’amor fraternal de quatre amics en la Barceloneta obrera de principis del segle XX i més profundament l’amor de dos d’ells, en Germinal i en David que van coneixent-se tant en una vessant més d’amistat i coneixement mutu com en la més sensual i passional.

Tots aquests sentiments s’emmarquen en una Barcelona que coneix l’estraperlisme, l’anarquia, les noves línies pedagògiques  encetades per la Mancomunitat i reforçades per la jove República, la poesia i tot un conjunt social d’anhels i esperances, que posteriorment es van tornant puntualment en angoixa, alegria desbocada i finalment en un procés de podridura que acabarà en una desfeta total a nivell emocional i social no només pels protagonistes sinó per a gran part de la societat catalana del moment.

Lluís Llach treballa intensament en la investigació documental per tal de fer convincent l’escenari en que es mouen els seus personatges. També cal dir que deu haver una forta càrrega d’impressions i vivències transmeses oralment per gent que ha viscut els fets, tal com declara el propi escriptor al final de la novel·la.

Amors i esperances, tragèdia i desesper estan tractats a voltes de forma sutil i fràgil, a voltes de forma descarnada en la figura del vell Germinal, que va explicant amb passió tota aquesta memòria a un director de cinema que ben irònicament, es diu Lluís.

Andreu Carrascal

Arxiver tècnic del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya