70 aniversari de la fi de la II Guerra Mundial. En record dels pratencs als camps nazis.

Al gener de 1933,  Hitler fou designat canceller d’Alemanya, després de la victòria electoral del Partit Nacionalsocialista que ell havia creat uns anys abans.

Una de les primeres mesures de Hitler, després de dissoldre l’aparell democràtic alemany, simbolitzat en l’incendi del Parlament, el Reichtag, va ser, a partir del març de 1933, la construcció de camps de concentració per eliminar tots els sectors de la població que no considerava dignes de formar part de la nova Alemanya. Aquesta repressió es materialitzà contra grups ètnics, com els jueus i els gitanos, però també contra homosexuals, comunistes, etc.

Hitler va dur a terme la seva política a l’interior, però també a l’exterior, amb tota impunitat i amb la indiferència de les potències europees. Aquestes, només es van mobilitzar arran de la invasió de Polònia, quan Hitler ja havia ocupat Àustria i Txecoslovàquia. El 3 de setembre de 1939, Gran Bretanya i França van declarar la guerra a Alemanya.

A l’Estat espanyol, a finals del 1938, l’exèrcit rebel del general Franco avançava sense quasi resistència i les tropes republicanes es retiraven sense ordre. La República no podia sobreviure. Davant la caiguda imminent de Barcelona, que es produí el 26 de gener de 1939, llargues fileres de republicans intentaren travessar la frontera francesa.

Més de mig milió de persones, homes, dones i nens, van travessar la frontera en pocs dies i més de la meitat van ser internats en camps de refugiats improvisats que no reunien les més mínimes condicions de supervivència.

Hitler ocupà França al juny de 1940 i el govern col·laboracionista de Vichy signà l’armistici. Es calcula que 9.000 espanyols van acabar als camps de concentració nazis. La xifra de morts s'eleva a quasi 5.500 segons les fitxes del camps.

Hi ha alguns testimonis de pratencs que van estar internats en camps de concentració nazis, però, en aquests moments, en desconeixem la xifra exacta. Un d’ells era Quimet Galopa Pasqual. Ell, com tants republicans, va estar a Mauhthausen des dels primers mesos fins a l’alliberament del camp.

Dels testimonis personals, del gran treball de Montserrat Roig, Els catalans als camps nazis, i d’investigacions posteriors, s’han pogut confirmar els noms de cinc pratencs que hi van morir.

Francisco Cortés Borrás, mort a Gusen el 26 d’agost de 1941

Joan Panisello Concepción, mort a Gusen el 22 de setembre de 1941

Francisco Campos Izquierdo, mort a Gusen el 24 de setembre de 1941

José Cortés García, mort a Gusen el 25 de setembre de 1941

Manuel Arnau Tàrrega, mort a Gusen el 12 d’agost de 1942

Gusen era un camp annex a Mauthausen on hi havia els forns crematoris. Les condicions de vida encara eren pitjors, si és que les condicions infrahumanes es poden mesurar. Els presos havien de treballar en l’eliminació dels cossos dels seus companys, sovint amics i familiars, i la cendra i l’olor dels crematoris omplien tot el camp.

Joan Panisello va passar del front a un camp de refugiats a França i d’allà, el van  portar a Mauthausen. Els Panisello eren cinc germans: una noia i quatre nois. Els quatre nois van anar al front. Ramon va morir a la batalla de l’Ebre; Josep va patir un consell de guerra i va estar empresonat a la Model del 1939 al novembre del 1943, quan li van donar la llibertat condicional. En Francesc i en Joan van creuar la frontera amb les seves unitats i es van trobar al camp de refugiats d’Argelers. En Francesc va tenir la sort que la seva dona, l’Agustina Vives, va aconseguir els avals necessaris per fer-lo tornar al Prat. La família Panisello va saber que el Joan havia mort  per una notificació de la Creu Roja.

Els que el van conèixer, recorden que Francisco Campos era coix, un greu defecte per als nazis, que consideraven les persones amb minusvalidesa no aptes per al treball i els donaven  com a únic destí les cambres de gas.

Manuel Arnau havia nascut a Tortosa l’any 1900. Durant uns  mesos, entre el 1929 i el 1930, va treballar a La Seda. D’ell, només sabem  que era sindicalista i que durant la guerra, es probable que anés al front.

Els Cortés, els pares (Francisco i Carmen) i set fills (José, Jacinto, Manuel, Ángel, Aurora, Ángeles i Carmen) s’havien establert al Prat procedents de Pechina (Almeria). Van fugir cap a França l’hivern del 1939, seguint la riuada de refugiats, després de recollir Pepe en un hospital militar a Figueres, on es recuperava de l’amputació d’una cama. Traslladats a Angulema, els alemanys els van fer pujar al tristament famós tren dels 927. El pare, en José, en Jacinto i en Manuel van ser presoners a Mauthausen, mentre que les dones i el petit Ángel, foren  traslladats a Hendaia, en un terrible viatge que cap d’ells no va poder oblidar.

El pare i en Pepe van morir a Gusen. El Jacinto va ser alliberat pels aliats i s’instal·là a França, on visqué fins a la seva mort. En Manuel, que es trobava en estat greu, va ser alliberat pels soldats polonesos i el portaren a Polònia, on  estudià enginyeria i on visqué fins que va poder tornar a l’Estat espanyol; s’instal·là a Gijón fins a la seva mort. Només van poder tornar a Catalunya la mare, les tres filles i l’Ángel.

Com a tants nens de la postguerra, als Cortes els  van robar la infantesa. Van haver de créixer abans de temps i assumir obligacions que no eren les pròpies de la seva edat. La barbàrie que va assolar l’Estat espanyol i mig món va trencar brutalment la seva família. Mai més no es tornarien a trobar tots, l’últim cop que van estar junts va ser en el fatídic tren de la mort.  

Fragments extrets de: Els pratencs als camps nazis. La tragèdia de la família Cortés del llibre Les dones del Prat i la repressió franquista. Núm. 6 de la Col·lecció de textos locals del Prat de Llobregat. Edita Ajuntament del Prat, 2006.

Les imatges corresponen a plafons de l'exposició que es va fer, l'any 2006, a Torre Balcells, Les dones del Prat i la repressió franquista