dimarts, 7 d’abril de 2015

Club de lectura de novel·la històrica: Bon cop de falç!

Des del punt de vista de la divulgació històrica, el 2014 va ser l’any de la commemoració del tercer centenari d’un dels episodis més destacables de la història de Catalunya: la Guerra de Successió. Aquest any 2015, es presta a fer memòria d’un altre moment cabdal de la nostra història, atès que el proper dia de Corpus (tot i que es tracta d’una festivitat movible), farà 375 anys de l’esclat de la revolta popular que va donar lloc a la Guerra dels Segadors (1640-1652).

Aprofitant aquesta efemèride, resulta pertinent la lectura de la novel·la històrica Bon cop de falç! (2011), de Ramon Gasch i Andreu González, guardonada amb el XV premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica que atorga l’editorial Columna.

El premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica es va crear l’any 1997 en homenatge al periodista, gastrònom i escriptor Nèstor Luján i Fernández (1922-1995), autor així mateix de diverses novel·les històriques, com ara les obres guardonades Decidnos, ¿quien mató al conde? (1987), Les tres glorioses (1992), La Rambla fa baixada (1994) o Els fantasmes del Trianon (1995). Alguns autors premiats amb aquesta distinció són Alfred Bosch, Gabriel Janer Manila, Jordi Serra i Fabra, Maria Carme Roca, Rafael Vallbona, Martí Gironell o Núria Esponellà.

Els autors Ramon Gasch i Andreu González novel·len un tema poc tractat per la narrativa catalana, com és la guerra de separació que va liderar la Generalitat de Catalunya, aliada amb la corona francesa, per a segregar-se de la Monarquia Hispànica.

Els fets històrics es barregen amb la ficció que explica en primera persona, i vint anys després de l’esclat de la revolta, en Joan Martí, jove pagès benestant i hereu de Can Martí (mas ubicat al Vallès), fill de Jordi Martí, prohom local i membre de la Diputació de Catalunya.

La vida quotidiana del mas, marcada per les feines rutinàries del camp i per la presència de masovers i jornalers (segadors, batedors, ajudants...), es veu bruscament alterada per la presència de la cavalleria castellana, comandada pel nefast tinent Fernando García de Irízar, el qual imposarà als Martí l’allotjament d’un petit contingent de militars a casa seva. Aquesta imposició desencadenarà una sèrie d’esdeveniments luctuosos com ara l’assassinat de la promesa del protagonista, la Maria, a mans de dos cavallers castellans hostatjats; i la mort d’aquests a mans del promès, en un acte d’ira irrefrenable.
El Joan Martí es veurà obligat a fugir de casa seva, acompanyat dels seus fidels masovers, tot ocultant-se a Barcelona, on viuran molt d’aprop el Corpus de Sang del 7 de juny de 1640. A Barcelona començarà a liderar una milícia catalana que combatrà l’exèrcit invasor en importants batalles i que serà recordada molts anys.
Mentrestant, el Mas Martí, sense l’hereu, és objecte de nombrosos maltractaments per part de les tropes castellanes, coneixedores dels crims ocorreguts durant l’allotjament dels genets cuirassers. Al jove guerriller li mourà el desig de venjança contra l’oficial del mocador blau que va pertorbar la pau del mas, i que marcà per sempre més la vida d’en Joan Martí.

El relat novel·lat, amb un llenguatge àgil i un ritme frenètic, ens farà viatjar a les batalles més singulars d’aquesta guerra, com ara el setge terrorífic de Cambrils o la batalla de Montjuïc, una de les més importants guanyades mai per un exèrcit català, i força desconeguda pel públic.

Però, com s’arriba a aquest enfrontament entre Catalunya i la Monarquia Hispànica? Quins són els antecedents que expliquen la ruptura? Quin paper juga Catalunya a l’Imperi espanyol? En què consisteixen les corts catalanes? Com es defensen les constitucions i els furs catalans? Com és que Catalunya s’integra a la corona francesa? Són moltes les respostes que manquen per a poder contextualitzar els fets que desembocaren en un trencament sense precedents de la unió dinàstica, i que es poden considerar l’antecedent immediat de la Guerra de Successió de 1701-1715.

La lectura i el comentari de Bon cop de falç! pot ser una bona oportunitat per apropar-nos amb rigor als fets històrics, tot intentant defugir d’una interpretació fàcil entre bons i dolents.

Joan Ignasi Salcedo del Moral


Arxiver i historiador

Cap comentari:

Publica un comentari