divendres, 23 de maig del 2014

Presentació del projecte "Què ens queda de 1714?" a set museus de la Xarxa de Museus Locals



Els dies 17 i 18 de maig, amb motiu del Dia Internacional dels Museus, i en el marc dels actes del Tricentenari, es van presentar les set primeres instal·lacions del projecte “Què ens queda de 1714”, promogut per l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, a set museus de la Xarxa de Museus Locals.

“Què ens queda de 1714?” és un projecte de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona que vol oferir una visió transversal dels fons dels museus a partir d’elements patrimonials originals del segle XVIII que s’hi conserven o que estan  relacionats, de manera directa o indirecta,  amb els fets de la Guerra de Successió. Es tracta d’objectes que conviden a reflexionar entorn dels canvis esdevinguts a la societat catalana en les dècades posteriors a la victòria borbònica.


En el projecte hi participen un total de 23 museus adherits a la Xarxa, que aniran presentant les seves instal·lacions al llarg d’aquest any. Les instal·lacions que es van presentar aquests dies: 

·    Museu d'Arenys de Mar: Exvot de l’ermita del Mont Calvari
·    Thermalia Museu de Caldes de Montbui: Mapa de Josep Aparici
·    Museu de Gavà: L’empremta dels antics ravals de Gavà
·    Museu de Mataró: Maces municipals
·    Museu de Sant Boi de Llobregat: Estàtua de Rafael de Casanova, història i mite popular
·    Museu Torre Balldovina de Santa Coloma de Gramenet: Llibre de Jaume Galobardes
·    Vinseum Museu de les Cultures del Vi de Catalunya de Vilafranca del Penedès: Llengua Mesures i taxes

Paral·lelament, s’ha posat en marxa una pàgina web amb continguts ampliats des d’on es podrà seguir el desenvolupament del projecte:  


També es convida als visitants a compartir les seves impressions a la xarxa mitjançant l’etiqueta #museuslocals1714.

La Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, és un instrument de suport i col·laboració dels museus locals de la província. Actualment està integrada per 65 museus i equipament culturals pertanyents a 52 municipis que treballen conjuntament per tal de garantir l’estudi, la conservació i la difusió de les seves col·leccions, desenvolupant diferents activats i projectes.

Organitza: Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona.

dijous, 22 de maig del 2014

Club de lectura de novel·la històrica: Casanova o la incapacitat de perversió

El venecià Giacomo Casanova (1725-1789) és un personatge que ha traspassat la seva època i que ha fascinat generacions senceres de creadors fins arribar als nostres dies. Associat a una vida d'excessos sexuals, la seva personalitat ha estat perjudicada per les interpretacions que, especialment el cinema, ens han transmès. Sovint la imatge que ens ve al cap és la d'un Casanova decadent, amb la cara blanca per les pólvores d'arròs i que té els trets d'en Donald Sutherland al Casanova de Fellini (1976).

Intel·lectual, culte i sensible, la seva personalitat va més enllà de la frivolitat a la que sovint s'ha associat el seu  personatge. Va practicar la literatura i la traducció i l'interessava la ciència i la tècnica, i els seus coneixements i inquietuds personals el situen plenament en la il·lustració..























El Club de lectura de novel·la històrica del mes de maig ens ha portat a endinsar-nos en la vida d'aquet peculiar personatge de la mà de Néstor Luján(1922-1995) a través de la seva obra Casanova o la incapacitat de perversió. Periodista i crític gastronòmic, algunes de les facetes que cultivà, Luján va escriure algunes obres literàries força interessants, entre elles, La Rambla fa baixada (1994, premi Ramon Llull) o Els fantasmes del Trianon (1996, premi Sant Jordi).

El Casanova de Luján és un personatge culte, refinat i sentimental, manipulat per les dones que coneix, fascinades per la seva fama, que fa un viatge de retorn des del País Valencià fins a França. Aquest episodi, que succeí realment i que inclogué un empresonament a la Ciutadella de Barcelona, li serveix a Luján per fer un recorregut pel segle XVIII a través dels costums, la cultura i, sobretot, la gastronomia del País Valencià i la Catalunya sobrevivents a la Guerra de Successió.

La lectura de l'obra i la sessió del Club,  ha anat acompanyada d'un taller gastronòmic a la cuina del Ribera, al voltant de la xocolata al segle XVIII. Ambdues activitats magníficament conduïdes per KUANUM, en aquest cas, els arqueòlegs Juana M. Huélamo i Josep M. Solías.


La xocolata, molt popular a totes les llars de l'època, ens ha servit d'excusa per parlar del flux gastronòmic entre la península ibèrica i el continent americà.



Tot plegat ha servit de cloenda a la temporada del club de lectura. Tornarem al setembre amb noves propostes, no només literàries, que ens continuaran apropant al segle XVIII, i a d'altres projectes.