diumenge, 3 de març de 2013

Seguici popular del Prat


El Seguici Popular és l'element definidor del patrimoni popular i tradicional del cicle del Corpus Christi i de les Festes Majors als Països Catalans. Aquesta és la definició que trobem a la wikipèdia.

Va començar a definir-se en la Baixa Edat Mitjana i ha arribat fins a l'actualitat, amb especial incidència al Camp de Tarragona i a l'antic Penedès -Festa Major de Sant Bartomeu a Sitges, Festa Major de Santa Anna a El Vendrell, Festes de Santa Tecla a Tarragona, i Festa Major de Sant Fèlix a Vilafranca del Penedès- , però també a d'altres celebracions, com la Patum de Berga, les festes del Corpus i de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, les Festes del Tura a Olot, el Corpus a la ciutat de València i les Festes de la Mare de Déu de la Salut d'Algemesí.


El Seguici Popular està integrat pel conjunt de danses, bèsties, personatges bíblics, figures hagiogràfiques, entremesos, representacions al·legòriques, balls parlats i músics populars, que protagonitzen alguns dels actes més patrimonials d'aquestes festes. Els elements que actualment l'integren varien segons la població. Podem esmentar però, com a molt comuns, el Ball de diables, els Gegants, els Nans, el Drac, el Ball de Bastons, el Ball d'en Serrallonga, el Bou, la Víbria, el Basilisc, l'Àliga, la Mulassa o Mula Guita, la Cucafera, el Lleó, les Trampes, l'Entremès dels Cavallets, els Tornejants, el Ball de Sant Ferriol, el Ball de Gitanes, el Ball de Pastorets, el Ball de Cercolets, el Ball dels Valencians, el Ball dels cossiers, el Ball de Panderos, el Ball de Panderetes el Ball de Figuetaires, el Ball del patatuf, el Ball Pla, el Ball de Dames i Vells, el Ball de Malcasats, els Set Pecats Capitals, la Moixiganga o Muixeranga, els grallers i timbalers, els flabiolaires, les mitges cobles o cobles de tres quartans, els ministrers i les bandes de música.

En el passat, els seguicis eren fets per a les processons de Corpus, evolucionant amb el temps en balls i entremesos i acabant adquirint entitat pròpia en cercaviles i balls de diables.
Al Prat de Llobregat, el Seguici Popular s'ha anat configurant a poc a poc i ha anat evolucionant i ampliant-se al llarg dels anys, responent al tarannà obert i sociable de les seves gents.

Actualment les figures, bèsties i colles que configuren aquest imaginari festiu són: L'associació Gegantera Recreativa del Prat, Associació Gegantera Delta del Prat de Llobregat, la Colla de gegants de l'AMPA Mare de Déu del Carme, la Colla de gegants de l'AMPA Charles Darwin, la Colla de l'Escola del Parc que porta els capgrossos, la Colla de Diables del Prat, "El pollo", Els gegantons de l'IES Estany de la Ricarda, Salvador Dalí i Baldiri Guilera, els Amics de la Sardana, l'Associació Tun Tum Prat, la Xaranga de la Casa de Aragón i els Picacrestes.

El Seguici Popular del Prat surt al carrer en dues ocasions: amb motiu del Pratifolk, el primer o segon dissabte del mes de maig i a la Festa Major, el darrer cap de setmana del mes de setembre.

Malgrat que els components del Seguici siguin pràcticament els mateixos, hi ha alguns elements que entren i surten, segons la celebració, així doncs, torbem que mentre que a la cercavila del Pratifolk s'hi incorpora la colla de tambors Tun Tum Prat i no hi surt la Colla de diables, al cercavila d'inici de festa major, en canvi, s'hi incorpora la Xaranga de la Casa de Aragón i no hi participa la colla Tun Tum Prat.

Val a dir que el grup els Picacrestes, nascut l'any 2011, tenen un tarannà particular. El grup va néixer amb la intenció de recuperar el Ball de Carnaval, autòcton del Prat, al qual li han anat seguint tot un reguitzell de danses catalanes. Surten bàsicament per Carnaval, Pratifolk i Festa Major, encara que no es pot descartar que apareguin en qualsevol cantonada de qualsevol carrer de qualsevol festa ciutadana.

D'altra banda hi ha una sèrie d'elements festius que, tot i que no participen dels dos seguicis, són una peça fonamental del patrimoni cultural del Prat de Llobregat. Aquest és el cas dels Amics de la sardana, de l'Home dels nassos i del "trencasons".
Tots aquests  elements són els que ens lliguen a un passat fantàstic, a una antiguitat farcida d'éssers als quals els atribuïm tot allò inexplicable que els envoltava (tot era ple de follets, fades, déus, gegants i personatges diversos) i amb els quals calia estar-hi a bones per garantir que continués la comunitat.

Al Prat, tots aquests elements són precisament les figures que configuren el Seguici

Unes figures que ens identifiquen i ens defineixen com a membres d'una comunitat.

Exposicions com la que té lloc al Cèntric i que es pot visitar fins al 8 de juny. No solament il·lustren i ajuden a entendre aquests elements que ens identifiquen en aquest passat que ens és comú sinó que mostren tota la gent que hi ha al darrere, tots els pratencs i pratenques, petits i grans, que dinamitzen i transformen aquest passat en present i fan possible que les nostres vides continuïn plenes de follets, fades i figures més o menys imaginàries.


Maite Besora
Tècnica de Cultura


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada