divendres, 15 de febrer de 2013

Club de lectura de novel·la històrica: L'església del mar


L’església del mar (2006), d’Ildefonso Falcones, narra la història d’Arnau Estanyol, fill d’un serf de la gleva del Bages que fuig del domini senyorial cap a la Barcelona pròspera i lliure del segle XIV. A la ciutat comtal aconseguirà, amb multitud de dificultats, pujar en l’escala social des d’uns inicis difícils amb feines molt  humils, com ara la de bastaix, fins a l’ennobliment i l’enriquiment gràcies a professions especulatives com la de canvista.


Amb un llenguatge de fàcil lectura, l’autor desenvolupa l’acció d’aquesta extensa novel·la en tres àmbits: el feudalisme i la història política del Comtat de Barcelona, en el marc de la Corona d’Aragó; la història èpica de la ciutat de Barcelona; i, finalment, la construcció de l’Església de Santa Maria de la Mar, element constant al voltant del qual basteix l’acció de la novel·la.

El lligam que uneix aquests tres àmbits narratius és la història vital del protagonista, plena de desgràcies i d’injustícies, però també de recompenses i de satisfaccions.
L’autor aconsegueix una recreació històrica creïble que posa de manifest una intensa tasca prèvia de documentació que té com a resultat explicacions històriques molt didàctiques que lliguen perfectament amb la trama de la novel·la.
El feudalisme i el règim senyorial és presentat mitjançant la figura del senyor de Navarcles, producte literari de l’autor, el qual imposa els seus drets dominicals de manera implacable sobre els seus vassalls, motiu pel qual els Estanyol abandonaran les terres que en el passat havien tingut en propietat alodial i ara en règim d’emfiteusi. El protagonista mateix es converteix en senyor feudal arran d’una concessió reial en maridar-se amb una fillola del monarca. Serà, però, un baró especial que decideix declarar lliures els seus vassalls en un acte poc probable en la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana.
Les relacions de vassallatge són també presents quan l’autor ens relata els enfrontaments entre el rei d’Aragó, Pere III, i el seu cunyat, el rei de Mallorca, Jaume III pel control territorial i comercial a la Mediterrània.

Les mencions als feudalisme ens permeten de veure la reivindicació dels drets senyorials, la vigència dels Usatges de Barcelona i de les constitucions de Pau i Treva, les cerimònies d’homenatge que s’havien de retre al senyor feudal i l’aplicació dels mals usos.

Des del punt de vista social, la novel·la avançarà entre els efectes devastadors de la crisi de 1333 i els de la pesta de 1348; plantejarà la presència sempre vigilant de la Santa Inquisició i exposarà cruament el paper de la dona durant l’Edat Mitjana.

La Barcelona medieval, tancada en unes muralles que la defensaven dels potencials assetjadors, és descrita abastament per l’autor, agafant com a punts de referència tres places: la de Santa Maria, la del Blat i la de Sant Jaume. Les peripècies dels protagonistes serviran per a descriure carrers i places, tot detallant itineraris urbans que ens portaran des del barri de la Ribera al de Framenors i des del barri del Pi al de Sant Pere. Places i carrers d’una Barcelona oberta al mar i plena de llum que aixecarà edificis sumptuosos com els palaus del carrer de Montcada o d’altres de l’arquitectura civil com el Consolat de Mar, el Palau del Veguer, les Drassanes... i multitud d’esglésies i convents exponents de l’art gòtic.

És la Barcelona dels oficis: dels terrissaires, dels calders, dels argenters, dels assaonadors, dels canviadors... És la Barcelona del comerç, de les mercaderies, del negoci a la Mediterrània amb el que comportarà de guerres i d’enfrontaments. És, en definitiva, la Barcelona orgullosa del seu Consell de Cent i de la defensa dels seus drets i constitucions mitjançant el Via fora! que mobilitza la host barcelonina.

No ens podem oblidar, en aquest repàs de la ciutat comtal que fa L’església del mar, del call de Barcelona, la jueria, formada per un grapat de carrers prop de la plaça de Sant Jaume on s’amuntegaven milers de persones dedicades al comerç i a les finances fins que l’enèsim pogrom del segle XIV va acabar per fer-los desaparèixer.

El desconsol del protagonista per la mare absent és l’excusa de l’autor per situar l’acció de la novel·la al voltant de la presència permanent i majestuosa de l’església de Santa Maria del Mar en la vida d’Arnau Estanyol.

L’autor posa en boca de Berenguer de Montagut, el mestre d’obres, la seva pretensió: “...volem que sigui el millor temple de la història (...) aprofitant el que és nostre, el mar, la llum”. Certament, l’església de Santa Maria del Mar, actual basílica menor, s’ha convertit en una obra mestra del gòtic català construïda gràcies a l’esforç personal i material dels habitants de la parròquia de la Ribera, l’humil barri de mar de la Barcelona medieval.

En definitiva, estem davant d’una novel·la històrica entretinguda que relata uns fets històrics reals embolcallats d’una trama novel·lada trepidant amb un ritme cinematogràfic que aconsegueix enganxar al lector. Els lectors coneixedors de la realitat barcelonina o catalana podran gaudir d’un entorn conegut, en el que podran aprofundir-hi, mentre que els lector profans en la història local podran experimentar noves sensacions amb aquesta novel·la, en la qual hom ha trobat  moltes similituds amb altres best-sellers que tenen com a element narratiu la construcció d’esglésies i catedrals.

Joan Ignasi Salcedo del Moral
arxiver i historiador

Cap comentari:

Publica un comentari