El passat 28 de gener, als 90 anys, ens va deixar Josefina Fortuny
Aycart. Des de patrimoni cultural li volem dedicar un
especial record.
 |
| A la fotografia la Josefina, la segona començant per la dreta, el dia de la inauguració de l’exposició Les dones del Prat i la repressió franquista, 2006 |
La Josefina Fortuny va ser una de les col·laboradores del llibre Les dones del Prat i la repressió franquista. El seu pare, Ignasi Fortuny
Català, va ser afusellat al Camp de la Bota el 9 de juliol de 1939. Amb aquestes línies volem destacar un fragment del llibre:
“Quan van
entrar els nacionals, sé que la meva mare em va despertar, una nit, plorant. I
jo, “mama què passa,
què passa?” i vaig veure uns senyors que s’emportaven al meu pare. I la meva mare
anava dient “Ignasi, Ignasi!” i jo, “mama què passa?”; i ella que em
contestava. “Res, no passar
res. Aneu a dormir”. D’això sí
que me’n recordo.
De resultes de
tot això, ens van notificar que el meu pare era a la presó. A la Model. I com que
la meva mare estava castigada i no podia sortir del Prat, hi havia d’anar jo.
La meva mare cada setmana em feia anar a la Model a
veure el pare i a portar-li la roba neta en un paquetet i a recollir-ne la bruta. Llavors, jo tenia 12 anys, i recordo les entrevistes que tenia amb el meu pare. Ell sempre deia: “Filla com estàs?”. Jo li preguntava que com estava ell, però
sempre em deia el mateix: “No patiu per
mi. Jo estic bé. Per mi, no patiu”. Això sí que m’ho havia dit sempre. I una de
les vegades jo recordo que li vaig demanar: “Però, quan vindràs cap a casa? Quan sortiràs?” I ell em va
dir: “No ho sé, fill
meu. Però tant si surto com si no surto, no us n’heu d’avergonyir mai del
vostre pare. Que el teu pare no ha fet mai cap mal a ningú”. D’aquestes
coses, sí que me’n recordo.
L’última vegada
que vaig anar a la presó, el meu pare no va sortir, com sempre, amb els presos.
Vaig preguntar a algú que hi havia per allí, no recordo a qui, perquè no havia
sortir el meu pare.
En castellà em va dir: “Mira en esa lista que hay allá y si está el nombre es que
está muerto”. Jo vaig fer el que em deia i sí, sí que hi era el
nom del meu pare.”
