La
creixent activitat industrial, amb un gran impuls des de finals dels anys
seixanta, va ser decisiva en la transformació de la ciutat.
El Prat,
un municipi de 14.131 habitants l'any 1960, va viure l'arribada massiva de
població en pocs anys. A més, a aquest creixement, cal afegir-hi l'increment de
la natalitat que es produeix al llarg dels anys seixanta: l'anomenada generació
del baby boom.
Aquest
creixement demogràfic es va produir tan de pressa que el municipi es va veure
desbordat per allotjar i donar serveis a tota la població. Així , per
exemple, hi havia un gran dèficit de places escolars. En espera dels nous
centres, es construïren barracons prefabricats que no reunien les condicions
necessàries per impartir les classes.
El primer
moment important en la vida dels joves era triar el seu camí dins del sistema
educatiu. Acabada l'EGB (implantada l'any 1970), els joves podien optar
per una formació professional o accedir a la universitat, uns estudis que fins
aquells anys eren lluny de les possibilitats de les famílies treballadores.
On més es
manifesta l'esperit jove era en les activitats que duien a terme fora de les
obligacions laborals o educatives. La joventut dels setanta aprofitava al màxim
els recursos que els oferia la ciutat, al temps que buscaven noves fórmules
participatives. Així, activitats com l'esport o l'excursionisme creixien amb
força, n'apareixen de noves com les emissores de ràdio o s'impulsava el teatre,
la música i el cinema.
Un dels elements més característics dels joves dels
setanta eren les colles. La colla es formava per interessos comuns, aficions,
gustos, barris, escoles com a element identitari. Els joves anaven amb la colla
a tot arreu i era la seva relació més forta.
Les colles organitzaven festes als "porxos"
d'algunes cases del nucli antic i trobades a alguna masia.
Si només
es tractava de gaudir de la música i del ball, el punt obligat de trobada era la discoteca. El Prat
comptava amb locals molt populars a la dècada dels setanta i primers anys
vuitanta.
Tot això
i molt més ho trobareu a l'exposició, que es pot visitar fins el 31 de maig, un
recull amb imatges, objectes i testimonis dels nois i noies pratencs dels anys
setanta.