L’església
del mar
(2006), d’Ildefonso Falcones, narra la història d’Arnau
Estanyol,
fill d’un serf de la gleva del Bages que fuig del domini senyorial cap a la
Barcelona pròspera i lliure del segle XIV. A la ciutat comtal aconseguirà, amb
multitud de dificultats, pujar en l’escala social des d’uns inicis difícils amb
feines molt humils, com ara la de
bastaix, fins a l’ennobliment i l’enriquiment gràcies a professions
especulatives com la de canvista.
Amb un llenguatge de fàcil lectura, l’autor desenvolupa l’acció d’aquesta extensa novel·la en tres àmbits: el feudalisme i la història política del Comtat de Barcelona, en el marc de la Corona d’Aragó; la història èpica de la ciutat de Barcelona; i, finalment, la construcció de l’Església de Santa Maria de la Mar, element constant al voltant del qual basteix l’acció de la novel·la.
El lligam que uneix aquests tres àmbits narratius
és la història vital del protagonista, plena de desgràcies i d’injustícies,
però també de recompenses i de satisfaccions.
L’autor aconsegueix una recreació històrica creïble
que posa de manifest una intensa tasca prèvia de documentació que té com a
resultat explicacions històriques molt didàctiques que lliguen perfectament amb
la trama de la novel·la.
El feudalisme i el règim senyorial és presentat
mitjançant la figura del senyor de Navarcles, producte literari de l’autor, el
qual imposa els seus drets dominicals de manera implacable sobre els seus
vassalls, motiu pel qual els Estanyol abandonaran les terres que en el passat
havien tingut en propietat alodial i ara en règim d’emfiteusi. El protagonista
mateix es converteix en senyor feudal arran d’una concessió reial en maridar-se
amb una fillola del monarca. Serà, però, un baró especial que decideix declarar
lliures els seus vassalls en un acte poc probable en la Catalunya de la Baixa Edat Mitjana.
Les relacions de vassallatge són també presents
quan l’autor ens relata els enfrontaments entre el rei d’Aragó, Pere III, i el
seu cunyat, el rei de Mallorca, Jaume III pel control territorial i comercial a
la Mediterrània.
Les mencions als feudalisme ens permeten de veure
la reivindicació dels drets senyorials, la vigència dels Usatges de Barcelona i
de les constitucions de Pau i Treva, les cerimònies d’homenatge que s’havien de
retre al senyor feudal i l’aplicació dels mals usos.
Des del punt de vista social, la novel·la avançarà
entre els efectes devastadors de la crisi de 1333 i els de la pesta de 1348;
plantejarà la presència sempre vigilant de la Santa Inquisició
i exposarà cruament el paper de la dona durant l’Edat Mitjana.
La Barcelona medieval, tancada en unes muralles que
la defensaven dels potencials assetjadors, és descrita abastament per l’autor,
agafant com a punts de referència tres places: la de Santa Maria , la del Blat i la de Sant Jaume. Les
peripècies dels protagonistes serviran per a descriure carrers i places, tot detallant
itineraris urbans que ens portaran des del barri de la Ribera al de Framenors i
des del barri del Pi al de Sant Pere. Places i carrers d’una Barcelona oberta
al mar i plena de llum que aixecarà edificis sumptuosos com els palaus del
carrer de Montcada o d’altres de l’arquitectura civil com el Consolat de Mar,
el Palau del Veguer, les Drassanes... i multitud d’esglésies i convents
exponents de l’art gòtic.
És la Barcelona dels oficis: dels terrissaires,
dels calders, dels argenters, dels assaonadors, dels canviadors... És la
Barcelona del comerç, de les mercaderies, del negoci a la Mediterrània amb el
que comportarà de guerres i d’enfrontaments. És, en definitiva, la Barcelona
orgullosa del seu Consell de Cent i de la defensa dels seus drets i
constitucions mitjançant el Via fora!
que mobilitza la host barcelonina.
No ens podem oblidar, en aquest repàs de la ciutat
comtal que fa L’església del mar, del
call de Barcelona, la jueria, formada per un grapat de carrers prop de la plaça
de Sant Jaume on s’amuntegaven milers de persones dedicades al comerç i a les
finances fins que l’enèsim pogrom del segle XIV va acabar per fer-los
desaparèixer.
El desconsol del protagonista per la mare absent és
l’excusa de l’autor per situar l’acció de la novel·la al voltant de la
presència permanent i majestuosa de l’església de Santa Maria del Mar en la
vida d’Arnau Estanyol.
L’autor posa en boca de Berenguer de Montagut, el
mestre d’obres, la seva pretensió: “...volem que sigui el millor temple de la
història (...) aprofitant el que és nostre, el mar, la llum”. Certament,
l’església de Santa Maria del Mar, actual basílica menor, s’ha convertit en una
obra mestra del gòtic català construïda gràcies a l’esforç personal i material
dels habitants de la parròquia de la Ribera, l’humil barri de mar de la
Barcelona medieval.
En definitiva, estem davant d’una novel·la
històrica entretinguda que relata uns fets històrics reals embolcallats d’una
trama novel·lada trepidant amb un ritme cinematogràfic que aconsegueix enganxar
al lector. Els lectors coneixedors de la realitat barcelonina o catalana podran
gaudir d’un entorn conegut, en el que podran aprofundir-hi, mentre que els
lector profans en la història local podran experimentar noves sensacions amb
aquesta novel·la, en la qual hom ha trobat
moltes similituds amb altres best-sellers que tenen com a element
narratiu la construcció d’esglésies i catedrals.
Joan Ignasi Salcedo del Moral
arxiver i historiador
