dimarts, 18 de desembre de 2012

Mites i realitats a l'entorn de l'ermita de Sant Pau


Els antecedents històrics sobre l’estudi de l’ermita de Sant Pau del Prat s'han de vincular a les recerques documentals dutes a terme pel Dr. Jaume Codina Vilà. A la seva extensa producció historiogràfica sobre els pobles dèltics del Llobregat, el Dr. Codina va vincular l’ermita o capella de Sant Pau al primer embrió de la formació del Prat, arran del procés d'independència promogut pels pratencs del sector de la Ribera.  D'aquests estudis ens han arribat diverses mencions que parlen d'una ermita, una capella o un mas, dedicats a Sant Pau i que, un cop desapareguda, es manté la referència a la mujada o al camp de Sant Pau.

L'ermita de Sant Pau era sufragària de la parròquia de Sant Boi. La dependència religiosa feia que, encara que s'hi poguessin dir misses, els sagraments, com ara el bateig o el sepeli, no es podien celebrar a l'ermita i calia anar a la parròquia. Això comportava desplaçaments de la població al llarg de tot l'any a mercè de les inclemències del temps i, el que també és molt important, els pagaments corresponents (delmes, primícies, arrendaments,etc) a Sant Boi.
En general, les ermites sufragànies han estat oblidades perquè  el seu origen cal vincular-lo a un moment puntual de la nostra història, més que no pas a un agrupament religiós fix. Estan relacionades amb poblacions, per força petites, que aprofitaven les oportunitats que oferia el terreny per colonitzar unes peces de terres noves, malgrat les condicions pèssimes que aquests colons havien de patir, ja siguin malalties o esforços provocats per la rompuda de terres per al  conreu. En el cas del Prat, a més, el Llobregat, amb cada riuada, aportava més sediment, marcant un ventall o etapa cronològica, en el que cada avinguda significava un pas més en la nostra història. Un procés marcat per les dificultats de l’època i en què els habitants deltaics van patir de valent, superant les adversitats ambientals, per poder viure en la nova terra.
Sant Boi, a causa de la pressió eclesiàstica i a l’enfortiment dels propietaris santboians, va anar ocupant les noves terres que s’anaven guanyant amb les crescudes del riu. Al segle XII, l'assecament del terreny va permetre l'estabilitat del poblament a aquesta part de l'actual Ribera. Amb tot, el Riu Mort, com era coneguda aquesta zona, de vegades renaixia i l'agua s'emportava les noves edificacions i tornava a aportar sediments.

L'ermita de Sant Pau
La primera menció explícita a l’ermita de Sant Pau és de l’any 1143. Abans, probablement, Sant Pau és present als documents que ens parlen de Santa Maria de Castelldefels i les seves capelles, al 972. La documentació existent del segle XII es refereix a s. Pauli de Prato, al lloc dit Llanera o Prat de Sant Boi, sense especificar de quina mena d'assentament o edificació es tracta. Probablement, el seu origen té més a veure amb un mas, que podia ser a finals del segle XIII el Mas Godai, localitzat a l’Albereda, que ens ha arribat com un paratge natural i fossilitzat entre els límits actuals entre Sant Boi i el Prat.
La primera referència com capella de Sant Pau és del 1371, sempre sufragària de Sant Boi, i es manté fins al primer quart del segle XV. La pressió de les parròquies del Baix Llobregat, i sobretot de la de Sant Boi va fer que entorn a la capella s’aglutinessin diferents masos, que apareixen a la documentació com el Veïnat de Sant Pau.
Una referència documental de l'any 1414 deixa constància de la mort de l'ermità de Sant Pau. Es tracta d'un inventari de béns de la capella de Sant Pau fet per Antoni Rull, donat o ermita de la mateixa, i on hi consta que posseïa taula, escudelles i una cullera per menjar.

Les visites pastorals com a font i els registres notarials
Les visites pastorals i els registres notarials són una important font documental per a la recerca històrica. En un país on s'anava al notari per aixecar testimoni de qualsevol cosa (capítols matrimonials, vendes, testaments, préstecs, etc), els registres notarials recullen tota mena d'informació. La dificultat que presenten els arxius notarials és arribar a conèixer la totalitat de la informació que contenen i els municipis als que pertany, donat que la documentació s'organitza pel nom dels notaris.
Les visites pastorals es feien amb la finalitat de controlar i dirigir l'actuació dels clergues per tal de mantenir la dependència al bisbat de Barcelona. Una part important de les visites consistia en els interrogatoris als notables de cada parròquia, al clergat i als grups de parroquians per separat, per conèixer l’estat dels edificis de culte i les seves possessions. També es preguntava sobre les capelles i ermites que depenien de cada parròquia,
Els registres de visites pastorals efectuades a les parròquies del Baix Llobregat per part de l’anomenat patriarca Sapera (Francesc Climent) durant el seu bisbat a la diòcesi de Barcelona (1410-1415 i 1420-1430) recullen l'existència de la capella de Sant Pau. 

Al 1508 trobem una altra referència a l’ermita de Sant Pau, en el lloc dit Prat, sufragària de Sant Boi.  Es tracta de la visita pastoral a la parròquia, sota el rectorat de mossèn Antoni Gibert i consta a la documentació d'aquest període com “In parte dicta lo Prat”. Aquests registres ens aporten informació de gran valor sobre l’ermita de Sant Pau. Sabem que li calia reparacions a la teulada i a les portes. A dins hi havia una campana no gaire grossa, amb la qual el donat o ermità sonava les hores. L’església posseïa un sol altar amb ciris i una imatge de Sant Pau pintada: “pallio lineo depicto cum ymagine Sancti Pauli”. El donat vivia a una casa adjunta. Al 1511 l’ermita de Sant Pau estava encara sense reparar, però dos anys més tard, la visita fa constar que tenia un estat acceptable.

Més interessant és encara la referència entorn als anys 1584-86, quan es documenta un altar amb un retaule pintat de la imatge de Sant Pau, i on s'hi feia una missa matinal els diumenges.

Sant Pau i la independència parroquial
L’ermita de Sant Pau va configurar una nova manera de pensar dels habitants de la Ribera del Prat o la Marina de Sant Boi: és l’incipient acte d’independència de la vila de Sant Boi, tan allunyada i poc preocupada per l’estat dels seus terrenys i dels seus pobladors, una terra que oferia gran quantitat de beneficis pels delmes i primícies que s'hi obtenien.
La reivindicació d'una parròquia pròpia i independent va ser possible gràcies a la unió per part dels riberencs del Prat. Aquesta és la simbiosi d’una comunitat formada pels habitants de l’antic Prat de Sant Boi, en front de la llunyana església parroquial de Sant Boi i la impracticable Santa Eulàlia de Provençana.

La capella de Sant Pau, és documentada fins a la nova consagració de l’església de Sant Pere i Sant Pau del Prat al 1554. A partir d’aquest poder eclesiàstic nou, Sant Pau com a centre de culte, quedarà oblidat i ens endinsen, en una època en què la documentació fa referència al Camp de Sant Pau, manifestant la propietat eclesiàstica d’aquests terrenys. Cal destacar que als anys 1584-1586 encara apareix en la documentació que a la capella hi havia la imatge de Sant Pau pintada a l’altar.

Els Amell, el grans propietaris barcelonins que posseïen el Camp de Sant Pau,  van col·laborar a l'erecció de l’església de Sant Pere i Sant Pau de la vila del Prat, atorgant dues mujades de terra  per a la seva construcció. La família Amell també va intentar reconstruir de nou l’ermita de Sant Pau al 1661. El Dr. Jaume Codina ens comentà aquest fet:
En 1661 hubo un inicio de reedificación de la derruída ermita de San Pablo, de la que la gente se llevaba la piedra. Parece ser, sin embargo, que no se hizo nada en tal sentido y los cimientos quedaron enterrados bajo sucesivas avenidas del río. El lugar se llamaba –y aún hoy es conocido con tal nombre por algunas personas- Camp de Sant Pau”.
Des d’aquesta data fins al primer quart del segle XVIII, el terreny on s'havia allotjat l’ermita serà conegut com Camp de Sant Pau, però les desamortitzacions eclesiàstiques provocaren que a la meitat del segle XVIII i fins a inicis del segle XIX es canviï la denominació per la Mujada de Sant Pau.
On era l'ermita

L’ermita situada possiblement entre el límit entre Sant Boi i El Prat, marcaria l’encreuament entre l’antic camí de Sant Boi al Prat amb l’antic camí del Prat a Viladecans. És en aquest encreuament, on s'hi podrien trobar les escasses restes arqueològiques de l’ermita de Sant Pau. Però caldrà recordar què, possiblement, els fonaments estarien formats per pedra portada de les canteres del Garraf-Ordal, com la majoria de construccions de la vila de Sant Boi, però que l’edificació de la capella es troba documentada a partir de la tala d’arbres de l’albereda de les proximitats.
Segles de riuades i la manca de materials per a la construcció de les edificacions veïnes haurien acabat de condemnar a l'oblit les restes de l'ermita. La descoberta de noves fonts documentals podrien oferir una nova llum a la recerca.


Marga Gómez. Historiadora i arxivera
Jordi Ramos. Historiador i arqueòleg

1 comentari:

  1. Molt bon recull, i molt didàctic!

    Josep C. (Gavà)

    ResponElimina