 |
Inscripció jeroglífica a la part posterior de l’estàtua del “sotsdirector
del tresor” Pentaur. El textos demanen als déus Osiris i Horus,
fill d’Isis, tot un seguit d’ofrenes per al difunt. Museu Egipci de Barcelona
|
Els antics egipcis consideraven la seva escriptura com un regal dels déus i s'hi referien amb l’expresió medu netxer, "paraules divines". Efectivament, es tractava de veritables signes màgics, regal del déu Thot, sobirà del temps i creador del calendari, un déu inventor de l'escriptura, les llengües i la paraula, a més de tot allò relacionat amb les ciències i les lletres. Juntament amb Thot, la seva esposa, anomenada Seshat, era considerada, entre d'altres atribucions, com la "senyora de l’escriptura".
 |
Fragment d’estela funerària. Museu Egipci de Barcelona
|
L’escriptura jeroglífica es documenta cap al 3.200 aC i va ser utilitzada durant tota l’època faraònica, especialment en inscripcions monumentals i funeràries. Representacions de déus, éssers humans, animals, plantes i objectes de tot tipus poden identificar-se entre els signes que componen les paraules. Simultàniament als jeroglífics, els egipcis van redactar els seus textos amb un tipus d’escriptura més adient per a la composició de documents de caràcter més “profà”; es tracta de l’escriptura hieràtica, una simplificació gràfica dels ben delineats jeroglífics. A partir del segle VII aC, l’escriptura demòtica comportarà una estilització més extrema dels signes originals, amb els quals pràcticament es perd la relació visual.
 |
Detall de la inscripció biogràfica del
“governador del Sud” i “director de
les caravanes” Herkhuf.
Tombes dels nobles, Assuan
|
D’aquesta manera, els diferents tipus d’escriptura foren utilitzats àmpliament en tots els àmbits de la societat faraònica. Des de detallats registres administratius que especificaven les quantitats de productes obtinguts en diferents àrees productives i la seva distribució, fins a relats mitològics redactats sobre les parets de temples, tombes o papirs, passant per tot tipus de textos de caràcter privat, composicions literàries, escrits científics o decrets reials, són incomptables els testimonis que permeten arribar a un coneixement ampli i profund de l’antic Egipte.
Després de la desaparició de la civilització faraònica, la llengua egípcia, gradualment, va deixar d’utilitzar-se. Gràcies al treball iniciat pel savi francès J. F. Champollion, qui l'any 1822 va publicar els primers resultats relatius al desxiframent de l’escriptura jeroglífica, una part important del llegat de la terra del Nil fou recuperada després de molts segles d’ignorància i oblit.
Luis Manuel Gonzálvez Ortega.
Egiptòleg i conservador del Museu Egipci de Barcelona.
