Los pilares de la
tierra és una de les obres més conegudes, sino la que més, de Ken Follet. En ella, va sortir de la seva
zona de confort de l’espionatge i s’endinsa en una època que de fosca no n ‘ha
estat mai, però que sempre genera expectació.
És una novel·la de doble gènere: el best seller i la
novel·la històrica. La trama i
l’argument són el principal motor d’una acció que comença amb el penjament
públic d'un innocent i finalitza amb la humiliació d'un rei i transcorre al
voltant d’un priorat benedictí i la construcció d’una catedral en plena
transició del romànic al gòtic.
En Tom Builder i la seva família recorren el sud
d'Anglaterra, a la recerca de feina. En ple hivern, la dona de Tom Builder mor
en un part, després d'un llarg període de fam enmig del bosc. En el moment de
la mort, en Tom es troba amb l'Ellen, una dona, que viu en una cova amb el seu
fill Jack. En Tom aconsegueix l’encàrrec de construir la nova catedral de Kingsbridge
després que la vella es cremés el mateix dia que arriben al priorat. Per tal de
financiar la construcció, el prior Philip demana suport financer al rei, que li
dóna terres i el dret a una pedrera propera, que ha estat concedida a Percy
Hamleigh com a part del comtat de Shiring. Però els interessos de Percy van per
un altre camí.
Amb l’exemple de la novel·la com a marc de fons compararem el que ens explica
Ken Follet amb l’experiència d’arqueologia experimental de Guédelon, on s’està
construint un castell d’època medieval utilitzant tècniques, coneixements i
eines de l’època. Aquest fet ens servirà per parlar dels processos patrimonials
i l’admiració que ens causa l’edat mitja.
Jordi Montlló Bolart
Doctor en Antropologia social
