Club de lectura de novel·la històrica: La dama del Nil

LA DAMA DEL NIL

Pauline Gedge, 1977

Pauline Gedge (Auckland, Nova Zelanda, 1945) no va poder iniciar millor la seva carrera com a novel·lista d'èxit que dedicant la seva primera obra a una de les grans dones de la història de la humanitat. Hatxepsut, bella, intel·ligent, íntegra, però sobretot, conscient i convençuda de la responsabilitat que el gran déu Amón i el seu pare Tutmosis I li havien assignat, va ser capaç de portar les regnes del seu estimat Egipte durant més de dues dècades. Primer, en els pocs anys del regnat del seu germà/espòs Tutmosis II i, més tard, com regent i corregent del que seria el seu successor, Tutmosis III (un dels grans d'Egipte si ben no és sant de la devoció de l'autora).

El Temple de Milions d’Anys de Hatxepsut a Deir el-Bahari (Luxor)

Colós de la faraó Hatxepsut en forma d’Osiris
(Temple de Hatxepsut a Deir el-Bahari, Luxor).

 El sacerdot de Amón Hapuseneb, el militar Nehesy i el polifacètic Senenmut (amb qui va compartir govern i llit) són personatges històrics que van contribuir a definir l'època de Hatxepsut com un període de bonança econòmica, sense activitat militar rellevant i, sobretot, d'una gran creativitat i originalitat artística plasmada, especialment, en el Temple de Milions d'Anys que la reina i Senenmut van concebre als peus del faralló rocós de Deir el-Bahari; els seus relleus parietals conserven dos dels relats més entranyables de l'antic Egipte: el mite de la Teogamia (Hatxepsut és concebuda a partir de la unió de la seva mare Ahmose i del déu Amón, que va prendre “prestat” el cos del seu pare Tutmosis I), i la detallada narració de la intrèpida i exitosa expedició al mític país de Punt per a l'obtenció dels productes exòtics tan necessaris en la sofisticada i exigent elit social faraònica.

Cap d’un colós de la faraó Hatxepsut 

(Temple de Hatxepsut a Deir el-Bahari, Luxor).

Suposades històries d'amor, traïcions, gelosia, ambicions, assassinats, es desenvolupen entre esdeveniments històrics més contrastats (algun d'ells superat per la recerca històrica posterior a la publicació de l'obra); tot això en un entorn cultural molt bé documentat i lloc de manifest per l'autora en una obra recomanable per conèixer i admirar-nos amb la figura de Hatxepsut, la faraó d'Egipte per excel·lència.

Luis Manuel Gonzálvez Ortega, egiptòleg i Conservador del Museu Egipci de Barcelona.