El Prat i la guerra. Presentació de llibre "Els fets i les conseqüències del 1714 al Baix Llobregat"

Des de l'inici de la seva activitat, el Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat impulsa la recerca sobre la història de la nostra comarca. Una de les línies de treball més importants impulsades pel Centre, és la recerca col·lectiva al voltant d'un tema monogràfic al que fan les seves aportacions investigadors locals de diferents poblacions.

Aquests treballs són publicats en una única obra, amb un article genèric que situa el tema i les aportacions locals, són una aportació molt important a la historiografia del Baix Llobregat. En total han estat 10 recerques col·lectives amb temàtiques tan importants i variades com: Guerrillers al Baix Llobregat. Els carrasquets del s. XVIII, i els carlins i els republicans del s. XIX; Col·lectivitzacions al Baix Llobregat (1936-1939); El Franquisme al Baix Llobregat;  Les dones i la història al Baix Llobregat; El Baix Llobregat, història i actualitat ambiental d'un riu,etc.

Coincidint amb els actes del tricentenari, el Centre d'Estudis, amb la col·laboració d'institucions i administracions, ha impulsat una recerca sobre el període de la Guerra de successió, el setge de Barcelona i la victòria borbònica i les seves repercussions a la nostra comarca. Han participat a la recerca 8 investigadors que han presentat 8 treballs.

El treball ha estat coordinat per Carles Serret, responsable de l'Arxiu Històric de Sant Boi, i Josep Campmany que ha fet la presentació del llibre al Cèntric.

Josep Campmany i Guillot (Gavà, 1966) és doctor en ciències físiques (1994) per la Universitat de Barcelona i treballa d'investigador científic al sincrotró Alba.

Des de fa anys, compagina la seva activitat professional i política, amb la recerca històrica. Com a estudiós s'ha dedicat a la història local, i s'ha centrat principalment en el municipi de Gavà i en el Baix Llobregat. Actualment és president del Centre d'Estudis de Gavà. La seva recerca historiogràfica se centra

També forma part de la junta del Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat i és el coordinador dels Materials del Baix Llobregat, revista de reflexió i anàlisi de la comarca editada pel Centre d'Estudis Comarcals

Ha publicat una desena de llibres d'història local i prop d'una centena d'articles, la majoria centrats en l'edat moderna.

Entre ells:

Notes per a la història de l'anarquisme i el sindicalisme a Gavà (1868-1939).

Castelldefels i la mar  

Els Marc, cavallers i poetes al Castell d'Eramprunyà

Castelldefels: temps d'història

Gavà, històries medievals: 24 personatges gavanencs del passat.

Història del Futbol Club Gavà: 80 anys de futbol (i altres esports) a Gavà (1928-2008).

Història del culte a la Mare de Déu de Bruguers: 500 anys de la inauguració de l'actual ermita de Bruguers.

Ha participat en publicacions col·lectives com la Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina , editada per l'Ajuntament del Prat.

I també ha participat en publicacions científiques com:  
Vocabulari d'acceleradors de partícules  

Preparació i caracterització opto-estructural de capes i interfícies de nitrur i oxinitrur de silici amorfs (1995).

Cliqueu aquí per veure la presentació i  aquí per descarregar-vos l'article que conté bona part de la conferència.

Exposició El Prat del 1714

Coincidint amb la Festa Major del Prat hem inaugurat a la Sala d'art Torre Muntadas l'exposició "El Prat del 1714".

L'exposició vol explicar, en el context de guerra per la successió a la corona  espanyola, com va viure el Prat el conflicte bèl·lic i les conseqüències de la derrota austriacista. Aquests fets coincideixen amb la consolidació del que serà l'inici del nucli urbà al llarg de tot el segle XVIII.

L'exposició s'inicia amb el projecte expositiu  "Què ens queda de 1714?" impulsat per la Xarxa de Museus Locals i la Diputació de Barcelona que vol oferir una mirada als elements que es conserven del segle XVIII en els museus locals. El Prat hi participa amb un llibre de comptabilitat de 1720, conservat a l'Arxiu municipal.

L'exposició s'estructura en tres àmbits que van des del més general al més particular, tot aprofitant els espais expositius de la sala. Així fem un recorregut que va des de les grans corts europees, en pugna per la successió, fins a l'interior de les cuines pratenques.

Així, a la sala 1 hi trobarem informació sobre: la Guerra i els seus protagonistes, el Prat i el conflicte armat i les conseqüències de la derrota.

Uns personatges de l'època ens conviden a endinsar-los en el marc particular del Prat.

A la Sala 2 trobarem informació de com es va anar construint al voltant del nucli que formaven l'església, l'hostal i la carnisseria, els primers serveis que abastien la comunitat.

Podrem veure com eren les diferents tipologies constructives i com s'intentaven resoldre els problemes derivats de viure en un delta. Així hi destaquen elements com la barrella, una planta de la que se'n feia sabó i vidre, o la pedra suadora, que filtrava l'aigua per al consum.

La Sala 3 ens endinsa a l'interior dels habitatges, amb una representació d'una cuina del segle XVIII, amb els estris quotidians, els aliments que es consumien i, un esment especial, a nous productes vinguts d'Amèrica, com la xocolata.

L'exposició ha comptat amb la col·laboracions de diferents artistes i creadors locals, (Oscar Calzada, AliciaDurán, Carlos Fernández, Xavier Mateo, Paloma Mateos i Esther Merchán) i especialistes (Jordi Ramos i Kuanum).

El material expositiu procedeix del fons municipal del Prat i del fons Jaume Codina dipositat a l'AMEP i també d'arxius, museus, institucions i particulars (Arxiu Parroquial del Prat, ArxiuHistòric Ciutat de Barcelona, Arxiu Històric de Sant Boi, Biblioteca deCatalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, Museu d'Història de Catalunya, Museu Palau Mercader de Cornellà, Servei Arqueologia de la Generalitat deCatalunya, Col·lecció Ca n'Amat del Museu de Viladecans, entre d'altres).

L'exposició ha comptat amb el suport econòmic de la Diputació de Barcelona.
Clica aquí per veure el catàleg de l'exposició.

Club de lectura de novel·la històrica: Victus

Ens trobem davant d’una novel·la històrica –o més ben dit de ficció històrica- de l'Albert Sánchez Piñol (Compagnie difficili, Les edats d'or, La pell freda, Pandora al Congo, Tretze Tristos Tràngols, ...), ambientada en la Guerra de Successió espanyola (1700-1714). Fou publicada inicialment en castellà (2012) i va aparèixer en un moment ben oportú, ben bé a les portes de la commemoració del “Tricentenari 1714-2014”, esdevenint “manual de capçalera”, introductori, per molta gent.

L’autor contemporani, Sánchez Piñol, fa interactuar un personatge històric, real, principal i omnipresent, al militar Martí de Zuviría, qui ens fa de narrador, amb els principals personatges del moment (polítics i militars) i amb d’altres de ficticis. Es i els passeja pels principals escenaris d’aquell conflicte bèl·lic i, els fa parlar sense embuts, amb la llibertat –total i absoluta- que li dona el poder-ho fer en boca d’altri, tot reflexionant sobre un passat històric, remot, però que -a dia d’avui- ens resulta molt familiar.

Sánchez Piñol fa parlar a Zuviría a través d’unes suposades memòries, escrites al final de la seva vida i a les portes de la Revolució Francesa, posició des d’on rememora episodis històrics (verídics) i privats (pura ficció), que van des de la batalla d’Almansa (25 d’abril de 1707) fins al setge i caiguda de Barcelona (11 de setembre de 1714) on acabaran confluint –i amb sorts desiguals- bona part dels protagonistes de l’obra.

Ens trobem davant d’una novel·la d’èxit, de molt d’èxit, no exempta de polèmiques, tant volgudes com casuals. La qualitat literària, el llenguatge planer, directe, la força i contundència dels episodis narrats, el tractament que es fa d’alguns personatges històrics i on l’autor ha dut al límit la seva imaginació especulativa i les seves dèries (com va fer l’Alfred Bosch a la trilogia “1714”) i, per l’altra, el ressò mediàtic de l’episodi de “censura”, recentment patit als Països Baixos, la mantenen als primers llocs de popularitat i vendes. Una obra que ha generat altres productes literaris, base de guions cinematogràfics i que, a més, tindrà continuació en una propera segona part. Una novel·la que agradarà més o menys, però segur que no deixa indiferent a ningú.

Aquí pots veure fotografies de la sessió del Club de lectura

Carles Serret i Bernús

Director de l’Arxiu Històric Municipal de Sant Boi de Llobregat

Biògraf de Rafael Casanova i Comes