Tot i la seva petita repercussió, setze anys després de "L'Exhibidor" em vaig deixar temptar per la droga del cine. L'Àngel García i jo havíem col·laborat en spots per a la televisió i curts d'animació i havíem comentat que si sorgia una idea interessant per a fer un llargmetratge, en parlaríem.
En Joan, el meu fill, que des dels tretze anys havia estat fent curts en 8mm., super-8 i 16mm., va desenvolupar un guió que es titulava "El país dels avorrits" i me'l va ensenyar com a possibilitat per un llargmetratge d'animació. La idea i l'argument eren molt suggestius perquè l'acció transcorria en un futur no llunyà, en una monarquia imaginària del centre d'Europa i, a més de personatges reals, un jove tècnic de la informàtica i una princesa rebel, intervenien també personatges imaginaris, criatures de l'atzar en els seus països fantàstics. Es pronosticava també com una excessiva tecnologia podia perjudicar als humans i portar-los a la guerra per avorriment i poc incentiu de viure, i es posava en evidència l'enfrontament entre les idees del determinisme i l'atzar.
Era un projecte molt ambiciós, molt més que "L'Exhibidor" i, per tant, no hi havia mitjans ni pressupost per a realitzar-lo. Però vam presentar-lo al Ministeri de Cultura de Madrid i ens van adjudicar una subvenció del 50% del cost estimat. Vam presentar-lo també a la Generalitat de Catalunya i, encara que en un principi ens van denegar la subvenció, vam insistir i vam obtenir també una bona quantitat. Amb els drets d'antena de TV3 esperàvem cobrir quasi la totalitat del pressupost i, amb aquesta suposició, ens vam tirar la manta al cap i varem començar la pel·lícula.
El rodatge va durar tres anys, del 1986 al 1989, a l'estudi Peraustrínia, instal·lat al carrer Ferran Puig 31, del Prat. Al llarg dels tres anys van intervenir més de cent dibuixants creatius, animadors, intercal·ladors, pintors, xequejadors, fondistes i un equip de producció, a les ordres del director Àngel García. Molts dels dibuixants eren del Prat, procedents la majoria de l'Escola Municipal de Dibuix i Pintura (l'actual Escola d'Arts del Prat): Toni García, Fernando Herraiz, Jaime Monteagudo, Jesús Borrego Ramos, Ángel Coronado, Diego López, Albert Bidegain, Rafael Sánchez, Mª José Ventura, María Egea, Beatrice Pauchon, Francisca Encinas, Aurora Periane, Graciela Aragó, Cristina Martí, Elena Barbero, Thomas Lovegrin, Silvia Esteller, Montserrat Inés, Francisco Linde, Daniel Gómez, Sonia Curto, Olga Paretas, Javier Maldonado, Encarnación Guillermo i José Roig. En Joan Marimón va fer costat l'Àngel García com ajudant de direcció, la Mercè Marimón feia la prova de línia i l'assessoria pedagògica, la Mª Carme Padrosa era cap de pintura i de xequeig, jo portava la filmació de plans a la truca.
L'equip de producció el formaven el Josep Vilella, la Mª José Gilabert i en Tano Lucha. La resta de dibuixants provenien de Barcelona i altres ciutats: José Jorna, José Solís Ruiz, Josep Torres, Albert García, Baltasar Pedrosa, Neus Górriz, Valentí Domènech, Francisco Ordóñez, Enriqueta Perea, Salvador Sans, Pedro Hernández, Meritxell Massana, Ana Soto, Consuelo Soto, Elena Falsone, José M. Martín, Rosario Menor, Ana Velasco, Nuria Coma, Pilar Codinachs i Josep P. Mascaró.
L'explotació comercial de "Peraustrínia 2004" va ser molt superior a la de "L'Exhibidor". La distribució en cinemes va anar a càrrec de Lauren Films i es va estrenar simultàniament en vint-i-quatre capitals espanyoles el 4 d'abril de 1990. L'estrena a Barcelona va tenir lloc al cinema Savoy del Passeig de Gràcia. Després es va procedir a la venda de còpies en vídeo i al passi per les televisions de TV3 i Canal Plus. Es va vendre també a vint cadenes de vídeo i televisió de països de tot el món. Tot i això, els resultats econòmics finals també van ser deficitaris. Compta amb el Premi Sant Jordi de Cinematografia de l'any 1990 i ha estat exhibida a diferents festivals internacionals.
Fermí Marimón
Productor de Peraustrínia 2004
